Quim Gayà (Manacor, 1995) va començar fent teatre a Portocristo amb quatre o cinc anys amb la Mostra de Teatre Escolar fins a 2n de batxillerat, gairebé sempre amb la mateixa persona, Jaume Gayà. Sebastià Adrover i Salvador Miralles li digueren: "Si vols estudiar teatre surt de Mallorca". Gayà no va entrar en primera instància a l'Institut del Teatre. Passà un any al Col·legi del Teatre. L'any següent va aconseguir entrar a l'Institut, on es va graduar en interpretació de teatre físic el 2021. La setmana que ve torna a Manacor per representar "El mercader", una versió d'avui del clàssic shakespearià. Serà dia 26 de novembre a les 19.30 h, a la Sala de Dalt.
El mercader de Venècia és un clàssic shakespearià de la literatura teatral moderna. Mirant la imatge promocional de l’espectacle sembla que en proposau un remake. És així? Quines variacions proposa Lucas Ubach sobre el text original de Shakespeare. L’obra és traslladada a l’actualitat amb totes les conseqüències?
En lloc de dir que és un remake amb variacions, ens agrada més dir que és una versió modernitzada d’El mercader de Venècia, amb referències clarament actuals. El que proposam està a mig camí. Partim de l’obra original i hi feim incorporacions i actualitzacions ja siguin en el llenguatge, ja sigui en la presa de deicsions d’alguns dels personatges, amb referències a pel·lícules o a musicals. L’esquelet principal és El mercader de Venècia. I construïm la nostra carcassa que és tot el que es veu des del públic, el vestuari, la tipologia de personatges, el punt de vista de cada personatge, les referències que fa servir. S’han agafat els quatre personatges principals, i això l’acota i la focalitza cap a ells. Una cosa molt interessant d’aquesta proposta, i això varia molt de l’original, és que juga amb dues línies temporals, la del present dels quatre personatges que viuen els successos del que passa i una segona línia temporal, on els dos personatges antagonistes, el cristià i el jueu prestamista, es veuen obligats a conseqüència del judici a compartir un espai i un temps a posteriori del judici. En teatre això no és tan fàcil. I hem hagut de fer feina per veure quins senyals podíem donar perquè es vegi que jugam amb dues línies temporals.
Hi ha teatre físic en el vostre Mercader?
Avui en dia la gran majoria de peces de teatre o que hi ha damunt l’escena mesclen molts de llenguatges, la línia no està definida de tot. Però justament aquesta peça que hem creat és pràcticament tota de text. Evidentment el gest, el cos, ajuda a mostrar l’estat dels personatges, però no diria que sigui una peça de teatre físic.
Parla’ns de la proposta escènica. El vestuari és actual, urbà? I l’escenografia, tendeix al simbolisme? O és realista?
No diria que és realista perquè hi ha elements que pots identificar fàcilment, però cada element té el seu significat intern que no saps fins . No és un escenari buit, hi ha una moqueta verda molt grossa que representa l’aigua de Venècia, verda, gairebé contaminada com si fos l’aigua del riuet. Als límits hi ha una estructura de ferro, que provoca que sembli que els personatges estan tancats dins una gàbia. Els actors no desapareixen en cap moment de l’espai escènic. El fet que no puguin desaparèixer provoca tot un joc de tensions. L’escenografia també conté uns focus amb uns miralls que fan un joc de llums que ens permet mostrar aquestes dues temporalitats de què et parlava. No és una escenografia totalment simbolista, diria que es troba a mig camí entre allò simbòlic i allò realista.
El vestuari és actual?
Sí. Està fet a mida per a cadascun de nosaltres. Cada personatge té un color representatiu i un tipus de tela i una forma de cada peça de roba que és fidel a la tipologia de cada personatge.
Abans parlaves de la frontera difusa entre llenguatges. Hi ha multidisciplinarietat en El mercader? Projeccions? Banda sonora?
Quan vàrem fer la primera lectura del text, que així com el representam ara és una versió d’una versió, sonava una música de Grease i el que vàrem fer va ser reconvertir-ho. Ara ho deim nosaltres com si fóssim actors o actrius de l’època de Shakespeare. No hi ha més que una mica d’espai sonor en qualque moment.
Com arribàreu a aquest text?
Aquest text inicialment estava escrit per a una altra companyia i no es va arribar a estrenar per mor de la pandèmia. Però sí que va guanyar un premi de dramatúrgia a Itàlia. Ens ca caure aquest text a les mans per la relació que teníem amb l’autor.
Fins a quin punt l’amor i les relacions humanes de fa quatre-cents anys són vigents avui? Són les mateixes, les inquietuds humanes que ens mouen?
No és el mateix amor de fa quatre-cents anys que el que nosaltres proposam. Aquesta espècie d’amor romàntic avui en dia no és vigent de la mateixa manera. Es tracta l’amor d’una forma molt diferent, encara que hi puguem trobar reminiscències, d’aquest amor romàntic. El que ens interessa és que aquests personatges continuen essent universals, perquè al cap i a la fi estan molt tots sols, per una circumstància o per una altra, perquè la societat els rebujta. Al final l’essencial, el que és universal, és que són personatges que tenen una única funció principal, que és la recerca de l’amor i de ser valorats però al final acaben tots sols.
N’has parlat abans. Canvien, les reaccions dels personatges?
Canvien molt les reaccions, el llenguatge i la manera de fer dels personatges. Pòrcia és ara qui s’empodera i qui agafa les regnes del seu destí, i amb qui vol passar la resta de la seva vida. Hi ha una idea de feminisme que s’imposa en un personatge que havia tengut imposat el patriarcat a damunt. Posam en valor la manera de fer de la societat d’avui en dia encara que en essència hi hagi coses que puguem trobar exactament el mateix: patriarcat, racisme, violència entre religions, però passat per un sedàs que no és ben bé el mateix.
Els personatges mantenen el seu estatus, el seu càrrec, el seu títol? O també són càrrecs i títols moderns?
Cadascú continua essent allò que estava escrit i estipulat a l’original. Hi ha un mercader cristià, un prestamista jueu, una princesa i un enamorat jugador. Això no ha canviat.
L’usurer jueu és un personatge clau en El mercader de Venècia. Tenint en compte la deriva actual dels esdeveniments a l’orient mitjà, hi ha darrere l’obra que proposau qualque tipus de missatge entorn de la qüestió israeliana o del poble jueu?
N’hem parlat diverses vegades, amb aquesta obra no volem generar un posicionament ni una crítica entorn d’aquesta qüestió. La crítica, tenguis o no dos dits de front, la pots fer tot sol, sense haver de menester una lectura per part d’una altra persona o de qualsevol altre mitjà. No ho vàrem tenir gens en compte, el que estava passant, perquè tampoc no li prestàvem tanta atenció en aquell moment, com a societat d’aquí, no és el mateix la informació del conflicte Israel-Palestina que el que passa ara. Crec que cadascú pot arribar a treure les seves pròpies conclusions no sols veient l’obra: les lectures que se’n puguin extreure totes són vàlides. Tant com a companyia com a títol indivdual condemnam el genocidi que es fa a a Gaza i a Cisjordània. Ens va arribar la proposta no vàrem tenir en compte el conflicte d’avui en dia.
La majoria dels participants a l’espectacle sou de l’entorn barceloní, però feis l’obra en espanyol. Per què? És així com està escrita originalment? És una producció feta fora dels Països Catalans?
L’original estava feta en castellà, però al final no es va traduir i així ha quedat. No ho feim per un tema de subvencions, ni per un posicionament polític ni perquè tenguem més feina. Si decidíssim durEl mercader cap a madrid tendríem molta més facilitat. Igual que pel fet de dur-la cap aquí, perquè tenim la sort de ser bilingües. No ho feim des d’un posicionament. Hem fet d’altres obres en català o en castellà. Senzillament perquè ens agradaven.
