Com afecta la pornografia al desig, a les relacions i a la manera com joves i adolescents entenen el sexe? El documental “Nude, el porno i l’anatomia del poder”, dirigit per Victoria Morell i produït per Espaitemps cerca donar resposta a aquesta pregunta. Dilluns 24 de novembre a partir de les 18.30 h l’Espai 36 de Sant Llorenç acollirà la projecció del documental i a més hi haurà un col·loqui posterior a càrrec de la psicopedagoga i professora de la UIB, experta en violència de gènere, Sandra Sedano Colom, el pedagog i educador a Casal Petit, Jaume Perelló i la directora del documental Victòria Morell.
Morell és periodista, especialitzada en la direcció de cinema documental i ha desenvolupat una trajectòria audiovisual marcada pel compromís social, la perspectiva feminista i l’exploració de la memòria i el territori amb projectes com “Petricor”, “La Paca. Matriarca de la droga”, “Prostitució i tracta: Qüestió de poder” i “Llavors de futur”. A més, des de 2022 és delegada territorial de CIMA a les Balears i forma part del Consell de Cultura del Govern Balear. “NUDE neix l’any 2019, quan estava investigant temes relacionats amb la prostitució i la tracta de dones i vaig entrar en contacte amb investigadores i professionals que ja advertien que la pornografia s’havia convertit en la primera escola sexual per a infants i adolescents. En aquell moment, aquest impacte encara no estava gaire incorporat al debat públic, però les conseqüències s’intuïen molt greus. A partir d’aquella primera aproximació, vaig sentir que calia traslladar el coneixement que s’estava generant en l’àmbit acadèmic cap a la societat, i fer-ho amb un llenguatge audiovisual i divulgatiu” explica Morell que afegeix que no és només un documental televisiu sinó també un pòdcast amb més d’una trentena de veus expertes i testimonis, enregistrat per IB3 Ràdio i amb banda sonora original. “M’interessava abordar el fenomen des de dues mirades complementàries: una de més sensorial i artística a través de la imatge, i una de més profunda i analítica a través de la ràdio” afirma la directora.
En aquest sentit, la directora afirma que “les dades que tenim dibuixen un escenari molt preocupant i, en gran part, provenen de l’estudi sobre l’impacte de la pornografia elaborat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb la participació i el lideratge d’expertes i investigadors com Sandra Sedano, Lluís Ballester, Valentina Milano i Jaume Perelló, entre d’altres. Aquest estudi mostra que l’edat mitjana del primer contacte se situa entre els vuit i els dotze anys, i que sovint aquest accés no és voluntari, sinó fruit d’una exposició casual en un ecosistema digital sense filtres efectius ni regulació. A les Balears, més del 70% d’adolescents afirma haver consumit pornografia abans dels divuit anys, i una part significativa explica que ha après més sobre sexualitat a internet que a casa o a l’escola”.
Segons la directora, els continguts també són reveladors i és que més del 80% dels vídeos pornogràfics inclouen violència verbal cap a dones, aproximadament un 35% mostra violència física explícita, i al voltant del 90% construeix relats en què l’home apareix en un rol de domini mentre la dona queda relegada a un paper de disponibilitat permanent, submissió i cos de consum. “Aquesta representació es combina amb una pressió estètica molt elevada, basada en cossos irreals, no diversos i sovint resultat de cirurgia o retoc digital. El que més preocupa no és només que infants i adolescents hi tinguin accés, sinó que la pornografia hagi esdevingut la seva principal font d’educació sexual, convertint-se en una pedagogia basada en la desigualtat, la violència i la desaparició del consentiment. Quan la violència es normalitza com a erotisme, el risc no és només individual sinó també cultural, emocional, relacional i social. I fins i tot aquelles persones que no la consumeixen viuen immerses en una cultura pornificada que travessa xarxes socials, música, moda, publicitat i dinàmiques de seducció” argumenta la directora.
De fet, el film combina les veus de figures expertes en la matèria amb la incorporació, per primera vegada, del testimoni directe i en exclusiva d’un jove que ha superat una addicció al porno i que “funciona com l’eix emocional que dona profunditat al relat i li posa rostre humà, fugint de la distància informativa i del titular fàcil”. Morell explica que “la narració del documental s’ha construït des del convenciment que, per parlar de pornografia, era imprescindible allunyar-nos completament del seu llenguatge visual, dels seus codis i de la seva lògica. No volíem reproduir imatges explícites ni generar morbositat, sinó treballar des d’un llenguatge simbòlic i poètic que permetés reflexionar sense exposar. Per això hem incorporat ballarins emmascarats, infants en espais protegits i un treball molt acurat amb el moviment, la llum i el so”.
El documental és una producció d’Espaitemps, i en aquest sentit, la periodista afirma que “he tingut la sort de comptar amb un equip creatiu, valent i disposat a arriscar, que m’ha permès explorar noves formes de narració i de representació audiovisual, molt lluny de les convencionals. Hem treballat des de la confiança, la llibertat artística i la recerca constant, i crec que això es nota en el resultat final… NUDE no pretén donar respostes tancades, sinó obrir espais de pensament, emoció i consciència sobre un fenomen que ens travessa molt més del que pensam”.
