Maria Bel Bauzà és la regidora de Serveis Socials i encarregada de les qüestions d’igualtat a l’Ajuntament. Parlam amb ella sobre la feina de l’Ajuntament en matèria de violències masclistes.
Quines línies d’actuació té la regidoria per prevenir i eradicar les violències masclistes?
Hi ha dues línies diferenciades: una és l’atenció a víctimes, que fins ara la teníem però estava inclosa en el servei d’atenció general de serveis socials i ara s’ha diferenciat. Això ha fet que hi hagi més dones que s’hagin acostat i també que la Policia Nacional ens faci més derivacions. L’altra línia és la de polítiques d’igualtat i d’accions de sensibilització i conscienciació de la gent. En aquesta línia es treballa el futur Pla d’Igualtat estratègic per a la ciutadania.
Ja que l’anomenes.. Quan estarà llest?
No tenim una data concreta de sortida però hi hem començat a treballar, aprofitant que pel pla intern s’han creat tres comissions de feina, que es reuneixen cada tres mesos, més una comissió anual que serveix per posar temes en comú. De moment no tenim cap termini establert.
I com avaluareu l’impacte i funcionament del pla intern?
La intenció és fer feina amb els objectius i indicadors que s’han establert al pla. Ara s’han creat les comissions de feina on, a partir dels objectius generals, s’intentarà treure objectius més específics de cada departament.
Quantes dones víctimes de violència han atès els serveis socials de Manacor enguany?
En el que duim d’any, 39.
Quin personal teniu dedicat específicament a qüestions de gènere?
En aquests moments hi ha dues persones: una que fa la part d’atenció i l’altra que du la part d’igualtat. Així i tot, hi ha gent implicada en diversos departaments, que ens ajuden en moments específics i fan feina al llarg de tot l’any.
Creus que és suficient?
Crec que es podria fer molta més feina en matèria d’acompanyaments. Una persona tota sola per fer tots aquests tipus d’acompanyament no basta per fer-los tots i més si són més específics. El problema és que ara mateix Serveis Socials no pot arribar a més, ja sigui per dones víctimes de violència com molts altres casos.
Quin paper creus que han de tenir els col·lectius feministes i quina relació consideres que ha d’existir amb l’Ajuntament?
Els col·lectius feministes han de fer la seva feina que és reivindicar, així com d’altres associacions qu sorgeixen per reivindicar tant a la societat com a les administracions que hi ha unes determinades coses que no es compleixen. L’administració no pot donar resposta a tot el que se li demana i està bé que hi hagi algú que li recordi i faci visibles certes qüestions. Jo crec que a Manacor el que s’ha aconseguit en temes d’igualtat té bastant a veure amb què les associacions hagin pitjat una mica.
Quants doblers ha destinat enguany la regidoria a la prevenció de violències masclistes i quina previsió hi ha per l’any que ve?
Enguany s’han destinat 3000€, sensecomptar personal ni activitats d’altres departaments. Per l’any que ve, estam pendents d’aprovació però s’ha pressupostat el doble.
L’Ajuntament de Palma ha organitzat la chochocharla i ha generat molta controversia. Què n’opines tu?
Jo no en puc dir gaire cosa perquè no ho he viscut però des de Palma m’han dit que no es qüestiona l’acte ni la persona sinó el moment que s’ha triat per fer-lo, emmarcat dins del 25 de novembre.
Quins actes preveu l’Ajuntament pel 25 de novembre?
No tenim cap acte com a tal perquè les associacions feministes cobreixen aquestes dates però estam fent uns tallers de sensibilització per infants de primària de totes les escoles, que serveixen per conscienciar, crear debat i que puguin treure les seves conclusions. També presentam un cartell del servei específic diferenciat per dones víctimes de violència.
