Cristina Duran va recuperar un treball fet durant els seus estudis a la universitat, que ella recorda com a molt significatiu en el desenvolupament de la seva carrera acadèmica, per a les XIII Jornades d’Estudis locals. I així, també, mostrà una part de la investigació que serví per redactar aquesta comunicació.
Miquel Amer és un fotògraf nascut el 1932 a Manacor i que es va dedicar professionalment a la fotografia. Un dels seus aspectes professionals és que va fer va ser fotografia turística. És interessant, a la vegada, conèixer la pràctica de l’ofici de fotògraf anys enrere, a través d’un testimoni de primera mà. Conèixer, també, els instruments materials i tècniques que usaven, identificar alguns dels estudis fotogràfics que treballaven a Manacor. També distingir com la fotografia s’enfocava a cobrir les demandes de la societat i la indústria local en aquells moments: els mobles, les perles i el turisme.
Diverses entrevistes filmades i pautades en el temps, a més de la preparació d’un qüestionari flexible, adaptat a la conversa són algunes de les fonts que va usar Duran. Va sol·licitar, també, materials que pogués conservar. Els blocs del qüestionari es referien a com va començar: els seus primers inicis amb 14 anys, la dedicació professional als 18, aprenentatge de l’ofici per correspondència. El seu estudi es trobava a l’avinguda del Torrent, 26. El 1962 va començar a fotografiar turistes a Portocristo. Es tracten de fotografies de gran qualitat.
Tenia una certa clientela fixa. Un dels temes que també interessaven era conèixer quins instruments usava. Un dels problemes de la investigació fou els pocs materials conservats. En el moment de recollida de dades, cal entendre que es treballava amb la memòria i reserves d’un home de 82 anys, amb problemes d’audició i algunes interrupcions familiars, a més d’escassa bibliografia sobre la història de la fotografia local i de la indústria fotogràfica del moment.
La fotografia de mobles era una de les tasques que feia, eren fotografies de mobles. Sobretot les més petites s’usaven perquè Hisenda fes una valoració, en demanaven una còpia, una mena de fitxa de cada moble que s’exportava fora de Mallorca. Eren, en realitat, per a les fitxes d’Hisenda, també s’empraven per a catàlegs, però la missió principal era la documentació que controlava Hisenda.
Es tenen altres imatges, les personals. A sales de festes com el Saboga, les fetes a turistes que venien, i les presentaven als hotels. Abans de tornar a casa ells les podien comprar.
La fotografia artística de Portocristo, feta amb cinc imatges correlatives, és molt coneguda.
En aquells moments, els seus inicis, el mercat de materials fotogràfics estava localitzat a les capitals. Conservava un bon record de les tècniques i eines professionals; era una fotografia al servei de la societat i de les indústries modernes: els mobles i el turisme. És un testimoni que ajuda, veritablement, a la comprensió de la indústria fotogràfica local.
Tot l’estudi, que serà publicat al volum de les Jornades d’Història, proveeix material per a profunditzar en l’estudi dels processos socioeconòmics i culturals de la segona meitat del segle XX.
