Pep Marcús (Sóller, 1975) és mestre d'escola al CEIP Fornalutx i és president del Club Newton des de l'any 2009. Parlam amb ell de la creació d'aquest club astronòmic a Manacor i del fenomen del segle que tendrà lloc l'estiu que ve.
Quan neix el Club Newton?
Vàrem néixer a Manacor l’any 2000 gràcies a l’impuls d’una sèrie d’entusiastes manacorins disposats a lluitar contra la contaminació lumínica incipient d’aquella època i a fomentar la divulgació de l’astronomia.
I heu estat a Manacor durant molts d’anys.
Sí, teníem un punt d’observació devora la torre dels Falcons, a Portocristo, que és un molt bon lloc per observar el cel, des del llevant cap a la mar. Hi vàrem estar fins al 2009, que passàrem a Montuïri. Ara, des del 2019, estam a Sant Joan.
Per què partíreu de Portocristo?
No controlàvem l’apagada dels fanals. Havíem de demanar permís a l’Ajuntament per apagar-los, que ho fèiem sempre. Però un dia no els encenien, l’altre no els apagaven… a mitjan observació s’encenien els llums… i no era tan còmode per fer observacions. Si et pega el llum davall, no veus absolutament res.
Quanta de gent sou?
Som una quarantena de membres. La majoria tenen telescopis propis, però el club també en té.
I on són els llocs ideals per fer observació del cel, a Mallorca?
A Mallorca ja no hi ha llocs completament foscs. Molta de culpa d’això la tenen ports i aeroports, que estan exempts de la llei de protecció del cel nocturn. Aquesta protecció zonifica diferents àrees, però és difícil defugir les llums de Palma que des de molts indrets es veu com una bombolla de llum. Potser la punta de baix de tot, a ses Salines, que al sud tens la mar, és un dels millors llocs. Però també cal tenir en compte que si te’n vas a la serra de Tramuntana moltes de vegades veus la llum de Barcelona, i des del sud, pots arribar a veure la contaminació lumínica d’Alger… és un fet que no té aturall, perquè és ver que hi ha una llei, però no s’aplica com s’hauria d’aplicar.
A Mallorca hi havia l’observatori de Costitx, que sembla que es torna a posar en marxa…
El darrer que sabem és que ho compraren uns eivissencs. Però no s’hi ha fet cap acte ni s’ha obert al públic. No hi ha una oferta pública per anar-hi. Fa deu anys que es troba en concurs de creditors.
I com tenim el món de l’astronomia, a l’illa, idò?
Sempre ha estat molt atomitzada. Hi ha gent amb molt de coneixement i amb telescopis molt bons. Es varen crear diverses associacions. El Club Newton, per al pla i el llevant. A Palma hi ha Astromallorca, que està formada per més de 200 socis, i que tenen un punt d’observació a Mancor de la Vall. Fan activitats per als socis o obertes a tot el públic. També hi ha l’Agrupació Astronòmica d’Andratx, formada per quatre o cinc persones.
Oferiu activitats per a centres educatius?
Abans ho fèiem, però ara jo mateix faig de mestre els dematins i m’és impossible anar als centres educatius. No tenim prou mans per fer-ho. Qui sí que en fa és Astromallorca.
A banda de les Llàgrimes de Sant Llorenç que veim aquests dies, sens dubte el gran esdeveniment que ens ve per al 2026 és l’eclipsi total del mes d’agost vinent…
Sí. D’aquí a un any exacte viurem un eclipsi total molt particular. Quan falti un quart d’hora per a la posta de sol, hi haurà un eclipsi total d’un minut i trenta-sis segons, a les 20.30h Serà espectacular. El millor lloc per veure’l a Mallorca serà a la serra de Tramuntana, davant la mar. És un moment únic a la vida, perquè a les Illes Balears no veure cap altre eclipsi total com aquest en tot el segle XXI. Cal tenir en compte que la major part de la superfície de la Terra és d’aigua, i que un eclipsi passi per zones habitades, ja és una cosa estranya. Tendrem una gentada que ho vendrà a veure. Es tracta d’un esdeveniment que té un seguiment comparable al d’un mundial de futbol.
Com sempre se sol recomanar… caldran unes ulleres especials?
Sí. Faran faltes unes ulleres especials per mirar eclipsis, que es compren a botigues especials d’astronomia i que han de dur el segell de la Unió Europea. No són cares, perquè al cap i a la fi són un tros de cartó amb un filtre. Ara bé, que ningú observi amb radiografies o ulleres de saldador, que això no serveix per a res.
Es poden fer fotografies? Convé mirar pel visor de la càmera, amb les ulleres posades?
Es poden fer fotografies, però la càmera es torrarà. No és bona idea si no es disposa d’uns filtres especials. Insistesc que és molt delicat. Mirar el sol sense protecció durant un segon pot crear lesions permanents. No es pot mirar el sol mai de manera directa.
Perquè ens en facem una idea: es farà de nit en un moment i després tornarà a començar el dia?
No arribam a una fosca negra. És més com una posta de sol. Això sí, quan el sol es tapa amb l’eclipsi, els ocells s’aturen de cantar, baixa la temperatura, hi ha un canvi i es fa de vespre. De rerefons es poden veure els estels… I quan la lluna segueix el seu pas i es lleva de davant el sol, torna a venir la claror, els ocells tornen a cantar, i es recupera la temperatura.
Hi ha un altre fet curiós que ha esdevengut molt popular: els vitralls de la Seu i el vuit que dibuixen. Això és cosa dels astrònoms, també?
Això ho organitza la Societat Balear de Matemàtiques. No és un tema estrictament astronòmic. Té més a veure amb angles i graus en el cel. És clar que astronomia i matemàtiques és tot u…
Parlem de tradició. Quina herència ens queda dins la cultura popular de l’observació del cel? O quina herència hem perdut, podríem demanar també…
A Mallorca teníem una nomenclatura molt rica a l’hora d’observar el cel, la lluna, les estrelles o els fenòmens atmosfèrics. S’han anat perdent en el camí de la massificació turística. En cent anys hem passat de ser una societat agrària a una societat de serveis… Conservam coses… sabem que no es podien fer matances en lluna plena, perquè hi ha el girant…
Però té una base científica, això?
Potser aquest fet concret no, però científicament hi ha una base en d’altres aspectes. Sembrar en lluna plena garanteix que tendràs un set per cent més de llum, que fa que cresquin més aviat segons quins tipus de cultius. Fer llenya amb lluna vella implica que tendràs una major incidència de llum que si ho fas amb lluna nova. El meu padrí deia que “la fulla nova es talla amb lluna vella, i la fulla vella amb lluna nova”. Sí que és convenient fer una anàlisi, però, del que pot tenir a veure amb els astres i del que no.
De noms d’estrelles deies que n’hi devia haver molts…
Sí. Cercant cercant, vaig trobar una còmedia, titulada Un criat nou, de Miquel dels Sants Oliver. Allà hi surt una llista d’estrelles i constel·lacions. Els Ulls de Santa Llúcia, el Llit de la Marededéu, l’Estel de Sant Joan, l’Estel de Sant Miquel. Aquest, per exemple, sabíem que s’havia de veure abans de la sortida de sol per començar a veremar. Molts d’aquests noms s’han perdut i no sabem quina correspondència tenen. Hem d’intentar recuperar aquests noms, aquesta herència.
