Joan Llinàs Cuadros (Cala Millor, 1985) és professor de filosofia, escriu posts de caire reflexiu al seu blog i col·labora amb la revista S'Altra Música. Dissabte a les 12h a la llibreria Món de Llibres i en companyia de Toni Vives, presenta el seu primer llibre "Hotel Universal", editat per La Magrana i que es presenta com una compilació d'històries lligades a un hotel que du el mateix nom que el que obriren els seus padrins a Cala Millor. Una nova vinculació de literatura i turisme, tan necessària com inevitable.
“El llibre conta 24 hores que succeeixen dins un hotel, vol ser una fotografia a un dia d’hotel. Hi ha uns personatges, que serveixen per fer un retrat calidoscòpic d’aquestes històries. Els personatges són els empleats i els clients i a través d’ells es conta la història del turisme. Hi ha el cambrer que ve de la península, el sereno, l’equip de futbol… però les històries dels estrangers són inventades. L’única història fidedigna a la realitat és la dels meus padrins”. Joan Llinàs Cuadros parla així de la novel·la que presenta dissabte a Manacor. Llinàs ve de família hotelera. De fet, la seva padrina, d’origen suís, va ser de les primeres guies turístiques de Mallorca, i el seu padrí, “mallorquí de tota la vida”, diu, feren un hotel, i li posaren de nom Hotel Universal, el mateix nom que ha volgut posar Llinàs al seu llibre, en homenatge a aquell hotel “del qual he sentit contar més històries que de cap altre”, diu l’autor calamillorer.
Llinàs reflexiona sobre les “diferents capes de consciència entorn dels turistes. Primer només són allà, després comprens que gairebé tothom del poble viu d’ells. A l’adolescència, humanitzam els estrangers, els posam un caràcter, una forma de ser, ens feim amics d’estrangers, sortim amb qualque estrangera. Aquella entitat comença a agafar rellevància i importància. Quan ja ets més gran i ja comences feina veus que són fonamentals per a la teva economia, per a la del conjunt de la població, per a la societat…”.
Per Llinàs, “una de les coses que té aquest llibre mescla diferents estils literaris i empra les anàlisis que ens aporten l’antropologia, la sociologia, la història o la filosofia, i això fa que puguem mirar els objectes de la quotidianitat des d’una altra òptica. Puc veure l’hotel no com aquell tòtem turístic, sinó com un perfecte igualador social, en el sentit que tots els clients que entren dins un hotel, cobren una identitat nova, i això fa que tothom hi tengui una conducta molt similar, i que deixi el seu dia a dia com a persona defora. Tots comparteixen uns espais, mengen el mateix, l’hotel el podem veure com el perfecte estat orwellià. El desig de qualsevol totalitarisme és l’homogeneïtzació de la societat cap a una ideologia concreta, que en aquest cas podria ser la ideologia de la calma, el relax i l’oci, en el cas dels hotels”.
Per a Joan Llinàs Cuadros, “el turisme d’ara, arran de la industrialització a partir dels anys vuitanta i sobretot noranta, el turisme s’ha fet massiu. Les grans cadenes hoteleres han hagut de vendre un únic producte que fos comprensible per a la majoria dels potencials clients, que és la fantasia dels estats emocionals concrets que viuran a Mallorca: relaxació, pau, oci amb la família, moments entranyables… Això és la fantasia, Nosaltres venem una hipotètica felicitat, i és una fantasia exitosa, perquè de cada vegada en venen més”. Tot això, però, contrasta amb les històries més humanes que viuen els protagonistes d’Hotel Universal: “Molts dels personatges d’aquest hotel, tenen històries tristes, tràgiques, malencòniques, que no tenen res a veure amb aquesta malenconia que els venem. Les històries que trobam dins els hotels són molt més humanes i molt més concretes que la fantasia que venem”.
Evidentment, com a mallorquí que ha crescut entre turistes, Joan Llinàs mostra també preocupació i analitza amb detall la convivència entre la cultura pròpia i la cultura turística: “El que m’ha cridat sempre l’atenció és la interacció entre la cultura mallorquina, que du segles fent-se, que ens ha donat un llenguatge i una cuina molt únics, aquesta cultura ancestral de cop col·lideix amb la cultura turística que imposa una lògica totalment nova, la nostra relació amb els objectes, amb les estacions… canvia totalment. També hi ha un diàleg i unes relacions molt positives que surten d’aquesta col·lisió. El turisme va ser una salvació per a molts de mallorquins i una manera d’obrir la ment. També ha mercantilitzat part de la cujltura mallorquina i ens ha fet perdre part de la nostra identitat”.
Per a l’autor d’Hotel Universal, “els mallorquins pensam en el turisme des de la ideologia, que sovint tendeix a simplificar la realitat i a fer discursos reduccionistes del que són les coses. Tant dretes com esquerres s’intenten apropiar de paraules com hotel, client, contracte, viatge, turisme, conveni, treballadors… Amb el llibre pretenc anar més enllà i veure com podem concebre el turisme com una font d’històries que van molt més enllà de la pura ideologia”.
