Fotos: Macià Ferrer
Pau Riera va resultar guanyador de la XII edició del Concurs de Glosa Escrita del Bar Mallorquí, amb una composició precisament sobre les cabòries, dèries i preocupacions d’un glosador que es vol presentar al concurs. La seva companya Cati Vidal va ser la guanyadora del concurs a la millor quarteta, amb un emotiu i sentit quern de mots sobre la pèrdua gestacional que va fer espirejar els ulls de tots els presents. Tomeu Fus i Antoni Riera reberen el segon i el tercer premi, mentre que Miquel Àngel Adrover i Annabel Villalonga rebien accèssits a la millor quarteta, i Maria Magdalena Amengual s’enduia també l’accèssit al millor conjunt.
El lliurament dels guardons a càrrec dels Amics del Mallorquí, va servir com sempre de preludi a la torrada. Una vegada que glosadors i expectadors hagueren fet paret, la ximbombada estava a punt per començar… tanmateix la logística no era completa. La ximbomba titular no tenia canya… L’organització va fer mans i mànigues per poder resoldre la situació, que ben aviat va arribar: una de les ximbombes pintades dels guardonats va arribar enmig del rotlo i la tia Benvinguda, ximbomba en mà, va liderar els cants inicials.
Sant Antoni gloriós, Sant Antoni va per mar, Sant Antoni para lloves, i devem sempre, i contraris de Llucifer, i pagesos i conradors… s’encalentien els motors i les gargamelles dels cantadors i dels glosadors. Dins el Mallorquí no hi cabia una agulla. Aviat es destaparen les cançons verdes i humorístiques, sempre dins el repertori, i la diatriba i la controvèrsia ja estaven a punt d’arribar.
I de sobte tot va esclatar en una de les glosades més corals del calendari. Desenes de glosadors hi prenen la veu, els veterans, els qui glosen cada dia i els qui acaben de començar. Hi ha un respecte sublim i sensible per a les veus noves, i per a les que sonen més fluix. El Mallorquí és un torrent de batiaments i oportunitats, de memòria i de vigor, una manera de mostrar que la cultura pròpia ni fa antic, ni fa vell, ni fa estantís, sinó que convida, atreu, sedueix i viu amb la força de tots els vents el món, que fan engronsar la barca de la glosa al ritme acompassat de les tonades d’ara i de sempre.
Premi especial al millor conjunt de tres quartetes:
Com és que no n’aprenc gens
i cap musa no em visita
pel concurs de glosa escrita
fins que se m’acaba el temps?
Com si fos part del jurat
pas les hores fent estelles
les meves pròpies costelles
per trobar un vers ben canat.
Una pedra de molí
no em traurà de la mollera
tant de suc de cervellera
com me’n treu el Mallorquí!
(Pau Riera)
Premi a la millor quarteta:
L’amor no fuig amb la por.
Filla meva, dorm tranquil·la;
una papallona lila
volarà sempre dins jo.
(Cati Vidal)
2n premi a la millor quarteta
La millor glosa del món
serà feta en un instant
perquè no cal pensar tant
per dir les coses com són.
(Tomeu Fus)
3r premi a la millor quarteta
Avui hi ha una gent nova
que canta la mar de bé,
que no ha vist mai un claper
i no sap què és una llova.
(Antoni Riera)
Accèssit a millor quarteta:
Potser creus que no et fa falta
dir-li res a qui ho sap tot,
però alça la mà ben alta
i enverga-li el primer mot.
(Miquel Àngel Adrover)
Accèssit a millor quarteta:
Qui pogués ser la mirada
que hi ha davall del vestit
i veure com el delit
pot tenir la por estojada.
(Annabel Villalonga)
Accèssit a millor conjunt de tres quartetes
“Tu comença i jo l’acab.”
“Si vols la cantam a mitges!”
“No fa res si me trepitges.”
“En començar ningú en sap.”
“Sigues sempre tu mateix.”
“Tot sol fa molt mal glosar.”
“Un glosador neix o creix?”
“En partir l’has d’acabar.”
Glosar no és just venir aquí
a travar mètrica i rima,
“glosa” vol dir compartir
tot quan ets amb qui l’estima.
(Maria Magdalena Amengual)
