Aquest diumenge dia 13 d’abril la glosa mallorquina es vestirà de gala per celebrar per tercer any consecutiu a l’Auditòrium de Palma el Glosa Fest. Una trobada que a més de reunir els millors glosadors de Mallorca acollirà com a convidats especials alguns del millors improvisadors del món. D’una banda hi podrem veure els bascos Maddi Ane Txoperena i Andoni Egaña. De l’altra també hi haurà el canari Yeray Rodríguez i la cubana Anamarys Gil. En poques paraules: la flor i nata de la improvisació oral mundial.
El Canonge
No ha estat un camí de roses arribar a dignificar tant aquesta art glosadora com per poder actuar a l’Auditòrium de Palma tres anys seguit amb un espectacle de nivell mundial. Fa quaranta anys la glosa estava pràcticament perduda. S’havia acabat la transmissió generacional. Les poques vetlades que hi havia al respecte confirmaven el paper del glosador com un simple bufó. Una figura valorada i mitificada en temps de Tià de sa Real, d’Antoni Vicens Santandreu o de Llorenç Capellà havia tornat no res. Els combats que es podien veure just servien per lloar l’autoritat, posar un poc de verdor i poc més. L’únic mèrit d’aquella mitja dotzena escassa de poetes orals fou que la cosa no es morís de tot. I segurament no és poc. Una escissió del Patronat de Sant Antoni local fou la carambola que propicià la creació els anys noranta de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga. Fou sens dubte un esperó per activar el món glosador i introduir-hi nous actius. Així i tot encara es glosava amb mentalitat d’un temps i es veien mostres internacionals de llarguíssima durada, amb programes gruixadíssims i amb presentadors com Miquel Àngel Ariza que es movia per allà com un peix dins el rostoll.
La reviscolada
El pòsit deixat pels vells glosadors i per les mostres i programes de Mateu Llodrà al Canonge ajudaren perquè l’ímpetu organitzatiu de Felip Munar i l’eclosió d’un jove valor de Santa Margalida de nom Mateu Xurí ordissin la reviscolada de la glosa a Mallorca en general i a Manacor en particular. Devers l’any 2010 va començar el bum de la glosa. Coparen el local del Molí d’en Polit amb tallers intensos i extensos. La plantilla de glosadors arribà a prop de quaranta persones capaces de pujar damunt un escenari i fer un combat. Es programaven sopars amb glosada pràcticament cada cap de setmana a bars i restaurants de Manacor i comarca. Podríem dir que hi havia bregues i tot per aconseguir tenir els glosadors al teu local. El clímax de tot plegat arribà amb la celebració a la nostra ciutat de les Dotze Hores de Glosa l’any 2013. Allà es demostrà que érem capital no només de la glosa mallorquina sinó també de tota la glosa catalana. Un parell d’anys després el bum s’apaivagà però serví per consolidar el moviment i acostar les gloses a gent que mai abans s’hi havia acostat.
La glosa d’avui
Què en queda deu anys després a Manacor del bum glosador? Moltes coses! La majoria de foguerons de Sant Antoni duen gloses i la majoria estan ben fetes (versos de set síl·labes i rimes ABBA o ABAB). Milers de persones coneixen millor aquest patrimoni i l’aprecien. Hi ha una plantilla de glosadors prou extensa i variada (abans eren pocs, tot homes i tots majors de seixanta anys) i de gran qualitat tècnica i temàtica. Les gloses arriben a les escoles i també són presents a moltes festivitats. No han arribat al nivell malaltís que haurien desitjat alguns fervents glosadors de tenir-les dins la sopa o dins el currículum escolar però en el fons només és una afició divertida que forma part ben consolidada del patrimoni cultural local i nacional. Les gloses no són la Mare de Déu de Lorda però déu n’hi do els miracles que han aconseguit. En definitiva enhorabona al món glosador pel camí fet, llarga vida a l’art de la improvisació oral i, sobretot, diumenge cap a l’Auditòrium de Palma s’ha dit! Que l’espectacle ho paga…
