Jenkidar Shikhdmmar és representant a l'Estat espanyol de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES), l'autogovern que inclou els territoris del nord de Síria governats pel moviment kurd d'esquerres. Dissabte que ve serà a l'Espai Goya per impartir una conferència a l'entorn del poble kurd de Rojava i les circumstàncies actuals.
Posau-nos en antecedents. Quins són els orígens del poble kurd?
És un poble molt antic, amb una llarga trajectòria de resistència i lluita davant les altres nacions que que sempre ens han volgut subjugar, que és la pretensió d’altres sistemes radicals o masclistes, que no reconeixen els drets dels kurds. Vivim en aquesta zona des de fa més de 5.000 anys i ara mateix som entre 40 i 45 milions de persones que vivim a les zones del Kurdistan, repartides entre Turquia, que és la part més gran, Iran, Iraq i Síria. Amb l’arribada de l’islam entre els segles VII i X molts kurds es convertiren a l’islam, ja fos per por o per creença, i han hagut de batallar contra l’imperi persa o contra l’otomà. Amb el Tractat de Lausana s’acordà la divisió del Kurdistan en els quatre territoris ja esmentats… I el 1946 a Iran, es proclamà l’efímera República de Mahabad, que va durar menys d’un any.
Més actualment la repressió contra el poble kurd no s’ha aturat.
Efectivament. El 2004 el règim d’Al-Assaad va ser molt violent contra els kurds. Però també el 2012, o a Turquia… La lluita del 2014 a Kobanë contra Isis també va ser una gran victòria, i aconseguírem arribar a l’administració autònoma de Rojava. També els turcs atacaren la regió d’Afrín, el 2018, que provocà que hi hagués 300.000 persones desplaçades. I ara, el novembre de 2024, Al-Assad també prengué el control d’Alep, amb amenaces de matar tots els kurds…
Quina és la situació actual a Rojava?
Continuen atacant i amenaçant l’administració autònoma, els kurds vivim un perill molt gran, fins i tot més en perill que el 2014 que quan Isis va atacar Kobanë, però nosaltres tenim confiança en les nostres forces armades. No volem lluites ni guerres contra ningú perquè volem resoldre les coses de manera diplomàtica. Estam preparats per dialogar amb tots els costats per mantenir els drets de les persones de tot el món, inclosos els kurds. Estam molt alerta fins arribar a aquests diàlegs, perquè no ens deixarem tombar per la mentalitat de grups radicals, que no volen acceptar la nostra idea de democràcia, igualtat i feminisme. Ells volen que deixem les nostres armes… però no les podem deixar perquè això significaria rendir-nos. La meitat de les nostres forces armades són dones… i aquests grups radicals no accepten els drets bàsics de les dones. Nosaltres volem que les dones formin part de l’exèrcit, cosa que aquests grups no poden concebre.
Estau coordinats els kurds dels diferents territoris?
Tenim contacte. No fa gaire, el cap general de les forces sirianes democràtiques va anar al Kurdistan iraquià. Hi ha molt de contacte amb els kurds d’Iraq, i també amb els de Turquia. En canvi, amb els kurds d’Iran no hi tenim gaire bon contacte ni diàleg, perquè allà la situació és molt complicada. El règim dictatorial posa molts de problemes logístics que no deixen establir un bon contacte.
Quina relació té el poble kurd amb la resta del món?
Tenim bones relacions amb altres països àrabs i europeus, amb els Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Iraq, Egitpte, que diuen que els kurds han de tenir els seusdrets. També tenim bon contacte amb els Estats Units, França i Alemanya… tot i que veim que els Estats Units té un paper molt vague en la relació amb el Kurdistan…
Quines conseqüències tendrà per al Kurdistan l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units?
Encara no hem percebut canvis importants, però partim de la mala experiència del seu primer temps com a president, quan a través de Twitter va donar llum verda a Erdogan el 2019 per ocupar el nostre territori. Esperem que ara no sigui igual.
Heu nomenat diferents estats, però no heu dit res de l’Estat espanyol? Quina relació hi té el poble kurd?
No hi tenim una gran relació ni contacte. Espanya està influïda per Turquia i els països de l’OTAN, no ens dona suport. Però sí que hi ha pobles de l’Estat espanyol com ara el poble català, el mallorquí o el basc que sí que ens donen ajuda econòmica i suport polític. També el Parlament de Catalunya ens reconeix, com ho fa el poble basc.
Com us afecta el conflicte entre Israel i Palestina?
No ens afecta gaire directament. el que veim és que Israel ocupa les muntanyes del Golan i altres zones de Síria i també que destrueixen armes estratègiques del règim d’Al-Assaad. A més s’ha tallat el camí entre Iran i Iraq en benefici de l’estat d’Israel, però no hi ha un impacte molt gros per al poble kurd. Nosaltres veim com una bona cosa l’alto el foc a Gaza d’aquestes setmanes, perquè la gent ja estava esgotada amb la guerra des del 7 d’octubre de 2023. Hi ha un vuitanta per cent del territori destruït i passaran anys i anys per poder-ho reconstruir. Israel destrueix armes de Hezbolla i també ha assassinat molts de líders de Hamas… Ara Trump diu que s’haurien de desplaçar els palestins a Egipte o a Jordània, i això no és una bona cosa.
Quin és el pes de la religió en el poble kurd?
Un kurd sempre es definirà primer per la seva nació que no per la seva religió. La majoria dels kurds són musulmans sunites, però no practiquen la religió, no són tan radicals com altres musulmans. A banda dels sunites, també hi ha jueus, xiites, alauites i cristians.
Amb quina família lingüística està emparentada la llengua kurda?
Pertany a la família indoeuropea. Hi ha diferents dialectes, els més importants són el kurmanyi i el sorani. El nostre idioma és més proper al persa que no al turc i comparteix moltes paraules amb aquests dos idiomes, tot i que són ells els qui ens han agafat paraules kurdes i no a la inversa.
Teniu tradició literària? El kurd és una llengua de cultura que també s’escriu? O això ha arribat més modernament?
Molt modernament. A Turquia i a l’Iraq comencen a escriure en kurd el 1990. A síria no escrivim ni llegim en kurd fins al 2012. Aquests règims dictatorials i feixistes ens obliguen a aprendre les seves llengües i a Síria està prohibit escriure i aprendre, i fins i tot parlar en kurd. De fet, ho hem de fer en secret, perquè hem tengut molta por: hi ha moltes persones detingutdes a presons només per tenir el diccionari kurd. La majoria de kurds sirians només el parlen, no el saben llegir ni escriure. A l’Iran encara està prohibit, mentre que a Turquia darrerament ho varen acceptar. Ara, això sí, sempre parlam en kurd entre nosaltres. És un poc com el que va passar aquí en temps de Franco. El 2012 vàrem començar a ensenyar a escriure i llegir en kurd als infants.
