L’any passat el Consell de Mallorca va treure una convocatòria de subvencions de suport a la premsa de la Part Forana amb un pressupost de cinquanta mil euros. Només s’hi presentaren, entre paper i digital, quinze tristos mitjans. La xifra crida l’atenció per baixa. Tal vegada els mitjans no s’hi apuntaren perquè trobaven insuficients els euros davant les muntanyes de paperassa requerida tot pensant que hi optaria molta gent i tocaria a massa poc per barba. Crida més l’atenció encara que dels quinze presentats només quatre compliren tots els requisits i la resolució, publicada fa pocs dies, els ha estat positiva.
La batalla convencional
Si ens hem de fiar de la resolució de la subvenció veurem que els dos mitjans en paper líders de la Part Forana de Mallorca són Sa Veu de Sóller i el Manacor Comarcal. Han obtingut devers vint mil euros perhom i segurament és cert que són els líders del sector. Resisteixen la globalització i el poder del mòbil i cada setmana reparteixen un parell de milers d’exemplars a domicilis i negocis. Mantenen la seva influència tot i que la inevitable tendència a la baixa es fa evident. Hem conegut els anys d’or de la premsa en paper de la Part Forana, basada en alguns casos en el voluntariat i d’altres en la professionalització. Feina encomiable en tot cas per donar una informació de proximitat i com a eina de cohesió comunitària. A més de les dues publicacions esmentades no podem oblidar el Setmanari Felanitx, el Punt Informatiu de Pollença, el Sóller, el Bellpuig d’Artà i una llarga llista de revistes, vinculades la majoria, a l’OCB. Els hem de desitjar molts d’anys de força però també els hem d’aconsellar que es preparin seriosament per l’aventura digital a què es veuran abocades un o altre moment.
La batalla dels nous mitjans
No és el futur. Ja és el present que és digital. Sense sortir de Manacor tenim una llarga llista d’actors que miren de treure el capet per ser els mitjans de comunicació de referència del municipi. Tenim d’una banda el defrancdigital.com, el manacormanacor.com, els documentsadjunts.com o uns poc coneguts lavozdemanacor.com que estan una mica fora del mercat perquè no estan auditats i això fa que ni els anunciants ni les administracions hi puguin jugar gaire. Tenim també el manacorcomarcal.com amb una web que sembla que està mig en guaret a l’espera de quan es deixi la versió impresa. Quatre més són els que sí que estan auditats per OJD: centpercent.cat, revista07500.com, manacornoticias.com i digitalmanacor.com. L’auditoria de l’Oficina de Justificació de la Difusió ens posa de manifest que els digitals de Manacor tenen un trànsit considerable. Cent per Cent obté prop de quinze mil visitants únics mensuals (persones diferents que durant un mes llegeixen alguna publicació), les altres tres es mouen al voltant dels deu mil. Un lideratge que Cent per Cent celebra amb una certa sorpresa i responsabilitat. Un lideratge reforçat en saber que juntament amb el totpla.cat són les úniques dues publicacions digitals de la Part Forana que han obtingut la subvenció del Consell de Mallorca.
La batalla no reglada
Hem de ser conscients de la importància dels mitjans de comunicació però seríem ingenus si pensàssim que són la principal font de difusió de la informació i de l’opinió generada. Més ingenus seríem encara si pensàssim que els mitjans locals són els més seguits i amb més influència. En un Manacor en què més del vuitanta per cent de la població adulta té Whatsapp i prop de la meitat mira el Facebook cada dia no ens ha d’estranyar que grups com No ets de Manacor si no… o Manacor Opina tenguin catorze mil i vuit mil membres respectivament. El perill d’escoltar de més qui crida més fort o la diu més grossa ens obri al populisme i a la demagògia. Si els mitjans ho fan bé, però, poden canalitzar la força de les xarxes poc reglades i controlades. Hi ha gent que està disposada a pagar per tenir informació i opinió lliure i contrastada. Bona mostra d’això són projectes com vilaweb.cat que amb més de 25.000 subscriptors de pagament es pot permetre el luxe de fer un producte de qualitat sense haver de dependre de subvencions governamentals o publicitat de les grans corporacions de l’Ibex 35 i alhora agombolar iniciatives tan interessants com el Paraulògic. Tot un exemple a seguir…