Un manacorí, un llosetí i un pollencí. Tres gentilics acabats en -i. Tres poetes. Tres homes inquiets. Tres editors entusiastes. Jaume Mesquida, Pere Joan Martorell i Antoni Xumet presenten dissabte dia 18 a les 12h els seus darrers volums publicats. Jaume Mesquida presentarà Ciutat a l’alba; Antoni Xumet, La justa mesura del fred; i Pere Joan Martorell, Ara que ja és fosc. És dona la circumstància que els tres autors varen ser socis al capdavant d’Edicions El Salobre, una aventura editorial que fundaren plegats l’any 2004.
Jaume Mesquida explicava de Ciutat a l’alba en una entrevista a Cent per Cent: “En certa manera parla de Manacor. L’any 1983 a Manacor es feien les cunetes… i de vegades el llibre és una mica aspre. Veníem del 1975, amb la mort de Franco i en el 1983 parl una mica des del desencant d’un al·lot que no s’havia plantejat mai res. Vivia una ràbia dins mi… Jo ara aquest llibre no el tornaria a escriure. Era una poesia combativa, a pesar que també hi ha bastants de poemes amorosos”.
Pere Joan Martorell ens deia això d’Ara que ja és fosc: “Es tracta d’un repàs exhaustiu d’aquests més de trenta anys de conreu poètic i la idea de partida era recuperar i mantenir allò que trobàs que valia la pena, encara que hi hagués moltes diferències entre el poeta novell d’aquells anys i el de l’actualitat. Hi ha poemes no de tots els llibres, perquè el primer en queda fora, però sí dels altres onze, a més de poemes inèdits d’un llibre inèdit que ara mateix està en el calaix. Són cent poemes i la tria ha estat una tria en progressió. Del primer llibre hi ha dos poemes, del segon, quatre, del tercer, sis… i així progressivament, fins arribar a 12 dels més actuals, perquè em trob més còmode i em sent més reconegut en el poeta d’ara mateix i no en aquell de fa trenta-cinc anys. A més, també ens interessava donar un tast d’aquesta nova feina que ara està madurant a l’espera de donar-los per definitius”.
Finalment, Antoni Xumet presenta La justa mesura del fred, “un volum que aplegat tres llibres dos de publicats: La nuesa i el verí (Ensiola, 2008), i Estígia (Tres i Quatre, 2014; XXXIII premi de poesia Senyoriu d´Ausiàs March, de Beniarjó, 2013), i un d’inèdit, Les fulles lentes. A més d’una profunda revisió dels dos poemaris publicats, se n’ha prescindit dels pròlegs i l’epíleg, així com de les citacions i les dedicatòries originals. Pel que fa a Les fulles lentes aplega una dotzena de poemes breus, però profunds, poemes que s’endinsen en temes xumetians com la soledat, la mort o el silenci/paraules”, publicava no fa gaire la revista amiga Punt Informatiu de Pollença..
