Docents i adults sovint es refereixen als joves d'avui, els que s'engloben en la generació Z, com una generació perduda en la nebulosa de la tecnologia, les pantalles, i ara més recentment, la intel·ligència artificial. Dispersió, dèficit d'atenció, dificultats de comprensió lectora i d'expressió escrita... són algunes de les "tares" que sovint els són atribuïdes. La professora de dret constitucional de la UIB Margalida Capellà ha elaborat un estudi per conèixer de primera mà quines són les característiques reals dels joves d'aquesta generació i com les han d'afrontar els docents de la UIB.
Quina és la situació ara mateix en els processos d’aprenentatge a la UIB?
Els professors estan desmotivats perquè veuen que així com expliquen no arriben als alumnes, i els alumnes no hi veuen tampoc el sentit. Una bona motivació dels alumnes suposa un canvi de moltes coses. Hi ha alumnes que connecten els conceptes amb una velocitat al·llucinant. El problema és que sobretot a 1r i a 2n no entenen el que llegeixen i els professors no entenem el que escriuen.
Heu percebut un canvi.
Sí, hi ha un bot generacional. Els alumnes que ara són a la universitat aprenen d’una forma diferent i amb una aportació també diferent de les noves tecnologies. No és que no aprenguin res, sinó que connecten els conceptes d’una altra manera, podríem dir que són més líquids. Saben una mica de tot i després ho connecten. Se’ls ha d’ajudar a construir els conceptes.
Què hi poden fer els professors?
Si no entens com aprenen i com empren les noves tecnologies ho tens més complicat. Són molt pràctics. Si veuen que el que han d’estudiar és a un manual, no van a classe. Això sempre s’havia fet… però ara no se n’amaguen. Si expliques sense cap suport informàtic, es perden tot d’una. Veus que hi són… però tenen el cap en off. Si m’atur un moment i els deman què explic veig que no em seguien. Per mantenir la seva atenció has d’estar tot el temps canviant, movent-te, però tampoc t’has de passar. Hi ha professors que abusen del powerpoint, o hi posen molt de text, o massa colorins dibuixos llumets. És millor començar amb una imatge, que pot ser un esquema, i després passar al text i a les idees. Ells necessiten primer l’esquema. Nosaltres passàvem del text a l’esquema.
Què perseguim, idò?
Necessitam que l’alumne sigui autònom a l’hora de construir els conceptes i evitar l’ús dels ordinadors si no és necessari.
Precisament amb la innovació pedagògica s’intentava aconseguir que l’alumnat fos autònom i creatiu. S’ha aconseguit?
Als primers cursos no ho són, perquè no tenen criteri. Tenen molta d’informació i no tenen el criteri per cercar-la. Antigament teníem menys fonts d’informació i estava clar quines eren fiables i quines no. Ara amb l’arribada del Chatgpt i la intel·ligència artificial ja no hi ha manera d’ensenyar-los quines són les fonts fiables, que per a nosaltres eren el manual.
Com s’enginyen, ells?
Van a allò fàcil. Són molt pràctics. Si els passes un material en pdf, el primer que fan és passar-lo al Chat GPTe perquè els en faci un resum. Amb la IA es pot fer més via, però hi ha uns processos mentals que requereixen el seu temps. El que aprens fent l’esquema és el que et queda, no és el resum en si.
Quina postura hi ha dins la UIB en relació a l’ús de la intel·ligència artificial?
Ens estan pressionant perquè aprenguem a fer feina amb IA, i per controlar que se’n fa un ús ètic, però hem oblidat fer feina amb la intel·ligència humana, que ara mateix funciona amb uns processos mentals diferents dels que emprava la generació anterior.
Però la intel·ligència artificial ha arribat per quedar…
Serà un complement necessari, però suposa un esforç molt gran per als professors, identificar què és el que ha de fer l’alumne per si mateix i que és el que es pot fer per IA. Estam ensenyant coses per a unes feines que potser no exiteixin d’aquí a deu o quinze anys, que s’hauran automatitzat. I això és el que encara feim fer als alumnes, cercar jurisprudència, redactar contractes, redactar documents bàsics… Totes aquestes feines simples per aprendre són bàsiques. són necessàries i les has de començar des de baix. Per resumir-ho de manera molt simple, és com si deixàssim d’ensenyar a sumar perquè hi ha les calculadores, però no podem deixar de saber com funcionen les sumes… I és clar, quan els alumnes veuen que els encomanam tasques perquè aprenguin procediments que ja estan automatitzats i ells no hi veuen la utilitat, es desmotiven. Entreguen treballs que tu veus que no han aprofundit, o fets amb ChatGPT. Com que no hi veuen el sentit, no estan motivats per esforçar-s’hi i dedicar-hi temps, i això és el pitjor.
Què et va empènyer a elaborar aquest estudi?
És un estudi que vaig començar quan preparava una oposició per analitzar el perfil dels nostres estudiants, i ho vaig voler comparar amb altres universitats i països on ja hi havia estudis sobre l’arribada de la generació Z a la universitat. Vaig veure que les característiques dels alumnes als Estats Units eren les mateixes que aquí, i tot això va venir per una notícia d’un professor de la universitat de Nova York, al qual havien acomiadat perquè suspenia massa. El professor deia que no podia aprovar ningú, perquè no entenien les preguntes i redactaven malament. Aquí ens trobàvem igual. A partir d’aquests estudis es fa especial incidència en la figura del tutor, que no tenim a la universitat. Són alumnes que necessiten un acompanyament de qualcú que els guiï, perquè tenen tants d’estímuls i informació que en qualque moment necessiten posar els peus a terra. Per això són bons espais o temps sense tecnologia.
