Maria Magdalena Gelabert va presentar aquesta comunicació a les XIII Jornades d’Estudis Locals, sobre els viatges a les rondalles com a precedents del turisme local, i l’anàlisi de dos casos: «El Port de sa Cibolla Blanca» i «Es Quatre germans».
Els viatges i el turisme apareixen com a necessitat humana de canviar de lloc d’origen i explorar nous espais. És una necessitat implícita a la nostra naturalesa, ve d’antic i ha estat motivada per necessitats i circumstàncies que han variat molt al llarg del temps. Així, es pot definir el turisme com el «fet de viatjar sense altra finalitat que el gust de conèixer altres terres o pobles».
L’etimologia procedeix del francès tour, que vol dir passejada. En català les expressions són comunes en relació a aquest tema: desitjar «Bon viatge». Ho usam en sentit negatiu, també per dir «me molestes». Feim servir l’expressió «Mal viatge!» com una maledicció. També hi ha refranys en aquest sentit: «Viatge esguerrat, a casa aviat», «Viatge que plau no pesa», «El viatge del peresós, que per un camí en fa dos».
EL viatges són molt presents a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover i responen a inquietuds diverses. A través dels viatges podem observar quines són les obligacions i els circumstàncies que ens duen a canviar o a deixar temporalment el nostre lloc habitual de vida i de residència, i quins són els aspectes positius i negatius que ens suposa. Valriu explica que «Allò que ha après al viatge és l’eina que li permetrà dibuixar el propi destí».
Són molt nombroses lles rondalles que comencen amb un viatge o bé aquest és l’eix principal de la història, com «L’amor de les tres taronges»: el camí que fa en Bernadet, com és el recorregut, amb quines persones, les decisions que pren i l’aprenentatge que se’n deriva. Els herois i les heroïnes surten a «En Joanet Manent», que enfilarà el camí que el conduirà a la felicitat.
A vegades els herois i les heroïnes emprenen la ruta per fugir de circumstàncies o de persones nocives. A «Es Mèl·loro Rosso», Elionoreta escapa de la proposta de casament que ella denega; «En Mercè Mercè» ha de fugir per no destapar un adulteri o bé a «Es Fustet», on l’heroïna ha de fugir per evitar un matrimoni forçat. En aquest cas, el pare de l’heroïna, un jugador i molt desastre, vol casar-la per doblers amb un marquès vell i ric. Ella no hi consent i marxa.
De vegades les heroïnes i herois van a la recerca de penyores màgiques que els ajudin a resoldre els conflictes, a fer justícia i a recuperar l’harmonia; és el cas de «S’aigo ballant i es canariet parlant», «Sa flor de jerical i s’aucellt d’or», o «La flor romanial».
A les rondalles viatgen també els animals: «Es gallet, s’anellet, sa godineta i es drac», «Es ca d’En Bua i es moix d’En Pejulí» o «Es rossinyol i sa rossinyola». Per aprofundir en aquest tema, són molt adients les rondalles «Es port de sa Cibolla Blanca» i «Es quatre germans», perquè presenten elements comuns i diferències, però els viatges són ben presents.
La Cibolla és un planta de la família de les liliàces, Asphodelus fistulosus, que els grecs associaven als morts i al regne d’Hades. Un pare, patró de barca, deixa la barca al seu fill Robert també amb la condició que no vagi al port de sa Cibolla Blanca; sa mare l’aconsella que faci el bé sense mirar a qui. L’heroi viatja per mar, transgredeix la prohibició i hi va per fer turisme. Hi observam el desig de descobrir nous mons, de conèixer noves realitats i de viure experiències inesperades i estimulants, encara que, al cap i a la fi, surtin ben cares. Troba espais i costums diferents. El camí que fan i les dificultats amb les quals es troben els herois, semblen una metàfora del què és la vida, amb els conflictes i entrebancs, per una banda, i les satisfaccions que s’esperen al final de les escomeses que s’emprenen, encara que arribin a llarg termini.
A «Es quatre germans» que viatgen a altres terres fan servir animals o elements que per a altres pobles són desconeguts i així s’enriqueixen. Les bases principals d’aquesta rondalla tornen a ser els viatges i la diversitat de cultures diverses. Els viatges es preparen? Alguns es despedeixen dels pares, de la casa, però es troben nous costums, aprenen d’altres indrets. A aquesta rondalla, els habitants d’altres pobles desconeixen els animals que porten i se n’aprofiten… però hi ha beneficis d’aquest intercanvi. El que és important també és el contacte amb altres persones, conèixer altres costums… En treuen uns beneficis, fan bon negocis i treuen diners.
Com a conclusions, cal destacar que els motius que porten a viatjar en el món rondallístic són molt diversos; les rondalles ho solen reunir sota l’expressió «anar a cercar món». Els viatges se solen preparar: barca i mercaderies o menjar i reserves. Es troben aspectes curiosos que els ensenyen i dels quals en treuen profit. Coneixen persones: elements claus per aprendre i crear amistat o per allunyar-se’n.
Al final, en poder d’algun estri o alguna penyora que serveix al llarg de la vida representen de manera metafòrica l’experiència viscuda i l’aprenentatge que incorporam. Constatam així que dins l’imaginari rondallístic hi resideixen els principals elements per a entendre el progrés de les vides humanes.
