Durant les darreres setmanes la galeria d’art Maüs, l’associació Lluna de Nacre i l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor s’han mogut per les voreres del pensament, indagant en les especificitats de la creativitat femenina. Tot plegat es va cloure dissabte passat amb una taula rodona que va comptar amb la participació de quatre dones que es dediquen al món de la música. Aina Tramullas, Masé Jara i Rosa Garcias, totes tres de Pitxorines, i també de Júlia Ferriol, de Músiques d’Elles, en un col·loqui que duia el títol de “Sororitats sonores”
Es cuidava de moderar la taula la nostra companya Anna de la Salud. I començaren pels referents. Tot i que Pitxorines són un grup format tot per dones, i que Músiques d’Elles es dedica a recuperar obres de compositores clàssiques femenines, les quatre ponents admeteren que els seus referents principals en el món de la música eren homes. “Mon pare tocava amb formacions de música de ball de bot”. Masé Jara matisava que en el seu cas potser no era tan així, “perquè els meus pares hi va haver un moment que s’hi dedicaven de forma professional, però sí que qui hi ha dedicat més esforços ha estat mon pare, que a més em va fer de professor a les primeres passes meves en el món de la música”. Júlia Ferriol recordava que “tot i que ma àvia era cantant, professionalment els meus referents han estat homes”.
Aina Tramullas manifestava “la il·lusió que fóssim companyes, de recollir-nos com a germanes, de manera que sense voler ser un acte de reivindicació sí que ho era de trobada i de coneixença”. Júlia Ferriol explicava per part seva que “malauradament avui interpretar música de dones en el món de la música encara és un acte reivindicatiu”.
Totes parlaren de les desigualtats que pateixen com a dones en el món de la música. “Ja hi ha desigualtat en la vida en general, i és clar que n’hem patit també, ja sigui amb una infantilització o amb un paternalisme”. Masé Jara alertava que “la discriminació positiva per una banda està bé, però de vegades et sents que ets de mel i sucre, i es perceben diferències de tracte dels professors amb els companys de classe. Amb nosaltres hi ha una condescendència constant”.
Júlia Ferriol remarcava que “en el conservatori clàssic totes les alumnes que tinc són nines, però en canvi els referents mundials són homes”.
De vegades, deia Rosa Garcias, “sembla que hi som per omplir quota, tot i que hem millorat molt en aquest aspecte, però sí que és cert que el fet de ser grups de dones provoca que t’encasellin en un perfil molt concret, en un circuit molt concret i amb una ideologia molt concreta. Hi ha certs moments de l’any que la nostra proposta sembla molt més interessant que en d’altres”.
La presència de dones, explicaren, en el món de la música, “depèn de l’estil. En el punk o metal no se’ns acudeixen dones famoses, en canvi a la música tradicional i a la clàssica sí que hi ha més referents. En el món de la música clàssica hi ha un auge molt important de dones músics, i esperem que a poc a poc puguin anar omplint llocs de poder”, reclamava Júlia Ferriol. “
Masé Jara es queixava que “les dones hem de conviure amb un sentiment d’impostores, com si haguéssim de demanar perdó per ser allà on som. No ens basta fer les coses, sinó que les hem de fer perfectes”.
Aina Tramullas insistia que “nosaltres feim música, feim art. Tancau els ulls perquè no es nota si som homes o dones, la qüestió és que connectem”.
Masé Jara explicava també que “nosaltres hem fet una revisió de la música tradicional, hi hem rebut comentaris de gent que ens ha trobat falagueres, i n’estam contentes, però també hi ha gent que fa molts d’anys que toca música tradicional, i hi ha hagut molta de gent que s’ha enfadat. Hi ha molta feina per fer… ens han dit a veure ‘que qui ens pensam que som’ i ens vàrem haver de reunir seriosament per establir unes bases de grup, perquè havíem crescut molt aviat i tocàvem i no reflexionàvem sobre les dimensions que prenien les coses què fèiem. Sabem el que volem fer i sabem cap a on volem anar”.
A nosaltres ens han dit que “la música que fem no està a l’alçada d’altres compositors, com Mozart o Mendelshon… i nosaltres pensem que no han entès res del que fem”.
El món de la música, tot i que mostri cares masculines i femenines damunt els escenaris, “en general és molt masculí, els programadors, els tècnics, i tot el que hi ha darrere… de vegades no pensen en nosaltres”,
Després de la taula rodona, que va tenir lloc a la seu de la Institució Antoni Maria Alcover, Puput Lab, amb Joana Gomila, Laia Vallès i la ballarina Andrea Cruz de convidada oferiren un “Laboratori experimental” en que posaren música i moviment a les paraules i a la idea de “salvatge”.
