Maria Antònia Sansó (Manacor, 1983) és la portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Manacor i també directora insular d'Hisenda al Consell de Mallorca. De l'actualitat política en aquest nou curs en parlam en aquesta entrevista.
Hem encetat un nou curs polític. Has percebut canvis de tendència o d’actituds en les relacions entre el Partit Popular i l’equip de govern?
Tant uns com els altres seguim en la línia d’intentar aconseguir coses per a Manacor. En el nostre cas feim feina per aplicar aspectes que dúiem al nostre programa electoral i que consideram que són bones per a Manacor. És complicat des del nostre punt de vista poder aconseguir els objectius que ens proposam, perquè l’actitud del batle moltes de vegades no és la d’un batle que té un govern en minoria.
Com valores aquesta decisió (si és que és una decisió) de governar en minoria? Potser per a vosaltres és positiu perquè aconseguiu que s’apliquin punts del vostre programa, però el cas és que es governa amb uns pressuposts prorrogats, amb l’alentiment de qualsevol decisió que això suposa…
No sé si és una decisió o no. Sí que veig que Manacor està en aquesta situació, possiblement per a nosaltres com a partit és una situació que no és tan dolenta, però que hi hagi aquest batle sí que és una responsabilitat totalment del Partit Socialista, que és el que el va votar, i així ho varen voler ells. Si no ho haguessin fet, possiblement en aquests moments hi hauria qualcú altre a batlia.
Reiter la pregunta…
Sí, sí, no és bo, però no perquè hi hagi un govern en minoria, sinó perquè hi ha aquest govern en minoria, que és el que pateix el municipi. Si hi hagués un altre govern en minoria les coses serien diferents.
S’han iniciat els tràmits per a la creació de la Zona de Protecció Acústica Especial. Mirant el mapa fa la impressió que pensau que el renou mallorquí no molesta tant com el renou colombià… Hi ha més renou a les terrasses de la plaça de les Verdures que a la del Cós o a la de sa Bassa? I pareix que s’ha fet pensant en un lloc molt concret que, a més, resulta que té llicència i que està degudament insonoritzat.
És un tema bastant complex, i té una solució complicada. No hi havia possiblitat que es pogués solucionar. El problema principal d’aquest lloc que dius, i n’hi ha d’altres, no és tant de renous, sinó de renou amb una inseguretat molt greu. El tipus de clientela que freqüenta aquest tipus de locals pot dur problemes de seguretat, i segons tenim entès aquests locals no controlaven això així com toca. Segons l’ordenança tenen l’obligació de controlar-ho. La solució que hi dona l’Ajuntament a curt termini és la Zona de Prioritat Acústica. És important tenir en compte que no és una regulació a llarg termini. Si durant aquest temps se soluciona aquest problema, després es pot revertir, o anar zona per zona segons com s’esdevenguin els fets. No parlam de prohibir l’oci nocturn ni les terrasses, però quan ja es mescal el renou amb la inseguretat, s’ha d’actuar, perquè no volem ni aquesta inseguretat ni aquest oci nocturn per als nostres joves.
I en comptes de castigar els locals no es podria posar més vigilància?
És que l’ordenança està en exposició pública. L’estudiarem i si és millorable hi ha 30 dies per poder fer al·legacions. S’ha de protegir els veïns d’aquesta zona perquè no hi hagi aquest tipus de problemes al carrer.
Una de les vostres banderes ha estat el combat contra la ZPR. Ara no us senten esqueinar gaire. Teniu el mateix pensament que teníeu?
La mobilitat és un dels temes que més ens preocupen. Vàrem lluitar aquest darrer any sobretot per l’obertura de la plaça del Cos, i a la fi l’equip de govern va cedir. S’ha vist que ha funcionat i que no hi ha aquella càrrega de circulació als carrers de devora. També el carrer de Bordils, fins i tot amb Portocristo en obres, ha funcionat millor. Pel que fa a la ZPR continuam igual: volem que es revertesqui. I que si s’han de tancar carrers al trànsit rodat es faci com ho va fer la dreta els anys que va governar. El que tenim clar és que no es poden tancar seixanta-set carrers d’un dia per l’altre.
Una de les queixes que se senten més sovint tant a xarxes com als carrers ve per la falta de neteja. Però pareix un cantet com el dels torrents. No hi ha partit polític que estigui a l’oposició que no es faci una foto devora un torrent brut en arribar el setembre. I els partits de l’oposició són també els que es queixen de la manca de neteja, una cosa que obliden quan després són al govern.
Fa anys que Manacor no està tan net com hi havia estat temps enrere. Hi ha dos motius, per una banda l’incivisme d’alguns ciutadans i per l’altra l’incompliment del contracte per part de l’empresa concessionària. El regidor de Medi Ambient podria haver controlat molt millor el tema de l’empresa. Hem fet un seguiment per veure quins incompliments es feien. I n’hi ha que ni tan sols estan registrats com a incompliments, cosa que ara fa difícil no retornar la fiança a l’empresa, que és de prop d’un milió d’euros. Una empresa que és evident que no ha complit…
Manacor ha crescut molt, i el motiu principal és l’arribada de població nouvinguda. Quins plans té el Partit Popular en l’àmbit municipal per assegurar una convivència harmònica entre les diferents comunitats que hi viuen?
Hi ha hagut un augment de població molt gros. Hi ha un sentiment d’estar saturats i la gent comença a estar incòmoda. El fet que venguin és una qüestió que correspon a altres administracions, i des del Partit Popular pensam que s’han de posar límits. Ja no es pot més. Per què Manacor rep tanta de gent o té aquest augment de població tan gros i altres municipis no el tenen? Depèn de molts de factors, però el primer que se m’acudeix és el tema de l’urbanisme. A Manacor hi ha molt d’infrahabitatge. S’haurien de fer polítiques valentes, com les que proposa el decret d’habitatge del Govern balear, per donar rendibilitat a un solar o a un immoble, i perquè sigui rendible reformar-los i convertir-los a habitatge així com toca. Això faria que hi aparegués un altre tipus d’habitatge. També s’ha de depurar el padró. Està clar que per llei és obligatori empadronar les persones, però s’ha de perseguir tot això, perquè els serveis no donen a l’abast, ja.
Vols dir que amb aquestes mesures s’apujaria el preu de l’habitatge i així no seria tan accessible a un determinat tipus de població?
L’habitatge que hi ha avui no és òptim per a qualsevol tipus de persones. I també s’hauria de controlar quantes persones hi viuen, perquè no es pot viure així com estan. No es pot tenir aquest tipus d’habitatges i aquest augment de població.
Però resulta que tenim un problema greu d’habitatge… precisament perquè els preus són insostenibles.
Hi ha un problema greu d’habitatge, per l’augment de població, però també perquè hi ha un gran estoc d’habitatge aturat perquè la normativa ha estat la que ho ha aturat. En el cas de Manacor els mínims per construir un habitatge implicaven molts de metres, els habitatges són molt grossos i inaccessibles, però hi pot haver molts d’altres tipus d’habitatge.
Hem viscut un episodi de gota freda que al País Valencià ha resultat tràgic. Estam preparats, aquí, per a una cosa així?
Amb una pluja de 200 litres, o de més de 500 com va passar a València és molt complicat que qualsevol zona pugui estar preparada. Tant de bo no hagués passat aquesta desgràcia. Hem de tenir els accessos de la millor manera possible i els torrents nets. I s’han de trobar solucions per a les zones inundables, més a llarg termini.
Justament aquests dies se’n parlava, que el Govern del Partit Popular tornaria a permetre de construir en zones inundables.
Sí, però el Partit Popular va agafar el compromís de rectificar-ho i preparar unes noves delimitacions.
A través d’uns mitjans hem vist que es culpa el president Mazón de la tardança a donar avís de la riuada. A través d’uns altres, és Sánchez qui és acusat de torbar-se en el socors després de l’aiguada. Quina postura tens?
Ho hem vist tots a través de mitjans, televisió i diaris. Està clar que davant aquesta desgràcia de vegades hi ha coses que poden ser inevitables, però sí que potser s’hauria d’haver actuat abans, hi pot haver una part de responsabilitat per part de la Generalitat, perquè els polítics hi són per prendre decisions i assumir responsabilitats. Des del primer moment hi varen ser, això sí. En canvi, el president d’Espanya, des del minut u, ha prioritzat els seus moviments polítics o la seva supervivència a la supervivència i les necessitats de les víctimes. És normalíssim que la gent necessiti trobar culpables, tots hem de recapacitar i hem de ser conscients que els polítics tenim una gran responsabilitat i que en casos així hem d’actuar de la manera més ràpida possible, deixant de banda qüestions partidistes.
Aquesta setmana aprovau els pressuposts al Consell de Mallorca. Fes-nos-en cinc cèntims.
Tornen a ser els més alts de la història. S’acosten als 700 milions d’euros, i hi ha hagut un augment de recursos sobretot adreçats a les persones, per poder dur a terme polítiques socials, sobretot amb obertures de residències i que hi hagi els màxims recursos possibles als municipis. Parlant de Manacor, totes les aportacinos a organismes autònoms i culturals es mantenen. I també hi ha partides per poder dur a terme inversions, com l’adquisició de la Llar de Manacor, i la reforma de l’avinguda del Torrent, entre d’altres. En total, hi ha prop d’un milió d’euros per invertir al municipi.
És com a increïble que encara parlem de la reforma de l’avinguda del Torrent. Què ha passat?
S’ha hagut de tornar a començar a fer el conveni, perquè ens trobàrem un conveni fictici, sense els informes d’intervenció que l’avalassin.
