Maria Monserrat (Felanitx, 1996) diu que no té formació, però també diu que li agrada dir que és mentidera. De fet, al seu compte personal d'Instagram hi diu "Escriptora de pa i figa. Mentidera professional. Espectacles de literatura oral". Monserrat, més que escriure, conta, diu, narra, però amb la veu, que és com més ha vist que és capaç d'arribar als seus lectors, que, a la fi, són més oïdors que altra cosa... Dissabte a les 12h, convidada per Neura, ve a Manacor a contar-nos les seves mentides a l'Espai Goya.
Fas literatura oral. Què vols dir?
L’espectacle que faig ara és un espectacle on explic històries que he escrit expressament pensant que seran llegides en veu alta
El teu espectacle es diu “Mentides”, i et defineixes com a mentidera. Però la literatura no hauria d’estar relacionada sempre amb la veritat?
Li dic recital de “Mentides” per diversos motius. És cert que moltes d’històries són autobiogràfiques, però també és cert que la veritat no sé molt bé què és. Aleshores, el que a mi m’interessa és que la gent s’enganxi a la història i per això m’agaf la llicència de contar-les des de punts de vista potser un poc extrems o inversemblants. Intent que la forma sigui més interessant que el contingut, sense deixar de donar importància al contingut, és clar.
Però t’inspires en la realitat, per escriure-les.
Totes tenen un punt de partida de la realitat, però n’hi ha algunes que s’acaben transformant en una cosa totalment fantasiosa, i la gent no sap a partir de quan és una cosa o l’altra, i això és molt divertit, perquè la gent sap que ha vengut a un recital de mentides i volen esbrinar on és la mentida i on és la veritat.
Com definiries les històries que contes? Transgressores? Humorístiques? Provocadores?
És bastant variat. A l’hora de dissenyar cada petit espectacle, intent que hi hagi un text més profund, un de més humorístic, un altre més d’aventura, un altre de més transgressor… m’agrada combinar-ho un poc com vull.
Com varen ser les teves primeres relacions amb la literatura?
Els meus inicis amb la literatura no varen ser gaire bons, la veritat. Perquè de petita escriure ho relacionava amb fer deures i amb una cosa avorrida, i no va ser fins als setze o desset anys que per un concurs de Sant Jordi m’obligaren a escriure una història i vaig descobrir que m’encantava, que no em vaig atrevir a pensar que això podria ser una de les meves grans passions.
Què t’agrada llegir? Què t’inspira més en les teves creacions?
Les novel·les de Carlos Ruiz-Zafón quan era més joveneta, m’encantava la forma en què estaven escrites… tot i així l’escriptor que més m’ha inspirat per fer aquest espectacle és un escriptor argentí que nom Hernán Casiari, i a través de descobrir aquest personatge vaig descobrir el poder de la literatura oral i vaig començar a maquinar aquest projecte meu.
Si dius, escrius? El que fas té una posada en escena exclusivament oral? O també tens en projecte publicar-ho en forma de llibre, o en suport de paper?
Ja que ho demanes, estic molt contenta, perquè aquesta setmana ha sortit el meu primer llibre, que ha estat autoeditat i autogestionat, i forma part d’aquest projecte que té moltes formes, una és l’espectacle de literatura, l’altra és el llibre, i ja en tenc un parell més de cavil·lades, perquè crec que hi ha moltes maneres d’explicar històries, i perquè al final el que ens interessa als humans són les històries. A poc a poc vaig creant petites col·laboracions i diferents formes de contar una mateixa història.
Si les històries són orals… per quin model de llengua optes? Recites les teves mentides en salat? O vas cap a un llenguatge més formal i estandarditzat?
Això és tot un tema. M’interessa sonar jo mateixa, sonar propera. Necessit emprar l’article salat, però com que llegesc, se’m complica un poc si ho tenc amb article literari. Abans ho escrivia de les dues maneres i era el doble de feina, ara ja ho llegesc directament de la correcció final, a més, també em vaig aprenent un poc els textos i m’és més fàcil.
Creus en diferents formes de creació artística? Fotografia, pintura, dibuix, vídeo…
Quan em referia a forma em referia a la forma amb què està escrit. Tot i així, ara que ja duc un poquet més de rodatge i que ja fa un poc més de mig any que estic amb l’espectacle provant i veient com em sent jo i com se sent el públic, ara començ a experimentar una mica més amb l’actuació. El cap de setmana passat vaig fer un recital a 4 sentits, en què la gent havia de dur els ulls tapats… n’hi ha que es pot imaginar molt més el que vaig narrant, i d’altres que necessiten veure els meus gests mentre vaig llegint… continuaré experimentant un poc amb això i veure en què es transforma l’espectacle, també. D’altra banda, hi ha infinitat de formes per contar històries i darrerament m’estic reconciliant amb les xarxes socials, perquè d’una banda les consider bastant perilloses, però de l’altra tenen una cosa bastant creativa. Ara amb l’ajuda d’amics i familiars feim vídeos per promocionar l’espectacle i el llibre, i hi abocam molta creativitat. M’ho pas beníssim.
Hi ha altres interaccions amb el públic, a banda, d’aquesta d’escoltar-te amb els ulls embenats?
De moment només he preparat aquesta interacció, tot i que tenc altres idees que vull anar provant a poc a poc. També he fet qualque recital a Cinc Caixes i Mitja, que és una distribuïdora de vi, i allà he fet recitals on vinculam la història d’un vi amb el relat mentre la gent va tastant el vi… D’aquí a dues setmanes tenc preparat un recital amb un glosador felanitxer, Miquel Servera, Boireta, que al final de cada relat improvisarà una glosa sobre la història que haguem contat.
Podem dir que fas poesia? O és narrativa? Té gènere, la teva literatura oral?
L’espectacle és purament narratiu, que és la forma que he trobat jo per ser escriptora, perquè avui en dia en general a tots ens costa bastant més llegir, però això no significa que ens deixin d’interessar les històries o que ens deixi d’interessar la literatura. He intentat adaptar-me al que consumim més i és curiós que tornant als inicis, que és l’oralitat, sigui la forma més eficient, almanco per a mi, que he trobat de compartir el que escric.
