Magalí Sare actuarà avui a partir de les 20 h en el marc del Festival de Jazz de Manacor preestrenant "Descasada" (Microscopi), el seu tercer disc en solitari. Acompanyada de Sebastià Gris, Manel Fortià, Irene Romo i Laura Orteaga, aquest projecte ambiciós parteix d’una recerca sobre com viuen i han viscut les dones d’Europa i Sud-amèrica el fet de casar-se i com tot això s’ha plasmat en la música tradicional. De moment han avançat tres cançons en un EP que du per títol "Anunci".
Foto: Dani Riba
Aquest serà el primer concert per preestrenar “Descasada”, que després torneu a preestrenar la setmana que ve a la Fira Mediterrània. Com és això?
El concert que farem a Manacor serà el primer concert del projecte “Descasada” i serà un concert de preestrena. El disc surt el 20 de gener i abans fem quatre concerts que seran a Manacor, Manresa, Argentona i Figueres. Ens agrada plantejar-ho així no només perquè la música encara no estarà publicada i serà totalment inèdita als concerts, sinó que també que l’espectacle que veurà el públic és un espectacle que estarem oferint la nostra màxima qualitat, però que estem encara experimentant en recerca. És un projecte gran on s’han d’explicar moltes coses, cada cançó està en un idioma diferent i s’ha d’explicar una mica i tota la dramatúrgia de l’espectacle s’està construint. El que serà el punt de partida ja amb i tots els elements ben configurats de la història, el personatge i el concepte descasada, que és molt ampli i molt polaritzat, serà a la Paloma de Barcelona el 26 de març. Diguéssim que la Paloma 26 de març és el tret de sortida de la gira. Per tant, ara estem en una època de preestrenes.
I el primer a Manacor…
Em fa molta il·lusió preestrenar a Manacor, és una ciutat que m’estimo moltíssim i també sento que m’estimen a Manacor i això m’omple de felicitat i tendresa. I em sento molt còmode fent el primer concert a Manacor. En general, el públic mallorquí rep molt bé les coses, les accepta molt com són, és un públic molt més relaxat que no pas a Catalunya, que també és veritat que jo soc catalana, llavors també sento que potser el públic català pot ser una mica més crític perquè ja fa temps que em coneix. No ho sé, d’alguna manera em relaxa més començar fent “Descasada” a Manacor. És un molt bon punt de partida i això em fa molt feliç. Estic molt tranquil·la i em posa molt contenta això.
Com l’heu plantejat? Què veurem damunt l’escenari?
Dalt de l’escenari veurem 5 músics, totalment acústic. Ningú s’endolla. Està tot amplificat amb micròfons, però són tot purament instruments, és música de cambra i no hi ha cap mena d’element electrònic. I a més tot són tot cordes: contrabaix, cello, violí. En Sebastià Gris toca banjo, guitarra, mandolina; el contrabaix el Manel Fortià, el cello la Irene Romo; el violí la Laura Orteaga i després jo que canto i toco percussions. Bé, de fet, el contrabaixista, el Manel, també fa molta percussió amb el contrabaix.
Explica’ns una mica com ha anat el procés creatiu. Quina investigació has fet? Quin temps hi has dedicat?
És el projecte que porto més temps preparant amb molta diferència amb els anteriors. Tot va començar a principis o mitjans del 23. Jo tinc la sensació que porto mínim tres anys amb la idea de descasar del cap. I tot comença perquè arran de la música he tingut la sort de viatjar molt i poder fer música a llocs que no coneixia. Pe acostar-me al públic i a la cultura de cada indret on vaig a tocar el que faig és aprendre’m una cançó tradicional. Em sembla una manera superbonica i una porta directa a acostar-me a la cultura i al públic que m’escolta. Sempre intento aprendre’m una cançó de bressol, una cançó infantil, una cosa senzilla per captar l’essència de cada lloc i a més a més perquè et poses al públic a la butxaca brutalment quan els cantes alguna cosa amb el seu idioma, és un acostament molt bonic. De manera casual a Eslovàquia vaig anar a cantar un festival i em van ensenyar una cançó preciosa, cantada per dones. A mi sempre m’agrada fer-me la meva pròpia traducció, perquè a part de la música, l’altra passió per mi són els idiomes. M’agrada molt buscar el significat de les paraules i fer-me les meves traduccions. En traduir aquella cançó eslovaca vaig entendre que era el cant d’una núvia, la seva última nit de soltera en què s’acomiadava de la seva família i de la seva terra. I em va fer molta tristor. A partir d’aquí vaig pensar que això devia passar a tots els països… Primer vaig entendre que Eslovàquia és un país molt tradicional, on les bodes són molt tradicionals. Tothom va vestit amb la roba tradicional, canten moltes cançons tradicionals dins dels casaments. Això em va fer connectar amb tot el món musical dels casaments. Per exemple, a la península Ibèrica s’ha perdut completament. Tenim uns productes prefabricats de casaments amb música que no té res a veure amb la nostra terra. A partir d’aquí vaig començar a buscar aquests cants de núvia, aquests comiats. I no només és la núvia que s’acomiada sinó que a vegades és el poble que l’acomiada a ella, perquè la núvia sempre havia d’anar a viure a casa de la família del marit. O sigui, si tu tenies una filla, se’t casava i assumies que ja no la veies més.
És clar, la situació de la dona arreu del món…
Exacte. Tot aquest procés que han patit sempre les dones del matrimoni com a experiència traumàtica, com a eina de control social, com a contracte per ascendir de classe social, per preservar una herència… Sempre s’ha fet servir la dona com a moneda de canvi. De fet, fins a l’any 1500 i escaig es considerava que les dones no tenien ànima, eren bestiar, eren animals. Tot això em va interessar molt, sobretot he intentat entendre la vinculació del matrimoni i la música. Per tant, estudiant la música tradicional al voltant del matrimoni, he obtingut molta informació de tota mena: sobre com han viscut les dones el fet d’haver-se de casar, dones que rebutgen el matrimoni, models alternatius, models hegemònics… Tot això està plasmat en la música tradicional! M’ha encantat investigar-ho, m’ha encantat descobrir moltes músiques diferents i compondre arran de totes aquestes troballes. A partir d’aquí, al projecte Descasada hi ha tant música recuperada com transformada o com composta per mi, inspirant-me en les troballes que he fet.
Quin recorregut fareu a partir d’ara?
El disc surt el gener de 2026 i això serà “Descasada volum 1” perquè s’està cuinant un volum 2, que encara no se sap quan sortirà, ja ho veurem. Aquest serà una mica el camí de Descasada… I pel que fa a la gira no se sap quant durarà perquè anirà molt lligada a la nova música que vagi sorgint. Ves a saber si hi haurà un volum 3! A mi m’encantaria tocar per tota Europa perquè és un projecte que, quan tinguem els dos volums, tindrà totes les llengües de la península Ibèrica però també moltes llengües europees. I també toquem bastants punts de Sud-amèrica, perquè està molt relacionada a la música d’anada i tornada. Si poguéssim fer algun concert de “Descasada” a Sud-americà ja seria increïble.
