Sebastià Alzamora va presentar la reedició de Rafel la setmana passada a Món de llibres. Ho va fer en companyia dels poetes de la improvisació Miquel Àngel Adrover i Mateu Matas, Xurí. Adrover, que a més és el prologuista d’aquesta reedició, explicà que Rafel “és un llibre que ensenya sense ensenyar” alhora que reconeixia que “passar el dol és conviure-hi”, per això “és un llibre que ensenya a créixer, perquè diuen que fins que no veus una mort de prop, o fins que no acompanyes qualcú que estimes a morir, no et converteixes en adult”.
Rafel és el recull de versos que va publicar Sebastià Alzamora a l’edat de 21 anys i en què contava al seu amic Rafel, mort cinc anys abans, com havia estat el món dels vius durant aquell lapse de temps.
Mateu Xurí deia que “cadascú té un Rafel dins la seva vida. És com un imant que t’estira. Jo també tenc un Rafel que li diuen Joan. I ens hi adreçam sempre en segona persona i en present, a aquests Rafels. No els parles mai en passat, perquè sempre venen devora tu”.
Xurí va voler elogiar “el Sebastià Alzamora de 21 anys per escriure aquesta obra mestra. M’imagín a mi mateix en aquella edat i fent quatre anys o cinc que s’havia mort el meu amic…”, deia Xurí com donant per impossible a una edat tan tendra i amb un trauma tan recent no hauria estat capaç d’escriure una elegia com aquella.
Xurí, que era present a l’accident que va acabar amb la vida del seu amic Joan recalcà també que “la culpabilitat sempre t’acompanya” i del llibre afegí que “em sorprèn notablement la capacitat de poder fer servir aquest dol com a excusa per parlar-nos de tantes coses, per parlar de la vida dels joves i ensenyar-nos sense ensenyar”.
El glosador margalidà, també apassionat de les matemàtiques, va voler fer el compte complet de Rafel. “Són trenta poemes, de vint-i-cinc versos, és a dir que ell llibre complet té 750 versos i cada vers té deu síl·labes. Per tant el total de síl·labes són 7.500, que és el codi postal de Manacor”, acabà mig en to de broma.
Mateu Xurí acabà la seva intervenció reivindicant que “els traumes també han de tenir una part bona, perquè sense els traumes que hem tengut no seríem qui som avui. A mi, en Joan Cladera m’ha ensenyat més ell de mort que tots els vius plegats”.
La darrera paraula va ser per a l’autor del llibre, Sebastià Alzamora, que reconegué que “sempre s’estableix una distància entre el que som i el que érem i el que vàrem escriure, vas canviant de manera de pensar en moltes de coses, i de vegades et costa reconèixer-te en allò que vares escriure molts d’anys enrere”. Quan amb motiu d’aquesta reedició Alzamora va rellegir el seu volum primigeni “em va fer content reconèixer-m’hi” i afegí que “rellegir-ho em va fer reviure moltes coses, no sols la mort d’en Rafel Monserrat, sinó tot allò que passava mentre escrivia el llibre, que va esdevenir un autèntic viatge personal i literari”.
Per a Alzamora, el que fa a Rafel és “dialogar amb un mort, que és una cosa que feim amb les persones que se n’han anat i que realment ens importen”, mentre recordava també que dels setze o desset fins als vint-i-un o dos anys són uns anys determinants en la vida d’una persona”. Alzamora aclarí que Rafel, “no és un llibre fosc, sinó un llibre que parla de la vida incloent-hi la mort”. L’escriptor llucmajorer reivindicà per acabar que “la mort forma part del nostre transcurs vital, hi hem d’aprendre a conviure. Tenir-la arraconada com si no existís és absurd”.
L’acte acabà amb unes gloses emocionants dels dos presentadors.
El grup manacorí Espiral d’Embulls va musicar versos del poemari de Sebastià Alzamora en una versió que podeu escoltar en aquest enllaç.
https://www.musicadepoetes.cat/recurs?autor=19&music=373&titol=49&recurs=1489
