La delegació manacorina de l'Obra Cultural Balear es va reunir en assemblea per renovar la junta directiva. La junta entrant és continuista, però amb canvis substancials. La fins ara presidenta, Margalida Fuster, passa el relleu a Cristina Salom. Fuster continuarà dins la junta com a vocal, una mica com ja va passar amb Jordi Caldentey o Serafí Lliteres, que també han estat presidents i ara continuen com a vocals dins la junta directiva, que està formada per la presidenta Salom, el tresorer Serafí Lliteres, el secretari Joan Manel Rivas, i els vocals Josep Arias, Sebastià Quetglas, Joana Servera, Llorenç Galmés i la mateixa Margalida Fuster.
Quin balanç feis d’aquest darrer curs de l’Obra a Manacor?
Molt positiu. Hem fet 42 activitats, de les quals podem destacar sobretot la venguda de Teresa Forcades, no sols per la rellevància de la seva figura, sinó també per la capacitat de convocatòria que va tenir. També va ser destacable la conferència de l’inspector d’educació Miquel Àngel Tirado, però tot això sense desmerèixer la resta de xerrades, que també varen tenir molt de nivell, com ara les de Rafel Perelló o Manel Santana, per dir-ne només algunes més.
Ho centrau tot exclusivament en aquestes conferències setmanals?
No, també feim el programa Caminam en català. Podríem dir que són excursions senzilles, de mitja sabata, per a les persones que vulguin practicar el català i de passada també conèixer el nostre redol. N’hem fetes sis o set i sempre hi ha vengut gent.
I ara heu proposat aquesta renovació.
Sí, una renovació continuista, perquè l’Obra no és una sola veu, són moltes, i no s’ha de personalitzar, esper l’any que ve o d’aquí dos anys ja no ser-hi perquè voldrà dir que hauré passat el relleu a gent jove. Som una coral, i totes les veus són importants, i no n’hi ha una que sigui més important que les altres.
Com està el cens de socis? Ha crescut?
Ara mateix som 197 socis. Els darrers anys hi ha hagut un petit creixement.
A què ho atribuïu? Heu fet qualque tipus de campanya? O és la situació que vivim, la que mobilitza la gent?
Tot el procés polític que vivim desperta consciències. També és cert que entre aquests nous socis hi ha un percentatge de gent jove, però la majoria són gent una mica més madura, però hi ha joves molt implicats, també. Els joves que estan sensibilitzats per ventura són més a Joves per la Llengua o a la Plataforma per la Llengua, que són entitats que per edat els són més afins. Se suposa que aquests joves, en fer anys, seran el futur de l’Obra. La gent de la nostra generació vàrem viure tot el procés de les autonomies, l’estatut, el decret de mínims… i ens pensàvem que això ja era per se… i ara hem vist que amb una bufada de vent ha volat. I hem vist que hi havia partits que ens pensàsvem que protegien la llengua i la cultura i ara veim que no és així.
Quina relació té l’Obra de Manacor amb la casa gran, l’Obra de Palma?
Ens deixen fer i ens donen bastanta llibertat. I si no ens la donen, ens la prenem, perquè ho podem fer. Per darrere Llucmajor i Inca som la tercera delegació que feim més activitats.
Teniu un pressupost propi?
Hi ha una part de les quotes que queda a Manacor, però la gestió dels doblers es fa des de Palma. Nosaltres presentam les factures i ells la paguen. Cal dir que tenim una economia molt sanejada i que no solem arribar a gastar mai tot el pressupost. L’ajuda que ens ha arribat enguany del Ministeri, tot i que no era una quantitat grossa, també ha estat un suport important.
Destacaríeu qualque acte del curs que ara començam? O encara estau en el procés de programació?
Ara estam en el procés de programar, però ja podem avançar que hi haurà mesos monogràfics. El mes de març es dedicarà a la dona. També volem que durant tot l’any hi hagi més conferenciants dones, que és una cosa que sempre miram, i que no és fàcil, perquè quan planteges una xerrada, et surten tot d’una set o vuit homes. En canvi amb les dones s’ha de gratar. El mes d’abril el dedicarem a la república, i el mes de maig i juny al turisme. El novembre, per descomptat, parlarem de violència masclista.
Quin perfil té la gent que ve a les conferències?
Hi ha una gent fidel que sempre hi és, amb una mitjana d’edat que podríem dir que ronda la cinquantena, tant homes com dones. L’assistència als actes varia un poc en funció dels conferenciants
Us plantejau l’edició de materials?
És complicat. Tots nosaltres som voluntaris, i ja dedicam molt de temps a l’Obra i a les activitats ordinàries.
L’enregistrament de les conferències?
Ja es fa, de fet, es poden veure en directe a través del nostre canal de Youtube, on després queden penjades.
L’Obra col·labora amb la resta d’entitats i associacions del municipi?
Sí. Col·laboram amb la Institució Alcover, l’Escola de Mallorquí, 39 Escalons… estam molt oberts a aquest tipus de cooperació.
Com és la relació amb l’Ajuntament?
Molt bona, perquè sempre que els hem hagut de menester hi han estat. Ens agradaria disposar de locals per poder fer més coses, tot i que l’entrada a Can Lliro ha estat molt positiva, i els ho agraïm moltíssim. Hem intentat poder disposar de la Institució Alcover per poder fer els nostres actes, però no ha estat possible, fins ara. És un fet que ens limita, no tenir local propi.
Voldríeu tornar als Dilluns de l’Obra?
Sí. Ens agradaria, perquè és un dia que no hi ha d’altra oferta cultural… i hi ha gent que ens ho demana.
