"El dimoni no és superbò, és superdolent"
“El dimoni no és superbò, és superdolent”. Amb innocència, però també tenint les coses clares han parlat avui Berta Costa i Aloma Capó, les dues nines que han estat les encarregades de presentar el programa de les festes de Sant Antoni d’enguany. Les presentadores, amb la frescor de la infància a la cara, han recordat que enguany el programa conté un escrit de Jesús Nicolau dedicat a l’Assaig dels Goigs, que, han dit, “tant ha contribuït a la identitat santantoniera”.
Han recordat, també, les dues joves presentadores, que el programa du els horaris de tots els actes, que “gairebé tots sabem, si ets de Manacor, ja saps què toca!”.
Però dels nirvis, la inquietud i l’alegria, han passat en un segon a la seriositat, quan han agafat la pissarra de Bernat Servera, de s’Hort, i l’han alçada davant el públic, que ha trencat el silenci amb una emotiva ovació. “Va ser un home que estimava molt Sant Antoni, i una persona sempre disposada a millorar les festes amb el seu esforç. En el programa d’enguany hi ha una glosa de cada un dels denou anys que ell mateix va aportar al programa de cada any, fins al 2018”.
"Deixant per tots un record, d'un gran santantonier, com va ser en Bernat de s'Hort"
Seguidament, Toni Galmés, Prim, ha llegit les seves gloses incorporades al programa, enguany dedicades a la tasca d’enramellar carrers i façanes. El glosat de Prim, però, ha acabat amb una quarteta emocionada dedicada a Bernat de s’Hort: “I amb aquesta acabaré”, ha dit amb la veu trencada, “deixant per tots un record, d’un gran santantonier, com va ser en Bernat de s’Hort”.
"Som el rector més santantonier de Mallorca"
Després d’alguns anys d’absència, sí que hi ha estat enguany Antoni Amorós, rector de Manacor, que ha bravejat de ser “el més santantonier de Mallorca, perquè he estat onze anys rector d’Artà, cinc a Capdepera i ara set a Manacor, els tres pobles santantoniers del llevant de Mallorca”. Tanmateix, Amorós, ha explicat que “a cada poble Sant Antoni ha tengut les seves coses bones, però heu de saber que als altres pobles la gent no canta els goigs com els canta Manacor” i això, ha explicat, “és perquè cada any, de manera constant hi ha aquest assaig dels goigs que ara s’ha esmentat”.
"Al Quaquín podrem veure la carota del 1905 restaurada"
Antoni Gomila, president del Patronat de Sant Antoni, també ha recordat la figura de Bernat Servera, traspassat fa pocs mesos, i en memòria del qual el penó de Sant Antoni durà un llaç negre durant totes les festes. El president del Patronat ha recordat els noms de tots els homenatjats anteriors i ha remarcat la importància de la “feina constant amb els escolars del municipi, amb il·lusió i entusiasme perquè totes les persones que ara tenen una trentena d’anys sentin la festa com la senten”.
Gomila també ha mostrat la imatge dels trofeus que es donaran enguany, obra de l’escultor Tomàs Barceló i que representa la figura del dimoni petit.
Finalment, i com a novetat important d’enguany amb la programació del Quaquín, Antoni Gomila també ha volgut recordar que “podrem gaudir dels vestits antics, sempre custodiats per la bacinera vella, i de la carota antiga, del 1905, que ha estat restaurada per Maties Sagrera. És un element que no pot sortir al carrer, per l’estima que li tenim, però és una joia que tothom que vagi a veure el Quaquín podrà veure”.
"Si qualcú que no fos el Patronat hagués d'organitzar la festa, tendria el perill de desaparèixer"
Ha tancat el torn de paraules Miquel Oliver, batle de Manacor. Oliver ha remarcat el sentiment de poble i d’identitat, representada per les dues nines presentadores, “una visió amb esperit jove i de ganes per la qual tots hem passat” i ha vinculat la figura grenyal de Berta Costa i Aloma Capó amb la de Bernat Servera. Finalment, el batle també ha remarcat la importància de la feina que fa el Patronat en l’organització de la festa, “si l’hagués de fer qualcú altre, tendria el perill de desaparèixer”.
Miquel Oliver també s’ha fixat en la importància de la feina del Departament d’Educació, i de tots els professionals de la docència, “perquè hi han involucrat tot el jovent”.
"Si Sant Antoni s'ha convertit en una festa de masses sense perdre un sol gram d'identitat és perquè s'ha fet pedagogia"
“Si una cosa s’ha fet bé ha estat aquesta transició de festa popular, de carrer, de poble petit, a una festa de masses sense perdre un sol gram d’identitat. I si això ha passat és perquè s’ha fet pedagogia”. Així encetava l’actor Toni Gomila Nadal el seu parlament com a padrí jove de l’homenatjat Departament d’Educació de l’Ajuntament de Manacor a la presentació del programa de festes d’enguany.
Per a Gomila “el Department d’Educació de l’Ajuntament ha estat una figura clau perquè les escoles tenguessin material, iniciatives, activitats, adaptades a tots els nivells i zones i amb un criteri de constància i de feina continuada”.
“I tanmateix jo el que voldria ser és padrí de bateig d’una nova realitat, perquè en aquest Manacor del segle XXI que ha canviat tant, en aquest Manacor cosmopolita, s’ha trobat en la figura de Sant Antoni una figura d’unitat, més enllà dels valors religiosos, identitaris i nacionals, uns altres valors que podem aprofitar, perquè tota la població assumeix la festa com a pròpia, i no és estrany veure gent d’altres cultures esser un manacorí més”. “Sant antoni és la nostra llengua, el respecte pels animals, l’austeritat, la introspecció, el respecte pel medi natural, l’altruista, el deixar de banda les riqueses materials per guanyar riquesa humana i espiritual. I tots aquests valors són compartibles de manera transversal. Hem de fer de Sant Antoni la nova religió de tots els manacorins”
"Entenem la manacorinitat com una cosa oberta"
En nom de l’homenatjat Departament d’Educació de l’Ajuntament, ha pres la paraula la delegada Carme Gomila, que ha remarcat “la feina silenciosa però absolutament essencial del Departament, que no comença ara ni és fruit de la casualitat, sinó d’una feina col·lectiva i sostinguda en el temps”, ha dit secundada per les tècniques Maria Antònia Taberner i Annie Martí.
Gomila ha explicat també que el departament “ha sabut adaptar-se als diferents moments, als canvis i als contextos, amb el valor del consens amb coses que han d’estar per damunt de qualsevol disputa, com la cultura popular i la transmissió de les arrels. Perdre la nostra identitat i el nostre llenguatge significaria perdre la nostra manera de respirar”.
Per acabar, Gomila ha volgut deixar clar que entenien “la manacorinitat com una cosa oberta, transmissible, compartible, per tots els manacorins, sigui quin sigui el seu origen, perquè gràcies a la feina del Departament, han pogut conèixer, entendre i estimar una festa que és col·lectiva”.
L’acte ha acabat amb un grapat de cançons santantonieres a càrrec dels sonadors, acollida de forma entusiasta pel públic assistent, i l’actuació de la txaranga Myotragus, que ha fet alçar de les cadires el respectable amb la interpretació d’Amparito Roca.
