Manacor se suma a la celebració de l'Any Llompart i ho farà amb un concert i una exposició. La primera proposta, Bateguen Atzavares serà aquest dissabte 22 de novembre a les 19 h a la Institució Pública Antoni M. Alcover de la mà de Jansky. El duo d'electrovers rellegeix una selecció de poemes de Josep Maria Llompart en un espectacle que combina poesia i música i que fins i tot, ens comunica amb les plantes. Parlam amb ells sobre la proposta.
El projecte Bateguen Atzavares va gestar-se l’any 2018, per encàrrec de Biel Mesquida, director del Festival de Poesia de la Mediterrània, però ha evolucionat de llavors ençà. Com ens hem d’imaginar la proposta?
Jaume Reus: El tema que va agradar més i ens vam fer més nostre aleshores era ‘Bateguen Atzavares’, que “escoltava” les donardes. Com que ja fa estona que investigam per crear amb sons de la natura, vam decidir-nos a rellegir Llompart amb les orelles. Imaginau-vos una conversa entre tres entitats invisibles: entre la veu poètica, la música i les plantes que hi ha a l’escenari. A estones va cap a l’ambient, evocant paisatges locals imaginaris, i altres, ens mou a una mena de trance ancestral, capaç d’invocar tots els éssers vius.
Feis una selecció de poemes de Josep Maria Llompart i posau atenció especial aquells que incorporen o remeten als llenguatges de la natura. Què hi trobau, en aquest sentit, en la poesia de Llompart?
Laia Malo: Hi hem trobat un home que, tot i ser ben urbanita, estava connectat amb la natura precisament a través de les seves sonoritats (més que no pas els colors, per exemple). I una poesia que escolta les veus de més enllà, i potser per això aconsegueix sentir altres llenguatges no humans, en especial, els del món vegetal.
Com heu fet la relectura? Com duis aquests poemes al vostre terreny?
LM: Ens va engrescar el fet que estàvem estudiant com enregistrar sons de plantes, per un futur projecte d’art-ciència, i vam voler reivindicar el seu paper com a elements d’inspiració. Ens hem imaginat què sentia Llompart mentre escrivia, i hem cercat com es reflectia en el ritme, la fonètica, dels seus versos; i alhora, ho hem trenat amb nous poemes meus on el paisatge sonor natural també és molt present.
De fet, en els vostres projectes darrerament treballau el diàleg entre natura, música i tecnologia. Podem dir que feis sonar les plantes. Tècnicament, això com ho feis?
JR: L’any passat vam estar de residència a la Biennal de Venècia, per presentar Insecta Dance Music i Buzzings en format de so ambisònic, i vam fer feina amb diversos fabricants de micròfons. Vam tornar-ne amb un aparell que ens permet d’escoltar i “traduir” la comunicació de les plantes: és un lector de polsos elèctrics, que detecta els missatges que van d’un punt a un altre de la planta, i els tradueix a llenguatge musical MIDI (el codi que llegeixen els nostres sintetitzadors). És com transformar el material energètic de la planta en material musical, però el més emocionant és fer-ho en directe!
Tendreu més actuacions aviat?
LM: Dia 18 de desembre serem al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona, amb les Biophony Sessions en directe, que ja inclouen temes dels que esperem publicar el 2026.
