Lluís Ballester Brague és doctor en Sociologia (UAB) i en Filosofia (UIB), graduat en Treball Social i professor de Mètodes d’Investigació a la Universitat de les Illes Balears. Entre les seves principals línies de recerca hi trobam els impactes de la pornografia en la infància i l’adolescència, temàtica sobre la qual és autor de diversos llibres. Divendres 10 d’octubre, a les 20 h, a la sala d’actes de S’Agrícola, oferirà la conferència titulada "La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis en la prostitució", presentada per Antoni Truyols. Segons dades del darrer estudi sobre prostitució a Manacor (2022) impulsat per l'Ajuntament de Manacor de la mà de Metges del Món i la Universitat de les Illes Balears el 63,6% de les dones enquestades fa feina de manera deslocalitzada - és a dir, en pisos -, més del 50% fa manco de 5 anys que resideixen aquí i el 36% de les dones enquestades són víctimes de tracta. Parlam amb ell de tot plegat.
Divendres oferirà la xerrada “La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis en la prostitució”. Quines són aquestes connexions i quins canvis ha patit el sistema prostitucional en els darrers anys?
L’objectiu de la xerrada és presentar el que sabem sobre els principals impactes de la pornografia en el sistema prostitucional. La investigació internacional i la que hem fet a l’Estat i a les Illes ha pogut acreditar el seu impacte en quatre grans àrees: la primera, els canvis en la demanda, la formació del prostituïdor; la segona, els canvis en l’oferta, és a dir la reorganització del sistema prostitucional, l’ocultació i la deslocalització; la tercera els canvis per a les dones i persones en situació de prostitució com puguin ser l’increment del risc, aïllament, etcètera i finalment els canvis en l’explotació sexual: les modificacions que s’han observat en els darrers anys i estímul de l’Explotació Sexual de la Infància i Adolescència.
Com han afectat aquests canvis a les persones que exerceixen la prostitució?
Els impactes per a les persones prostituïdes són diversos, però es poden resumir els tres tipus principals. D’una banda, indefensió, ja que la dispersió geogràfica, l’ocultació dels llocs d’exercici i l’aïllament dificulten enormement l’accés a protecció de persones properes o protecció institucional. Les persones prostituïdes han d’acudir a hotels, domicilis particulars, vehicles, etcètera i s’enfronten a situacions d’alt risc, desplaçant-se des dels llocs on es troben. Aquesta dinàmica redueix dràsticament les possibilitats d’intervenció per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, en cas de delictes de tracta, suport de les ONG o de serveis de l’administració. Després tenim una ampliació de l’estigma social, que pot ser intensificat en “ocultar” a internet l’oferta de persones, mitjançant catàlegs d’imatges que poden ser vistes per qualsevol persona. La presència pública, per tant, es veu augmentada per la presència en catàlegs d’imatges de dones, especificant les pràctiques que realitzen, habitualment, sense límits. A més, es produeix un contracte per la imatge: no es pot enganyar amb imatges, d’altres persones diferents o més atractives, ja que es contracta el que es veu en aquestes imatges que serveixen de màrqueting de l’empresa que manté la web. Així mateix, hi ha un increment de l’explotació sexual, ja que la pornografia imposa la desaparició dels límits: qualsevol pràctica forma part del que ha d’estar disposada a realitzar la persona que s’ofereix des de les webs. El mimetisme amb les pràctiques de la pornografia és clar, perquè és on s’han format les seves expectatives el prostituïdor. Es produeix una intensificació del risc per a la salut de la persona prostituïda. Aquest risc s’associa a la incertesa i la por, en sortir a domicilis, hotels, etcètera, en els quals no se sap quina serà la situació: més prostituïdors de l’esperat, pràctiques més violentes de l’acordat o coacció per consumir drogues, entre d’altres.
Qui consumeix pornografia? I qui consumeix prostitució? Podem fer una radiografia?
Pel que sabem, els nivells de consum més elevats es produeixen entre homes adolescents i joves, però afecten a més del 80% de la població masculina, amb intensitats diferents. Segons les dades dels nostres estudis, el 25% dels homes joves (14-20 anys) consumeix pornografia més de cinc hores setmanals, mentre que en dones, de les mateixes edats, el percentatge és una mica inferior al 8%. Ens interessa aquest nivell de consum, perquè a partir de les 5 hores setmanals, ja es detecta un impacte en la percepció, actitud i comportament, incloent-hi una major acceptació de la violència sexual, rebuig als mètodes anticonceptius de barrera i disminució de l’empatia. La normalització de la pornografia erotitza la violència i pot derivar en una expectativa de conducta sexual irreal amb les parelles, així com en demanda de prostitució, fins i tot entre menors d’edat. Internet s’ha convertit en l’espai de socialització més important a l’adolescència, per a una part rellevant de joves. Aquesta socialització també és sexual, facilitant l’exposició a continguts sexuals sense filtres, distribuïts per la indústria del sexe. Molts joves creuen que poden aprendre sobre sexe a través de la pornografia, però sabem que la pornografia no ensenya sobre sexualitat, comunicació, empatia ni emocions, elements essencials per a una sexualitat saludable i plaent. Pel que fa a la demanda de prostitució, sabem que bàsicament la fan homes de qualsevol edat i classe social, mallorquins, peninsulars o estrangers; poden estar casats, tenir parelles sexuals consensuals o no. Vull dir, hi ha modalitats diferents de consum, però en tots els casos es tracta d’homes. El nivell de consum és variable, però a partir de la demanda que coneixem, a partir del que diuen les dones en situacions de prostitució, es podria estimar que entre un 10 i un 20% dels homes adults (18-65 anys) a Mallorca, són consumidors habituals.
Com arriben els infants a aquests continguts?
Entorn d’un 17,5% dels infants es troben amb imatges pornogràfiques a internet als 8 o 9 anys. No les cerquen, però per un canal o altre els hi apareixen. En aquest moment, el canal més habitual és el dels cercadors, quan es posa qualque paraula sexualment significativa, entre altres motius, perquè la indústria de la pornografia paga els llocs de domini en els cercadors d’internet. Però, hem pogut comprovar (ho hem publicat al nostre darrer estudi sobre la indústria de la pornografia), que ara també hi ha accés als videojocs, xarxes socials i aplicacions de comunicació instantània, com Telegram. Aquesta indústria no té gens ni mica de control, no li importa gens si qui accedeix és un infant.
Quins consells donaria a les famílies que es puguin trobar amb aquesta situació?
Sabem que hi ha un conjunt de bones pràctiques que han donat resultats positius, entre d’altres, parlar obertament sobre emocions, afectes, relacions, sexualitat; evitar els tabús, perquè el silenci familiar sobre el sexe deixa la pornografia com a única font d’informació. Així mateix, convé adaptar les converses a l’edat: introduir el tema de manera progressiva, amb un llenguatge proper i respectuós. En aquest procés també és important validar emocions i dubtes: els infants i adolescents han de sentir que poden preguntar sense por ni vergonya. Cal educar en valors i afectes parlant i modelant la conducta, així com mostrar respecte i empatia: les famílies han de transmetre que la sexualitat no és només física, sinó també emocional i relacional. També és important desmuntar mites pornogràfics: si ens demanen per parlar del tema, cal explicar que la pornografia no reflecteix la sexualitat, sinó una ficció sexual sovint violenta i masclista. Així mateix, és crític supervisar i acompanyar l’ús digital. Creim que no s’ha de donar accés als mòbils per comunicació bàsica abans dels 6 o 7 anys; i no donar accés a les xarxes i plataformes fins als 16 i en qualsevol cas, cal mantenir el control parental actiu al llarg de tota la infància i adolescència: conèixer l’ús d’internet que fan fills i filles i establir límits clars. Cal acompanyar digitalment els nostres infants i adolescents: no es tracta de limitar o prohibir, sinó de compartir espais digitals i parlar del que veuen. També es pot fomentar l’esperit crític, parlant de les emocions, afectes, relacions i analitzar continguts junts. Les famílies poden mirar sèries, pel·lícules o publicitat amb els fills i comentar-ne els missatges. Això també serveix per desmuntar estereotips, un element clau per qüestionar rols de gènere, la violència simbòlica present en el llenguatge verbal i no verbal… Finalment, tot i que no és específicament familiar, cal una col·laboració amb els centres educatius i socioculturals així com una col·laboració comunitària. La col·laboració entre famílies, escoles, serveis de salut i entitats socials és clau: cal reclamar que els centres educatius, amb la implicació dels serveis de salut i les administracions, desenvolupin una bona formació d’educació afectiva i sexual, que no es limiti a la biologia, sinó que inclogui emocions, respecte, consentiment i diversitat.
I com a societat, com hauríem d’enfocar aquesta problemàtica?
Hi ha un conjunt de propostes que hem pogut experimentar, comprovant els seus bons resultats. No només cal desenvolupar l’educació afectiva i sexual integral que mencionava: cal formar el professorat, fomentar els tallers i espais de diàleg que siguin segurs per parlar dels dubtes, d’expectatives, desitjos, límits i relacions. Així mateix, les administracions han de controlar i d’exigir responsabilitat a les plataformes digitals que difonen pornografia, especialment accessible a menors i cal també formar adolescents i joves per interpretar críticament els missatges digitals, desmuntar mites i reconèixer violències explícites i simbòliques. Però també cal un canvi cultural. Desmuntar la normalització de la violència sexual. Hem de visibilitzar relacions basades en el respecte, la comunicació, l’empatia i el plaer compartit, quan es tracti de la intimitat. Finalment, és necessària una acció política i institucional que aprovi lleis que protegeixin la infància a l’àmbit digital, que regulin la indústria pornogràfica de manera restrictiva i donin suport a l’educació afectiva i sexual. Com a mínim necessitam espais de reflexió col·lectiva als quals es puguin desenvolupar debats oberts i honestos, vull dir, lliures de la pressió de la indústria pornogràfica.
Ha format part de diversos estudis sobre prostitució. Teniu dades sobre la matèria a Manacor?
Sí, hem fet dos tipus d’estudis: el 2022-23 varen participar els instituts de Manacor a l’anàlisi de l’accés, consum i conseqüències de la pornografia, fet per la UIB amb l’Institut Balear de la Dona. El 2023, amb Igualtat de l’Ajuntament de Manacor, vàrem realitzar un estudi en profunditat sobre prostitució a Manacor, conjuntament Metges del Món i el nostre equip de la UIB. Deixeu que reservi aquests continguts per a la xerrada del divendres.
