Entre saturació acadèmica i il·lusió emprenc el meu camí com a redactora del Cent per Cent i ho faig amb una intenció molt clara: fomentar l’esperit crític entre els joves d’avui en dia, és a dir, els meus companys i jo mateixa.
Els joves ens trobam en una etapa d’autoconeixement i de desenvolupament de la nostra personalitat. Tanmateix, sembla que qui segueix el seu curs d’autoconeixement i determina amb fermesa la seva manera de ser s’autocondemna al rebuig de la majoria. Molts segueixen modes, opinions i comportaments sense aturar-se a qüestionar-los, com si fos més fàcil repetir el que diu la majoria que formar una opinió pròpia. Aquesta manca d’esperit crític no només empobreix el pensament col·lectiu, sinó que també afecta negativament aquells joves que sí que decideixen ser diferents i tenir una personalitat única.
Quan un adolescent no encaixa del tot dins el que està “ben vist”, sovint és jutjat, ridiculitzat o apartat. Tenir idees pròpies, gustos diferents o una manera de pensar crítica pot convertir-se en motiu de burles o d’exclusió social. Això fa que molts acabin amagant qui són realment per por de quedar sols. Al final, la pressió del grup acaba guanyant i la diversitat de pensament es perd, substituïda per una uniformitat falsa i imposada.
Aquesta situació no és casual. El sistema en què vivim tampoc afavoreix que els joves pensin per si mateixos. Als poderosos els convé una joventut fàcil de manipular, que no qüestioni les decisions polítiques, econòmiques o socials que es prenen. Una societat que no pensa és una societat que obeeix. Per això, sovint se’ns educa més per memoritzar que per reflexionar, més per consumir que per entendre, més per adaptar-nos que per transformar la realitat.
Les xarxes socials també hi tenen un paper important. A través d’elles se’ns venen ideals de vida, cossos perfectes i opinions prefabricades que molts accepten sense filtrar. Tot això reforça la idea que hi ha una única manera correcta de ser, quan en realitat cada persona és diferent i això és precisament el que ens enriqueix com a societat.
Tot i això, aquells joves que avui són criticats per no seguir el corrent majoritari són, en realitat, els que fan avançar la societat. Són aquestes persones inconformistes, creatives i valentes les que ens cedeixen el pas cap a nous camins, qüestionen injustícies i plantegen alternatives. La història demostra que el progrés mai ha vingut de la mà de la uniformitat, sinó de qui s’ha atrevit a pensar diferent. Per això, rebutjar l’opinió de la majoria no és un defecte, sinó una fortalesa: és la prova que hi ha una joventut capaç d’imaginar un futur més just, crític i conscient.
Aleshores, crec que és necessari que els joves ens atrevim a pensar, a qüestionar i a ser nosaltres mateixos. Tenir esperit crític no ens fa estranys, ens fa lliures. No hem de tenir por de destacar, d’equivocar-nos o de defensar el que creim. Ser un mateix en un món que vol que tots siguem iguals és un acte de valentia, però també és el que cal per canviar les coses.
