A Portocristo, aquests dies del mes de gener, en comptes de les calmes, hem tengut una bona llevantada. Durant un parell d’hores, grans ones passaven per damunt el martell i entraven fins al fons per rompre a les roques col·locades a les Coves Blanques. No ha estat una llevantada de les més grosses, però així mateix alguns llaüts s’han copejat i, des de la vorera, feia l’efecte que havia desaparegut la platja sencera. Actualment, la platja ha reduït la seva longitud, l’amplitud i també la quantitat d’arena. És de cada vegada més petita.
Les platges són formacions naturals que defensen la costa en enfront de l’acció dels temporals, dit d’una altra manera, absorbeixen l’energia de les ones i impedeixen que la seva força erosioni la costa. Es formen pel dipòsit de l’arena procedent dels torrents, barrancs i es completen amb l’erosió dels penya-segats i restes de copinyes i corals. L’onatge és l’encarregat de transportar i distribuir l’arena al llarg de la costa per formar les platges i les dunes.
Durant els temporals, aquesta arena també pot ser que sigui transportada a un altre lloc; és a dir que les platges són elements dinàmics i, malgrat que pareix que no es mouen, realment estan en continu moviment i regeneració. A partir dels documents gràfics, fotografies i postals, hem pogut veure els canvis que han sofert les platges de Porto Cristo i els canvis que s’hi han produït aquests darrers 150 anys.
A la cala hi havia dues zones de sedimentació, el cap de Toll i la Platja. Al cap des Toll s’hi sedimentaven tots els fangs i arenes que transportava el torrent de na Llebrona, per tots conegut com es Riuet (Fotografia 1 i 2). L’any 1932 hi va haver, a la zona de Llevant, un gran temporal que inundà tot el cap des Toll, destruí el pontet que permetia travessar el Riuet per anar a les coves del Drac i també les embarcacions qui hi estaven avarades. Aquest esdeveniment, juntament amb la impossibilitat d’atracar les barques de major eslora més a prop de les roques, provocà el dragat del port per la draga Amadeus II. A aquesta zona, actualment hi ha les drassanes.
La platja des Port, fins a mitjan segle XX, començava més enllà de les Coves Blanques i arribava fins al que avui és la costa de l’església (Fotografia 3 i 4). Era ampla, tenia una gran quantitat d’arena fina, neta i amb els típics restes de posidònia propis de la mar Mediterrània. Però, com totes les platges, té vida pròpia. La seva fesomia canvia d’un any a l’altre, o d’un dia a l’altre si hi ha hagut temporal.
La consolidació de l’activitat pesquera va fer necessària la construcció dels molls per poder amarrar les barques. Per tant, durant els anys 1932-36 es va dragar el Port per augmentar el calat i es varen fer les obres de construcció dels molls per facilitar el desembarcament del peix i dels pescadors.
Per resguardar les barques dels terribles temporals de llevant, l’any 1952 es va acabar de construir un dic protector, es Martell (Fotografia 5). Tot plegat va provocar un canvi dels corrents marins interiors del port, amb el consegüent moviment dels dipòsits de la mar i el canvi de morfologia de la platja. De manera que l’arena es va desplaçar de lloc, es va moure d’est a oest, i va arribar fins davant el restaurant de sa llonja, just fins on atracaven les barques del bou. A més provocava que el calat del port a la zona d’amarratge disminuís (Fotografia 6 i 7).
No hi va haver altre remei que tomar la part central del martell per obrir un canal d’aigua per crear-hi un contracorrent (Fotografia 8 i 9). El procés per aconseguir un bon equilibri entre les zones de la platja, del port i els corrents va ser dificultós i llarg, fins que obrint a una banda i tancant a l’altra, tal com està ara, va permetre aquest equilibri.
Si en l’actualitat miram el port des de dalt de les drassanes (Fotografia 10) o des de dalt les coves blanques (Fotografia 11) i comparam aquestes imatges amb les de principis del segle passat (Fotografia 1 i 2), podrem observar el gran canvi que hem ocasionat. On abans hi havia roques, arena i aigua; ara hi ha ciment, molls i embarcacions.
Els que anam a banyar-nos a la platja des Port, ens queixam que de cada dia és més petita (Fotografia 12), i ho atribuïm als temporals o a què les intervencions humanes estan mal fetes. Però m’agradaria reflexionàssim si els mals de la platja són els temporals, o potser nosaltres hem ajudat a condemnar la nostra platja.
En qualsevol cas la fesomia de la platja serà la que la mar vulgui!
