Sebastià Alzamora retorna a la poesia després de la seva darrera novel·la, El Federal i està d’estrena aquests dies amb Sala Augusta / Llengua Materna, un llibre format per dos poemes llargs de memòria col·lectiva i personal que presentarà a la llibreria Món de Llibres de Manacor dissabte dia 7 de juny a les 12 h acompanyat de Margalida Rosselló i Antoni Tugores.
Sala Augusta ens parla d’un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. D’aquesta manera, el poema evoca totes aquelles persones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. “La història ens la trobam, ens surt a camí, encara que no vulguem. Ens planteja dubtes i miralls per veure això que som ara. Això és el que m’ha passat amb la sala Augusta, un cinema que tots coneixem. Jo personalment hi he anat tota la vida i hi seguesc anant i ara, deu fer uns 8 anys, vaig descobrir que allò havia estat la presó de Can Mir. Sabia el que era, però mai m’havia demanat on estava localitzat. Això em va impactar i em va servir per donar impuls a aquest primer poema” explica l’autor. Can Mir és el punt de partida per parlar de la memòria històrica i per connectar també amb la presó de dones, Can Sales, que “curiosament també és un edifici públic actualment i dedicat a la cultura”.
Una cosa similar va passar amb el següent dels poemes que conforma aquest llibre, Llengua materna. Una peça que parla de la mare de l’autor i que connecta la memòria personal i íntima amb la història d’una indústria del calçat, ara agranada pel turisme. La mare de l’autor, que era cosidora de sabates, és la inspiració d’aquest poema que, al mateix temps que recorda i homenatja la mare, també serveix per parlar de totes les riveteres que feren feina a Mallorca entre la dècada dels 40 i fins als anys 80. “És curiós perquè inicialment no havia de ser un poema sobre la mort de la meva mare, havia de ser una celebració. Quan el vaig començar a pensar, la idea era que el llegís, perquè ella encara era viva. La idea inicial era parlar d’aquest record, un dels primers que tenc, de quan anava a entregar la feina de les sabates a la fàbrica. A partir d’aquest record volia construir el poema, però tristament, amb la mort de ma mare, el projecte es va trastocar”. Llengua materna va quedar aturat durant un temps fins que finalment l’autor ha trobat la manera de donar-li forma i a partir del record de la seva mare parla també “del vincle especial que tothom té, en general, amb la seva mare”.
Tot i el llenguatge poètic, explica l’autor, ambdós poemes tenen poques metàfores, estan despullats i són directes. “Explic fets reals, amb noms que he pogut trobar als llibres d’història” afirma l’autor.
Un autor amb trajectòria
El llucmajorer Sebastià Alzamora és autor de novel·les com Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005) o més recentment Reis del món, Ràbia (premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any 2022) i El Federal (2024). També ha escrit poemaris com Rafel –que rebia el Premi Salvador Espriu i que recentment ha celebrat el seu 30è aniversari amb una reedició de la mà de Lleonard Muntaner-; La part visible, premi Carles Riba; o La netedat, del 2018, pel qual recollia el premi Crítica Serra d’Or. L’autor continua fent feina inesgotablement, ara en una novel·la en procés, de la qual només avança que serà un drama i en què totes les històries tendran l’alcoholisme com a nexe d’unió.
