Guida Aurembiaix Roig i Soler (Manacor, 2003) és dissenyadora de moda i actualment està ampliant la seva formació amb un màster de Direcció Creativa i Disseny de Moda a Galícia. Fa unes setmanes va participar a l’Adlib, la passarel·la de moda d’Eivissa. Ho feia amb el projecte “Ay de mí!”. De fet, fa dos anys va quedar finalista del concurs per a joves promeses de la moda de l’Adlib. I finalment guanyar-lo l’any passat amb el seu TFG en el marc de la secció Futur Adlib. Part del premi era, precisament, mostrar aquest projecte enguany en la secció Futur Adlib.
“Ay de mí!” és un projecte que ha treballat al llarg de l’any a través del màster. La dissenyadora explica que ha reenfocat la seva proposta de disseny, centrant-se en el volum de la figura humana: “El cos és només el suport, però les peces que hem anat creant són més artístiques i escultòriques”.
La Llorona, figura emblemàtica de la mitologia hispanoamericana ha estat el punt de partida d’aquestes peces volumètriques i “un poc abstractes”. Aquesta figura, que conta la història d’una dona que mata els seus fills ii que des de llavors sents plorar vora els rius, reinterpretar l’essència de la dona en les diferents etapes, narrant a través de la moda emocions com l’amor, l’alegria, la pèrdua i la culpa. “La meva idea era fer una transició del concepte de La Llorona, deixant de banda la por i la pena i encaminant-lo cap al perdó i la redempció de la culpa de la dona” explica Aurembiaix que afegeix que, per això la col·lecció té dues parts ben diferenciades amb les quals vol mostrar la transformació emocional de la dona: una amb un rerefons més tètric i relacionat amb el món de la mort, els altars i els difunts i una altra molt més alegre i floral, pensada més en el renaixement.
La base de la col·lecció està construïda amb teixits semitransparents que aporten lleugeresa i delicadesa, contrastant amb elements esculturals elaborats en resina i feltre. En aquesta passarel·la la dissenyadora va triar 6 peces de tota la col·lecció perquè hi havia 6 models, però explica que tota la col·lecció es basa en la mateixa línia relacionada amb l’arquitectura i el volum: partint d’un vestit, s’inspira en una peça en el cos que suporta un tocat al cap. Així es dona lloc a una col·lecció heterogènia, amb una roba que té moviment així com tocs eteris i gasosos. Pel que fa a les tècniques, ha emprat feltre, enfeltrant ella mateixa la llana, però també ha usat resines per màscares i tocats així com teles. “Tot ho he fet jo, ho he cosit tot jo i m’agrada per exemple que els estampats, les flors i les decoracions donen un simbolisme i atorguen textura al conjunt”.
De fet, des de la passarel·la d’Adlib destaquen la sensibilitat artística de Guida Aurembiaix, alimentada per la passió per disciplines com la música i la fotografia. A més, està graduada al Conservatori de Música i Dansa de Mallorca, on es va especialitzar en piano i clavecí.
Fins al moment havia fet propostes més normatives, més clàssiques. Aquesta col·lecció és una mica diferent en aquest sentit “les peces no s’ajusten al cos, no afavoreixen la silueta: no se li està donant importància al físic de la model” explica. Tot I l’aposta arriscada, la dissenyadora considera que la idea ha tengut bona acollida i ha agradat.
Amb un any per davant de màster encara i amb un TFM per entregar a final de l’any que ve, que consistirà en una col·lecció encara més gran, Aurembiaix té clar que no es vol tancar cap porta i que anirà provant tècniques diferents “i després veuré cap on tiraré”.
