Júlia Febrer Bausà (Sant Joan, 1998) és graduada en Estudis Literaris per la UB i des del mes de juliol fa feina a l'Escola de Mallorquí com a jove qualificada. Escriu i té diferents projectes artístics i recorda que la primera vegada que va entrar al Molí d'en Beió va ser per assistir al monogràfic sobre Miquel Àngel Riera del 2016. S'ha interessat per altres formes de lectura i escriptura. Durant dos anys va ser lectora en veu alta per a una dona amb afàsia, i va fer el seu treball de final de grau sobre el procés de pèrdua de l'escriptura en una persona amb Alzheimer, a partir de la lectura dels diaris del seu padrí, que va patir aquesta malaltia. Ara és la coordinadora de “Viure poèticament”, un cicle que encimbella el regal de la paraula al cel de la poesia.
Com ha sortit la idea d’organitzar aquest “Viure poèticament”? És una iniciativa de l’Escola de Mallorquí? O surt a proposta del CEP?
Ha sortit perquè tenc la sort de fer feina a l’Escola de Mallorquí i vaig tenir l’oportunitat de coordinar un dels dos cicles que es fan cada any aquí. Jo tenia la idea de fer un monogràfic estrictament de poesia o de literatura. He estudiat el grau d’Estudis Literaris i he indagat moltíssim en tot l’àmbit literari, i ara que he tornat a Mallorca, tenia ganes d’impulsar una iniciativa entorn de la noció de paraula, d’escriptura… que de vegades està massa restringida a un suport immòbil.
M’ha cridat l’atenció el nom de Catalina Gayà, que participa a la primera taula rodona, i que no la coneixia…
Sí, volem que hi participin autors i artistes joves. Catalina Gayà és professora, investigadora, periodista… i és l’autora d’Ulisses era una dona”. És una periodista molt potent i molt feminista, que està al grup de recerca de la UAB.
Ara que parles de feminisme: no és casualitat que totes les ponents siguin dones.
No ho és gens! Volia que fos un cicle de literatura amb veus actuals i veus de dones. Pot semblar molt bàsic… però em pareix una manera interessant d’abordar la poesia, la dona, la primavera…
El títol de cada una de les ponències comença amb el mot “Paraula”. És indissociable, la poesia, de la paraula? O s’amaga dins cada una de les facetes de la vida?
La paraula, la literatura… a part de trobar-la als llibres, la tenim als ulls i a les mans, i va més enllà del suport escrit. El que volia posar al centre amb aquests títols és precisament que sigui tan calidoscòpica: la paraula pensada, l’escoltada, la traduïda…
La poesia, que és la germana pobra de la literatura, el gènere menys comercial, segurament el menys llegit, malaveja fer-se camí i mostrar-se més accessible i assequible a través de nous formats. De vegades sembla que quedam estancats en els recitals o en les accions poètiques, però sempre ens sorprenen noves propostes… Com ho veus?
La tercera ponent del primer dia, Mariona Fontserè, ha posat el focus precisament en això. Només l’exemple de Laia Malo amb Jansky o Antònia Monroig amb els seus paisatges sonors, ja ens mostren dos mons tan diferents… La poesia té aquest poder que podem teoritzar, però ella mateixa ja trobarà els llocs on expressar-se, perquè al final el llenguatge és viu. Ursula K. Leguin deia que “la imaginació es reactiva a partir del llenguatge”.
No sé si abordareu cap dia una qüestió candent en el llenguatge de creació. Avui la intel·ligència artificial sembla tacar-ho tot d’una brutor que no sabem si hem de veure com una amenaça o com una oportunitat.
No tocarem aquest tema centralment. En la traducció ja passa això. Es poden traduir textos amb IA, però es necessita una mirada d’una persona. Potser Laia Malo també en podrà parlar, d’això, o potser a la primera taula rodona, on parlarem d’un cos totalment carnal que es relaciona amb les paraules. No es tracta de rebutjar, sinó de pensar que també és molt necessari no deixar de banda el fet que el llenguatge surt d’un cos que viu i que pateix i que té carn i ossos.
Quina casta de públic creus que es pot acostar a les ponències d’aquest cicle? El mateix de sempre de l’Escola de Mallorquí? I els professors, com el podran aprofitar?
Hi veig també la importància de la llengua catalana, perquè també defensam aquesta lluita, i volem mostrar referents actuals dins l’àmbit artístic i literari de la llengua catalana. Està molt bé conèixer el que passa ara. Els concerts també poden ser interessants per veure diferents maneres de llegir poesia. Els professors podran ampliar així coneixements i referents, que sempre va bé. A la primera de les ponències, que pot parèixer més acadèmica, hi participen tres dones que la universitat té molta sort de tenir veus com les seves… volem saber què passa amb els cossos i amb la paraula, és una manera més d’ampliar el nostre marc de referència, i per això m’agradaria que es pogués mantenir el públic que hi sol venir, però també proposar diferents formats perquè tothom s’hi pugui sentir còmode, m’agradaria que hi pogués venir gent més jove i que fos una activitat intergeneracional.
No hi haurà un raconet per a la creació poètica? O això ja serà un altre cicle?
N’hi ha tantes, de paraules que hi podrien haver entrat, la històrica, l’escrita… i en vaig haver de triar quatre. Però tot això pot continuar, estam organitant un taller de creació literària per a la setmana del llibre, per animar a aprofitar el regal de la paraula com a ésser.
