Avui vespre Toni Gomila dirà el Pregó de Setmana Santa que Blai Bonet va escriure el 1980 per encàrrec de mossèn Jaume Serra a Santanyí. És una funció especial, perquè serà a la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona. Del pregó, de la Sagrada Famíila, de la Setmana Santa i de religió, espiritualitat i identitat en parlam en aquesta entrevista. Foto de portada: Roser Blanch
Fa estona que fas el pregó de Setmana Santa de Blai Bonet.
Sí. El faig des del 2017. Va ser una proposta de la Fundació Mallorca Literària. Blai Bonet va escriure’l per encàrrec de mossèn Jaume Serra, que era rector aleshores, el 1980, de Santanyí, després d’haver passat per Crist Rei a Manacor. S’havia editat de forma molt senzilla i Mallorca Literària el va reeditar, per això em feren l’encàrrec. Després l’he fet un grapat de vegades cada any i fins i tot per la pandèmia el vaig fer en línia.
I com t’arriba l’oportunitat de dir-lo i fer-lo a la Sagrada Família=
Com que s’ha anat divulgant, i també el vaig fer la festival Literarum de Mora d’Ebre i a qualque altre festivail del Principat, tot plegat li ha donat un cert ressò i un dia Catalunya Sacra, una entitat que es cuida de la divulgació del patrimoni eclesiàstic, em va cridar per fer-lo a la Sagrada Família.
Un pregó com aquest pareix adequat per fer-lo a un espai exterior, a una església petita, a un teatre de poble… Però a un espai tan emblemàtic, i tan monumental sobretot, com la Sagrada Família… com serà?
El faig dins la cripta de la Sagrada Família, que així i tot és un espai enorme. Pas pena que l’espai no em guanyi. Quan fas representacions a un auditori molt gros, o amb una assistència de públic massiva, saps que allò et pot guanyar i que com a màxim empataràs. Ara, has de sortir amb la mateixa energia, intentant no ser histriònic ni intentant fer les coses més grosses només perquè l’espai sigui més gran.
Tot això passarà, casualitat de la vida, el mateix dia que expliquen que comencen els tràmits per beatificar Antoni Gaudí.
Sí. Blai Bonet sublima la paraula, i Antoni Gaudí sublima l’arquitectura. És interessnt que a partir del fonameent cristià i catòlic puguin fer una acció contemporània poètica o arquitectònica. He sentit que nomenaven Gaudí com a serf de déu, com a venerable, i és un títol que és real, perquè la santedat és un títol que donam a qualcú i és una cosa més fictícia. El que està clar és que un servidor de déu sí que ho ha estat.
Fas el pregó de Setmana Santa. Si hi ha una celebració litúrgica a la qual els no creients o els anticlericals s’hi acosten amb més prevenció o directament la rebutgen, és aquesta. Per què podem celebrar Sant Antoni o fins i tot la festa de Nadal sense aquests sentiments negatius?
Hi ha aquesta diferència per la incapacitat de la introspecció. Per Sant Antoni entram a l’església per cantar i belar els Goigs, però no hi anam a Completes, que era el moment de la festa que podíem dedicar a la introspecció. I aquest moment, precisament, és el que diferencia les festes tradicionals de les neofestes. A mi, el folklore de carrer de la Setmana Sant m’interessa bastant poc, en canvi la introspecció sí que la trob interessant. Alerta, la introspecció és el que et recomanen els psicòlegs, que ens aturem a reflexionar, que pensem en el ritme de vida i en la vida que duim i tenim, com la podem millorar… El problema és que quan pensam en les festes de Pasqua i el seu moment d’introspecció ho feim des del sentiment de culpa, del càstig, de la penitència, i no des d’aquesta necessitat d’introspecció i d’aturar-nos a pensar una mica en el que feim i com ho feim.
Com es pot destriar la idiosincràsia de la identitat mallorquina de la religiositat, o del fet cristià en si?
Ho he analitzat molt. Jo m’imagín Mallorca com un territori on la llengua predominant ha de ser la catalana, els vuit segles de tradició que ens han configurat són això. D’altres no ho trobaran un atribut necessari. I una altra cosa: en aquest territori, la religió predominant ha de ser la catòlica? Tenc els meus dubtes. Ara bé, no podem rebutjar allò que ens ha fet, i el nostre repte generacional és destriar el gra de la palla. Les saetas en castellà no ens són útils, per exemple, per mantenir la nostra tradició. Es difícil, però hem de fer la llista d’aquestes coses, que ja la feim de forma natural i gairebé sense témer-nos-en.
Les panades són dins aquesta llista. Com es pot explicar a un infant de vuit anys arribat del Marroc per què feim panades sense parlar de religió?
Arribarà un dia que menjarem els bunyols per Halloween. La darrera frase d’Acorar en parla: “Haurem de cremar totes les definicions conegudes de lo nostro”. La persona humana té una espiritualitat, i cada comunitat configura uns codis per abordar-la. Però la persona humana té tendència a esdevenir cabrum, a ser irracional, i ens desviam i acabam matant els nostres semblants. Entre tots hem de redefinir aquest codi. Les panades, els robiols, la sobrassada… no s’inventaren d’un dia per l’altre. Tota la nutrició ve marcada per un calendari natural, i si menjam panades és perquè hi ha me, i perquè hi ha xítxeros.
