Una nigulada negríssima amenaçava avui migdia el poble de Manacor. Els radars de pluja anunciaven aigua per a les 14:23h, justament, precisament, l’hora d’un dels moments culminants de la festa. Tanmateix, les previsions s’han fet por de la comitiva dimonial i el cel ha escoltat les pregàries dels santantoniers. El radar s’ha destrempat i la pluja ha començat a caure entorn de la una i mitja. S’han obert els paraigües. Han aparegut colors llampants d’impermeables. Davant cal Baciner, i també davant l’Ajuntament, on feia hores que desenes de joves feien guàrdia armats amb els seus escuts de pomada i les seves llances d’herbes. Els pitjors presagis semblaven a punt de complir-se. I tanmateix, enmig dels niguls, el raig d’esperança i de sol.
Un dimoni petit amb una cara feta de cartolina fa passos de Michael Jackson enmig de la rotlada davant cal Baciner. Un grup d’al·lots entusiasmadlíssims fan el compte enrere a les 14:14h. Trenta, vint-i-nou, vint-i-vuit, vint-i-set. Quan arriben al zero, ignició? Esclafit del coet? Caramels des del sòtil de cal Baciner? Res de tot això passa. Un segon, dos, tres, cinc. Ooooh, crida tot el carrer. Però se sent siular de sobte el coet que esclata. S’obren les persianes del sòtil, cauen caramels d’una entitat bancària. I sí, a la fi, mentre el sol hivernenc guanya la batalla als nigulots lletjos que tot ho qüestionaven, es baden de pinte en ample les persianes. La matriarca bacinera es col·loca discretament a un costat. El baciner devora ella. A la cara, un rigor de segles. Al carrer una eufòria incontenible. Surten els sonadors. Crits, xiscles, eufòria: han sortit els dimonis.
Ballen. Dos balls. Carrer de Sant Roc i se’n van, esclatabufetes, cap a l’Ajuntament. La festa, potser per la pluja, potser perquè és entre setmana, es percep lleugerament més ampla que altres anys, sense deixar de ser massiva. Un tumult de color negre estiba la plaça del Convent. Amples, criden tots, mentre serven impertorbable el passadís per on passarà, llatina, la comitiva.
Gloriós. Para lloves. Va per mar. Lau Puig mostra la pissarreta al costat dels sonadors, i manté viva la flama que va encendre fa anys Bernat de s’Hort. Ballen, i pugen cap a la Sala. Entre les autoritats, Mercedes Garrido del PSOE i Lluís Apesteguia de MÉS. El PP ja va fer un excés amb el dia de la Concòrdia. Els dos regidors de Vox vessen la seva simpatia habitual per dins la Sala.
Ballen. Canten. I que visca els dimonis, i que visca Sant Antoni, i que visca Manacor. “I que visquen les sonadors”, crida el batle, que cedeix la cadira presidencial als dimonis. El dimoni gros, eleva la barra davant els flaixos. Un dimoni petit guaita per la finestra davant l’eufòria d’una plaça que vessa sense restriccions institucionals. Després arriba la foto amb els “regidors” del consell d’infants i els dimonis.
Davallen, tornen ballar dins plaça, i comencen una volta que camina, i dura, i transita pels carrers humits d’un poble que s’espolsa el fred d’un hivern que feia anys que enyoràvem.
