Llorenç Mesquida (Manacor, 1987) és regidor a l'Ajuntament de Manacor pel PSOE, on va entrar com a número quatre, després de les darreres eleccions del mes de maig de 2023. Des de fa poc més d'un mes ha entrat a formar part de l'equip de govern com a delegat d'Esports i en els apartats de Dependència i Centres de Dia de Serveis Socials.
Parlem primer de tot de la Gala de l’Esport.
Sí serà el 5 de setembre a l’Auditori i ja arriba a la quarta edició. Els padrins anteriors han estat Bel Aguilar, Elena Gómez i Miquel Mas. El padrí d’enguany encara no està confirmat, però hi ha un grup de candidats i ho mirarem de tancar a final de juliol. El que sí que podem avançar és que el presentador serà Joan Toni Sunyer.
Quines condicions han de complir les persones reconegudes en aquesta gala?
En el cas dels equips, han d’haver aconseguit ascensos de categoria nacional. També en el cas individual, campions, podis o seleccionats amb seleccions estatals. En tot cas són ells mateixos els qui han d’omplir el formulari que ja tenen a disposició.
De quants de treballadors disposa el departament? Són suficients? Gestionau el temps d’esport de milers de persones…
Tenim poc personal, tant pel que fa a les oficines com pel que fa a les instal·lacions, a la gestió del material i a la documentació. A la part de documentació comptam amb tres persones, i per a les instal·lacions, amb nou persones, que es cuiden de les infraestructures esportives de Na Capellera, el Miquel Àngel Nadal, la Torre dels Enagistes, Son Macià, l’IES Manacor, el Joan Gomis de Portocristo i l’IES Portocristo, s’Illot i Cala Murada. No vol dir que en tots aquests llocs hi hagi sempre qualcú, però sí que en qualque moment del dia segur que qualcú hi va.
Els clubs esportius empren de forma important les instal·lacions. Estan disponibles per a particulars?
Estam molt condicionats per la falta d’instal·lacions, però intentam donar cabuda a qualque banda a totes les sol·licituds que rebem de gent de Manacor. Les instal·lacions estan saturades i sobreexplotades. Per això és més complicat que la gent de fora de Manacor hi pugui accedir. Només el Manacor de futbol compta amb 29 equips, el Bàsquet Manacor amb 27, el Club Vòlei Manacor, amb més de 20, igual que el Fisiomedia de futbol sala. A Portocristo el club de futbol té 17 equips. Tant les instal·lacions com els treballadors estan sobreexplotats. Fan falta instal·lacions i gent per fer-hi feina.
És imprescindible un nou poliesportiu.
Sí. Però això és molt més a llarg termini. Un dels objectius és intentar posar en marxa la famosa ciutat esportiva i el pavelló, igual que també cal una piscina, perquè és complicat d’entendre que no en tenguem. En l’any i mig llarg que em queda hi ha dues banderes que he de liderar: arreglar o millorar el tema del personal, i la ciutat esportiva.
Va per llarg, això de la ciutat esportiva, perquè s’han de fer canvis al pla general.
Sí. No hi ha uns terrenys concrets, encara. Ara feim la valoració de quins terrenys podrien ser més adequats. En tot cas, seria als afores de Manacor. Esperam poder posar-nos en marxa i començar-ho a concretar després de l’estiu. Partim pràcticament de zero, però en qualque moment hem de partir.
L’Ajuntament tot sol pot assumir una obra com aquesta?
Farien falta aportacions supramunicipals. Però sabent que es tracta d’un objectiu comú pel bé dels manacorins i les manacorines, hem de trobar aquest acord, sense dependre del color que hi pugui haver a cada banda.
El fet, però, és que la cosa no acaba de rodar, quan han de col·laborar les diferents institucions. Tenim els exemples recents i reiterats de l’avinguda del Torrent, o també la qüestió de l’aigua potable. Les dues coses estan aturades i no hi ha manera que avancin.
Haurem d’anar a Palma a tocar portes i que també s’hi vulguin implicar.
Has parlat de la piscina. Com ha d’avançar aquest cas?
És un tema que s’ha de desencallar més aviat que tard. Però és un tema que no està dins la carpeta d’esports. Ho duen els juristes, i restam a l’espera que ens figuin com hem de procedir. Hem de mirar si les instal·lacions actuals podrien servir, o si s’han d’arreglar, o si se n’ha de fer una de nova.
Apostaries per la gestió privada, després de l’experiència amb Esquitxos, que proposava uns preus que fins i tot superaven els de les piscines privades?
Una piscina sempre és deficitària, ara amb les energies renovables, màquines de baix consum, l’ús d’aigua salada en comptes de clor, els costs per ventura baixen una mica més. Hem de valorar com ho podem fer i veure la rendibilitat. No descart cap de les dues opcions, perquè la prioritat és tenir piscina.
Molts de manacorins van a piscines de pobles petits del costat que disposen de piscines descobertes. Et planteges també aquesta opció d’una piscina a preus populars i oberta a tothom?
Els casos que comenten són més de pobles d’interior, com ara Sineu, Lloret o Porreres, que per ventura els fa més peresa anar a la platja. En el cas de Manacor no veig gaire sentit a tenir una piscina descoberta, que no dic que no, si també és una demanda dels ciutadans. Jo ho veuria més com una piscina per a entrenaments o per a temes de salut que no un lloc per pegar capficos, encara que hi pugui haver una part més lúdica de l’oferta.
Avui en dia formar part d’un equip federat pot costar a una família 400 o 500 euros per temporada. No tothom ho pot assumir. És feina de l’Ajuntament pal·liar aquesta segregació de classe a través de l’esport?
És cert que hi ha una diferència social dins l’esport federat. Ara bé, els clubs tenen unes despeses federatives importants, la roba, el material… I si una família fa el desglossament de tots els dies que els seus fills s’entrenen, amb tres entrenaments per setmana, partits els caps de setmana, etc. les quotes no són tan cares. Per altra banda, crec que la iniciativa de tenir patis oberts perquè els al·lots i adolescents hi puguin anar a fer esport, relacions socials, jocs… és positiva.. El problema és que els adolescents d’avui en dia estan més per altres coses que per la pràctica de l’esport. Hi hauríem de posar més esforç i obrir-nos a fer altres activitats, però és una cosa que no depèn només de l’Ajuntament. Hem de fer propostes que siguin atractives per a ells, però de vegades és difícil enganxar-los.
Ets partidari que l’Ajuntament ajudi a pagar determinades quotes federatives a les famílies que no poden?
Sí, de fet ja hi ha ajudes que es donen des de Serveis Socials per a això. Durant anys he tengut esportistes derivats de Serveis Socials que venien a jugar a futbol.
Vols afegir qualque cosa més relativa a les pròximes iniciatives que venen en l’àmbit esportiu?
Fa un poc més d’un mes i mig que som aquí i m’estic posant al dia de tots els projectes. Dia 27 acaba el termini per al concurs de la coberta de Na Capellera i posarem en marxa alguns projectes que s’havien de treure.
Hi ha canvis de gespa o de paviment a pavellons que s’hagin de fer de forma imminent?
No. Però sí que reclamarem la garantia de la gespa del camp de futbol de Portocristo. Ja tramitam l’informe perquè comptava amb una garantia de deu anys, només en fa quatre, i ja hi hem detectat deficiències.
El futbol sala de primera categoria se’n va haver d’anar de Manacor. Ara el sènior masculí del Club Vòlei Manacor podria jugar competició europea… però per ventura també ho haurà de fer fora de Manacor… per falta d’instal·lacions adequades.
Estan inscrits a la competició europea. En vaig parlar amb un directiu del club i la petició està acceptada. Si no hi ha re de nou, els partits europeus es podran jugar al Miquel Àngel Nadal i no se n’hauran d’anar. Hem reclamat les condicions que posen, per si hi ha qualque cosa que haguem de modificar al pavelló.
L’Ajuntament de Manacor ha de ser un patrocinador per a aquest equip? O d’això se’n cuida l’empresa privada?
L’Ajuntament ha de ser un patrocinador per a aquest equip, que és el primer de Manacor que juga una competició europea i ha de ser una ajuda per a aquest club, en tot el que faci falta per intentar aconseguir més ajudes per a ells i perquè puguin tenir més força per demanar a altres bandes.
Parlem de Serveis Socials. El centre de dia de Manacor està pendent d’unes reformes.
Sí. És un projecte que està tret, però estava aturat. Aquests dies amb Núria Hinojosa ens hem reunit amb l’empresa que s’ha d’encarregar del projecte per mirar de reconduir la situació i que l’obra es pugui fer.
Hi ha risc que el centre de dia sigui clausurat si no es fa aquesta obra?
No. És més una reforma de distribució i de climatització. Mentre duri l’obra haurem de cercar un espai alternatiu.
Hi ha molt poques places al municipi. Una via d’ampliació seria poder comptar amb l’espai de Ca les Monges de Son Macià per ubicar-hi un nou centre de dia.
Seria el millor que aquest immoble acabàs en mans públiques. Després ja valoraríem si s’ha de destinar a un centre de dia o no i si hi té cabuda, i com seria el transport per arribar fins allà. El que està clar és que ara mateix només disposam de 36 places en tot el municipi i que faria falta construir un altre centre, perquè no podem ampliar places en els que ja hi ha. Fa falta un centre de dia nou i començarem a moure fils per tenir-lo. En tot cas, és impossible que el tenguem abans d’acabar aquest mandat. El que podem fer és llevar pedres perquè el camí sigui més pla.
Una altra de les competències teves és l’atenció domiciliària. La plantilla de treballadores familiars està molt envellida.
Sí, ara es jubilen dues treballadores, però les podrem cobrir perquè tenim una borsa que ja ha anat fent substitucions. La idea és poder augmentar el personal de treballadores familiars el 2026. Hi ha molta demanda.
