Rafel Matamales Andreu (Manacor, 1993) és graduat en biologia per la Universitat de Barcelona. A més va estudiar un màster en paleontologia a València i és doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa quatre anys és el conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, situat en l'entorn del Jardí Botànic de Sóller. Amb ell parlam de l'exposició sobre les formacions geològiques i la biodiversitat de les coves que hi han muntat.
Com neix aquesta exposició?
Ve per la necessitat de renovar les exposicions permanents del Museu. A més, tenim el segon pis del Museu que és buit o que estava ocupat amb coses que s’hi havien posat de manera provisional. Volem dedicar aquesta sala a la biodiversitat, i ens va parèixer interessant començar-la a renovar amb l’apartat de les coves.
És tracta, idò, d’una exposició permanent?
Sí. No es desmuntaria. Forma part d’un projecte finançat pel Govern i per la Fundación Española de Ciencia y Tecnología. Aquest projecte té tres branques, per una banda, un cicle de xerrades sobre coves en concret sobre paleontologia, arqueologia, i sobre els animalons que hi viuen. Les altres dues parts són expositives. Una és itinerant i està formada per sis panells informatius, amb figures, fotografies, esquemes sobre diferents vessants científics que estudien les coves, des del vessant geològic, com funcionen els aqüífers, la fauna de les coves, les rates pinyades, els escarabatets i altres animalons que hi ha dins les coves i que estan adaptats per viure en aquest medi tan especial. També abordam la qüestió arqueològica, la paleontologia, perquè a les coves també hi trobam molts de fòssils… La nostra idea és que l’exposició vagi a diferents llocs.
També als centres educatius?
Potser per a segons quina edat el nivell és un poc alt, però sí també la podem dur a centres educatius, si la volguessin. Qualsevol lloc és bo.
I la tercera part és la fixa?
Exacte. És una maqueta, un diorama d’una cova a mida real i que quedarà instal·lat al Museu. Hi podem veure les formacions geològiques que hi ha a les coves, i també les reproduccions a mida real de diferents espècies de rates pinyades. A més, també hi ha reproduccions a mida ampliada d’invertebrats que podem trobar a les coves com ara aràcnids, crustacis, insectes… Les que hem triat són d’espècies endèmiques que només trobam dins una sèrie de coves de les Balears. Tenim en projecte també posar-hi al costat els de veres, també.
Quines són aquestes espècies?
La primera és la Typhlocirolana moraguesi. Es tracta d’un crustaci que originalment es va descobrir a les coves del Drac de Manaccor. El va descobrirr l’espeleòleg romanès Emil Racovita el 1905. En un principi es va pensar que només habitava les coves del Drac, però així com va anar passant el temps se n’han trobat a nombroses coves de Mallorca i de Menorca. És un endemisme, vol dir que no es troba en cap altre lloc del món que no sigui aquí. És un parent de les someretes del bonjesús, aquest crustacis que es fan una bolla per protegir-se, però aquest és completament aquàtic. No té ulls i tampoc no té color. És una mica més allargat que la somereta que tots coneixem. S’alimenta del que troba, sobretot de restes de matèria orgànica i el podem trobar dins les basses de les coves. Al Jardí Botànic tenim una font i també n’hi surten. Podem dir que és una espècie abundant. Els exemplars fan aproximadament un centímetre.
I n’hi ha més.
Sí. el Neobisium monasterii. És un pseudoescorpí, se’n diu així perquè pareixen escorpins, però no tenen coa, i no piquen. Tenen dues mordales i quatre parelles de cames, com a aràcnids que són. Són habituals, són petitons i només els trobam a coves. Sense les cames, que són molt llargues, fa quatre mil·límetres. També tenen les mordales molt llargues, perquè són cecs i s’han de guiar pel tacte. Tenen uns pelets per notar si toquen qualque cosa. No tenen ulls perquè viuen en condicions de foscor absoluta. Aquest, però, no està totalment despigmentant, té un color marronenc vermellós i és despredador. També tenim el Duvalius ferreresi, que és un escarabat, d’un centímetre de mida, de color carabassa i també depredador. Menja altres animals de les coves, com insectes crustacis… Té unes cames i unes antenes molt llargues, i com l’anterior tampoc no té ulls i li surten uns pèls molt llargs per ubicar-se.
Quan i on s’han descobert, aquestes dues?
Són dues descobertes més recents. El Neobisium el va descobrir el 1977 el zoòleg austríac Volker Mahnert a Escorca, a la cova de la Campana. El trobam sobretot a coves d’Escorca i de Sóller. El Duvalius va ser descobert per l’entomòleg canaari Ángel Lagar Mascaró, també a la cova de la Campana. El Duvalius s’ha trobat a coves d’Escorca, de Pollença i d’Alaró.
Mallorca és una illa de coves. És per això que heu començat aquesta exposició per aquí? O de coves n’hi ha pertot?
De coves n’hi ha pertot, però les característiques són diferents, i l’interès, per això, també és diferent. Ara bé, les coves de Mallorca es formen per dissolució de les roques, perquè tenim molta roca calcària. L’aigua de pluja es va filtrant i a poc a poc es formen les coves. Per això n’hi ha més que a altres regions concretes. Les coves ja de per si presenten un ambient bastant únic, i en ser una illa, encara es fa més singular. Trobam espècies encara més estranyes que les que puguem trobar a altres llocs.
Tenim rates pinyades endèmiques?
No. A Mallorca tenim registrades desset espècies diferents de rates pinyades, però cap d’elles és endèmica, les compartim amb les que hi ha a la Península i segurament a la resta d’àrea mediterrània.
Totes aquestes espècies tan singulars, deuen estar molt protegides, dins un entorn tan tancat com el de les coves.
Per una banda, hem de tenir en compte que les coves són ambients molt fràgils, amb la mínima alteració que hi facem, ja col·lapsa. I d’altra banda, no són tan aïllats de la nostra activitat com ens pareix. Moltes cases, i podem posar d’exemple Portocristo o s’Illot, feien els seus pous negres dins coves. No és estrany que la gent que explora les coves les trobi plenes de fems. I n’és un exemple la cova de Vallgornera. Hem de pensar que hi ha espècies que només es troben en un indret concret. Hi ha un cuc que només viu en una cova de Pollença, no es pot trobar enlloc més del món. El seu parent més proper viu a les profunditats abissals. Si aquella cova en qualque moment es contaminàs, desapareixeria. Ens impacta molt més quan tallen un bosc que quan un pou negre desemboca dins una cova, però l’efecte pot ser el mateix
Les coves del Drac, precisament, deuen ser el lloc de Mallorca més visitat, tant interior com exterior. No hi corre perill, la Typlhocirana?
La part visitable de les coves del Drac és petita, la cova en si és molt més grossa que el recorregut que hi fa la gent, i per tant les parts de la cova que són verges i no es veuen alterades per les persones i pels llums deuen afavorir la seva conservació.
