Marcial Rodríguez (Barakaldo, 1961) va arribar a Mallorca el 1986 quan hi vengué per fer el servei militar. Dedicat sempre al sector industrial, va passar per Altos Hornos, Coca Cola a Mallorca i va ser també director d'operacions a Majóric. El 2005 va entrar a l'Associació Hotelera de Cala Millor i va muntar el Consorci. Entre el 2011 i el 2015 va ser director de l'Agència de Turisme de les Illes Balears. Acabats aquests quatre anys tornà a l'Associació Hotelera de Cala Millor. Ara és conseller insular de Turisme.
Quines dades de lloguer vacacional fora d’ordenació maneja la Conselleria?
Sense títol habilitatiu, i segons un estudi que férem a principi d’enguany a traves d’una companyia, i a partir de les dades de quatre plataformes durant dotze mesos, podem determinar que hi ha prop de 8.000 unitats que podrien fer feina fora de reglamentació, en concret 7.700.
Teniu dades de quantes n’hi podria haver al terme municipal de Manacor?
No. Encara feim feina en la municipalització d’aquestes dades, que no és senzilla, perquè aquests promotors utilitzen precisament el fet de ser a diferents municipis per botar la llei de matríules reals que veim a diferents municipis.
I quants d’allotjaments turístics hi ha?
En el registre d’empreses d’activitats turístiques, hi ha 18.000 matríules amb el títol administratiu habilitant. 2.000 hotels i 16.000 allotjaments turístics, que suposen un total de 105.000 places de lloguer vacacional i 308.000 places hoteleres. Un dels canvis importants és la mescla d’usos. Quan mescles un ús residencial i un ús turístic. A partir del 2017 es trasllada l’activitat turística a l’ús residencial. Si venies d’un model turístic de control, a partir d’aquí tot es dissemina, s’obre i s’expandeix per tota la illa. Viatjar s’ha convertit en una prioritat a la vida, i la gent tria un altre tipus d’allotjament. I això té uns efectes en el territori i en la convivència, que han crescut els darrers anys. A aquestes xifres cal afegir-hi tots els que estan fora de la llei.
I precisament això és el factor que distorsiona el preu de l’habitatge.
Amb un matís: el lloguer turístic unifamiliar no té un efecte sobre el preu del lloguer, però si en plurifamiliar, on s’institucionalitza il·legalment amb molta facilitat. Tot això es deu a una gestió defectuosa en polítiques d’habitatge.
Però sí que hi ha gent que compra per això, o que reforma les cases heretades amb la finalitat de llogar-les a turistes, perquè surt més rendible que el lloguer ordinari.
Absolutament, no dic que no distorsioni, és ver que distorsiona, però l’erradicació d’això no soluciona el problema. No dediquen els habitatges a la llarga durada, perquè si poses la casa en llarga durada, i et deixen de pagar no pots expulsar el llogater perquè hi ha una normativa que el protegeix. I si aquesta persona no té accés al lloguer vacacional reglat perquè no queden places, es dedicarà a l’il·legal. És cert que no és salomònic, però els arbres ens han de deixar veure el bosc. El que passa ve provocat per les polítiques nefastes en habitatge.
Té recursos el Consell de Mallorca per detectar i combatre aquesta oferta il·legal?
Era molt lamentable el que hi havia el 2023, després de la transferència de recursos al cinquanta per cent, amb sistemes totalment inconnexos i una planificació tèbia de la lluita contra l’activitat il·legal. Tenim un procediment administratiu de sancions, llarg i garantista, que requereix parlar amb l’afectat per comunicar-s’hi i escoltar les seves al·legacions. Hem ampliat les plantilles, amb deu inspectors més, i més instructors. Hem aixecat moltes actes, també amb Airbnb miram de posar dificultats de comercialització i evitar que la gent estrangera se’n pugui anar i poder-los reclamar patrimonialment. Aplicar un ús turístic en un ús residencial suposa dues infraccions, perquè a més urbanísticament destines un habitatge per a una activitat empresarial. Hi ha la voluntat d’aplicar un assetjament a l’activitat il·legal amb una pressió mantinguda. Si aquests propietris passen al lloguer de llarga durada, li feim un descompte a la primera multa. Però tot això no depèn només del que feim nosaltres. L’agència tributària no ha estat capaç d’eliminar el frau.
Quines mesures concretes heu proposat?
Des que vàrem arribar, les inspeccions es multiplicaren per tres: hem passat d’un total de 2 milions d’euros en sancions, a 7 o 8 milions. A mesura que pujam en sancions, ens trobàvem amb un fenomen, en què molta de gent preferia pagar perquè li sortia a compte. I d’altra banda, com que hi ha més sancions, els propietaris han augmentat també el nombre de litigis amb l’administració, és gent que es defensa, i no pots anar a inspeccionar-lo fins que no acaba el procediment administratiu.
A quina quantitat s’exposa qualcú que lloga un habitatge il·legament per a activitat turística?
Es poden exposar a multes entre 80.000 i 100.000 euros.
Es podria dir que el Consell defensa els hotelers actuant contra el lloguer vacacional il·legal?
És una lectura totalment tergiversada. El Consell de Mallorca només interpreta la llei, l’aplica i la controla. No regula, no legisla, qui legisla és el govern, que és qui va aprovar la llei 4/2025. Nosaltres controlam també si l’hoteler té sobreocupació, si consumeixen el cinc per cent de producte local, si tenen els llits que pertoca… Això sobre l’oferta legal, i sobre l’oferta il·legal no hi ha discussió. És tan il·legal si és un hotel com si és un habitatge vacacional. Qualcú interessadament pot treure aquesta conclusió, però no defensam un sector o l’altre, sinó que feim complir la llei redactada pel govern balear. Un exemple: a mi em deien els batles dels municipis el 2008 que per què no deixaven sortir els turistes per consumir el carrer. I ara la lectura és a l’inrevès. Hem d’entendre la complexitat de l’activitat turística en un territori que no pot tenir solucions màgiques. A partir de 2017 s’obri el lloguer plurifamiliar i s’altera el model anterior
Però sí que el conseller insular de Turisme deu tenir una opinió fonamentada sobre aquesta llei que fa aplicar.
És una llei que fa una protecció a l’oferta de lloguer vacacional, i compta també amb un decret per adaptar-se als nous temps, però crec que s’ha de repensar perquè la situació en què ens movem ara per gestionar l’oferta que hi ha en aquests moments i també tenint en compte que l’augment demogràfic ha estat important. Pràcticament s’ha triplicat l’oferta els darrers deu anys. El creixement major ha estat en el lloguer vacacional, que s’ha multiplicat per deu. En el sector hoteler el creixement ha estat més sostingut. La llei s’ha de replantejar perquè cal més seguretat jurídica, i s’han de simplificar els mètodes de control, perquè no pots controlar 18.000 títols amb els recursos que hi ha. Li deman dues coses a la llei: que sigui clara i que no tengui termes jurídics indeterminats que permetin la interpretació.
Davant tota aquesta situació, quin lloc hi ocupa per a vós el terme “decreixement”?
Hem de saber quantes places reals operen en el territori, i si hem de decréixer en qualque cosa ha de ser en l’activitat il·legal. No pots amputar un membre si no estàs segur que allò no t’afecta la vida. Una vegada que hi arribem ens hem de plantejar que la sostenibilitat econòmica de diversificar ha de venir per incrementar el valor de l’oferta que et permeti modelar la demanda. I aleshores… quan parlam de decreixement ens hem de demanar: qui és el primer que surt? No es poden donar solucions senzilles a problemes complexos. És una qüestió amb moltes arestes, i tocant una cosa que no sabem les conseqüències… en un any es va decidir permetre la mescla d’usos i avui ens posam les mans al cap per allò. S’han de fer les coses amb rigor, amb prudència i amb sentit comú.
Abans heu parlat del 5 per cent del consum de productes de la terra per part dels hotels. Es compleix? Com hi estau damunt?
Crec que no és necessari que sigui un percentatge. Totes les empreses que hem tocat ho compleixen. No és tant en el cinc per cent, sinó si tots consumim producte local, és un tema de conscienciació. Ho he dit sempre, que sotmetent les empreses a tants de controls, acabarem posant més policies que les mateixes empreses.
