Puntuals i amb llaç negre al pit sortien les Dimònies de l’Espai Goya a les 18.30 h amb una primera actuació en què va sonar una primera cançó però en què les figures restaven immobils com a senyal de condol i respecte per la mort de Miguel Ángel Flórez.
Després d’una glosa que lamentava el tancament de l’Espai Goya i alabava la força i l’impuls del moviment associatiu, es donava el sus a les ballades per al desè aniversari de les dimònies feministes davant centenars de persones grans i petites que feien rotlada davant del mític cinema.
Més d’una vintena de sonadors conformaven una banda de música diversa i intergeneracional, que animava el recorregut amb melodies festives: des d’Amparito Roca fins a Zoo o el Bella Ciao. La gernació prenia cap a la plaça de les Verdures per fer un grapat de balls més envoltats dels seguidors més fidels. Pel carrer del Mercadal, ple de gom a gom, enfilaven cap al Bar Vermut i arreplegaven gent que se sumava a la festa.
Després d’uns minuts d’aturada per no sonar mentre passava la colcada, prenien les animades Dimonies cap a la plaça de Sa Bassa on qualque despistat les confonia amb la colla oficial del Patronat. Caminant a bon ritme, entre bots, balls i alegria, anaven directament cap a la plaça dels PP Creus i Font i Roig, llevant del recorregut l’aturada de l’Ajuntament, com ja havien anunciat amb antelació, sumant-se al dol institucional.
A plaça, centenars de persones esperaven, preparats pel cant alternatiu del goig amb infants asseguts a primeres files i moltes famílies assistents. Just després del cant del goig, dues membres dels col·lectius organitzadors llegien un manifest emotiu i reivindicatiu que repassava la dècada d’història de la colla o qüestions d’actualitat política i recordava Miguel Ángel Flórez, en Pepo i Antònia Matamales, “la mare de les dimònies que va deixar un llegat etern”.
Després de tres balls més, les Dimònies s’arraconaven i els músics es dirigiren al centre de la rotlada de manera espontània, animant els assistents que abans de torrar i veure com prenia el número 10 del fogueró, pogueren ballar al ritme de la música.
Aquí podeu llegir complet el manifest:
Fa deu anys per Sant Antoni
era mal d’imaginar
veure una dona ballar
dins un vestit de dimoni.
Hem desmontat el tabú
i avui ningú no imagina
que es pugui vetar qualcú
de ballar, per ser una nina.
Per això els hi feia por
el ball revolucionari:
Hem canviat l’ideari
col·lectiu de Manacor!
Dins la nova tradició
les dones ja podem fer
d’indi i de moretó,
de dimoni i cossier!
Hem escrit una altra història!
Hem vençut el patriarcat!
I en 10 anys hem arribat,
de l’infern a la victòria!
No mos podem relaxar,
quan l’extrema dreta trona,
sabem que els drets de la dona
són molt bons de manllevar!
Com tampoc el patronat
no s’hauria de dormir!
Na Pérez ha de tenir
el relleu assegurat.
Veure com mos acolliu,
sempre mos ha fet saber
tota la força i poder
que té el poble combatiu!
Per això mai no oblideu
qui és que avui vespre balla.
Les dimònies són la veu
d’un poble que ja no calla!
I clama a l’Ajuntament
que doni un poc més de guerra!
Quina feina heu fet d’esquerra
en 8 anys de governament?
O no heu sabut què heu de fer
o es poder fa molt de mal…
Ni els joves tenen casal,
ni n’Antònia té carrer…
I ara bufa un vent d’Embat
que remou la institució!
Tant si hi entram com si no,
Manacor ja hi ha guanyat!
Som un poble que combat,
però les traves són fortes
i l’Espai Goya aviat
haurà de tancar les portes!
Però la lluita sobreviu
maldament no tengui espai
i el teixit associatiu
no perdrà la força mai!
Com no la perdrà n’Antònia,
que és del cel i de l’infern!
La mare de les dimònies
va deixar un llegat etern!
També sona aquesta nit
d’en Pepo, la melodia.
Ell que hi ha estat cada dia
mai no restarà en l’oblit!
La música sona trista
tot el poble en sent l’anhel.
I un altre saxofonista
avui toca a dalt del cel.
És mostra de dignitat
un poble que se rebel.la,
que visquin en llibertat
Palestina i Veneçuela!
El temps passa i passarà
Els infants viuen per créixer…
i avui vespre han de ballar
nines que mos han vist néixer!
Aquesta colla proclama
el ball de la dignitat,
que el foc de la seva flama
cremi tot el patriarcat!
Ja basta de cerimònies
les dones avui feim por!
Perquè totes som dimònies
del poble de Manacor!
