Imatge: Collage de Mª del Carmen Bonilla
En la Història de l’Art ha dominat tradicionalment una visió centrada gairebé exclusivament en la figura de l’artista masculí. Les dones, com en tants altres àmbits, han quedat relegades a un segon pla i han vist com la seva participació i apreciació en el camp artístic han estat altra vegada silenciades.
Com a graduada en Història de l’Art, us puc garantir que durant els quatre anys de carrera, tan sols vam estudiar dones artistes a dues assignatures: Iniciació a la Història de l’Art II: Modern i Contemporani i Art del Segle XX fins al 1945. És increïble que inclús dins el món acadèmic, moltes d’aquestes dones encara romanguin ignorades, o si més no, que se’ls esmenti només de passada; especialment si tenim en compte que la història de l’art abasta molts segles i nombrosos moviments artístics. En aquest sentit, aprofit aquestes línies per agrair a la Dra. Francisca Lladó la seva labor docent i la reivindicació de les artistes que, indubtablement, també formen part de la història.
Per això, i aprofitant que aquest mes s’intenta visibilitzar i destacar les nombroses contribucions de les dones en els esdeveniments històrics i en la societat, m’agradaria reivindicar que al llarg dels anys les dones han exercit un paper clau en la Història de l’Art, desafiant estereotips de gènere, trencant barreres, límits i imposicions, i deixant un llegat més que significatiu en el món artístic. Aquest és un mèrit que se’ls ha de reconèixer, especialment tenint en compte que durant gran part de la història, van tenir negat l’accés a l’educació en general i, per extensió, també a la formació artística formal, així com a les institucions i acadèmies d’art. Tanmateix, algunes d’elles van aconseguir superar aquestes repressions i van destacar dins el camp de l’art. Absolutament res tenen a envejar als “grans artistes” que tothom coneix.
Esmentaré sols alguns exemples, ja que per extensió em resulta impossible escriure tots els seus noms: Timarete, Aristate i Olympia (Classicisme Grec); Calypso, Helena d’Egipte i Iaia de Kyzikos (Hel·lenisme); Hildegarda de Bingen (Preromànic); Teresa Díez (Gòtic); Sofonisba Anguisola, Fede Galizia, Elisabetta Sirani, Marietta Robusti, Lavinia Fontana, Artemisia Gentileschi, Levina Teerlinc i Caterina van Hemessen (Renaixement); Clara Peeters, Maria van Oosterwyck, Rachel Ruysch, Margarita Juanes, Dorotea Mancip, Isabel Coello, Josefa de Óbidos i Luisa Roldán (Barroc); Mary Moser, Angelica Kauffmann, Rosalba Carriera, Elizabeth-Louis Vigée-Lebrun, Adélaïde Labille-Guiard, Marie-Guillemine Benoist, Constance Marie Charpentier, Bárbara Mª Hueva, Mariana de Silva Bazán y Arcos Meneses i Mª Tomasa de Palafox y Portocarrero (Romanticisme), Elizabeth Thompson, Rosa Bonheur, Emily Mary Osborn, Eva Gonzalès, Mary Cassat i Marie Bracquemond, Adela Ginés y Ortiz, Fernanda Francés y Arribas, Rosario Weiss, María Luisa de la Riva y Callol de Muñoz i Antonia de Bañuelos-Thorndike (Neoclassicisme), Berthe Morisot, Camille Claudel (Impressionisme), Leandra Angelucci, Marisa Mori, Valentine de Saint-Point, Käthe Kollwitz, Lea Grunding, Tamara de Lempicka, Sonia Delaunay, Dora Maar, Meret Oppenheim, Frida Kahlo, Lluïsa Vidal, María Gutiérrez Blanchard, Ángeles Santos, Remedios Varo i Maruja Mallo (Avantguardes).
Tot i que el context actual ha millorat substancialment, el camí per aconseguir la igualtat continua sent llarg, ardu i complex; en aquest sentit basta observar les estadístiques que ofereix anualment la Asociación de Mujeres en las Artes Visuales. Això no obstant, sembla que progressivament s’està reconeixent la importància de les artistes dins la Història de l’Art. Per això, hem de continuar reivindicant la importància de comptar amb exposicions i retrospectives dedicades a aquestes figures, amb programes i beques per donar suport al seu treball, amb llibres editats dedicats a la divulgació de les seves identitats, obres i trajectòries, amb la seva inclusió dins la formació reglada, etc.
Les dones artistes existien, existeixen i no s’extingiran.
