Sebastià Riera Pocoví (Manacor, 1985) és conegut i reconegut a Manacor i més enllà per la seva tasca com a animador, actor, fabricant i creador de màscares i animals fantàstics... Un d'aquests animals, creat per encàrrec de l'Associació d'Amics de l'Escola de Mallorquí, va ser la Mulassa, l'animaló que surt a ballar per les festes de Sant Jaume i fa les delícies dels més petits. Aquest dilluns passat, 2 de juny, ha fet deu anys que es va presentar en societat, i divendres totes les parts implicades remembraran l'efemèride amb una conferència que repassarà totes les facetes de la popular Mulassa de Manacor.
Us podíeu imaginar tu i tota la gent que vàreu crear la Mulassa que arribaria a tenir la repercussió que ha tengut? El cert és que ja vàreu partir molt bé…
El tipus de públic era diferent. Hi havia públic familiar, però sobretot hi havia gent de la nostra edat o un poc més jove. I a poc a poc els infants s’ho han anat fent seu. Jo era dels pocs que confiava que tengués aquesta repercussió. Dins l’entorn més polític o tècnic no pensaven que pogués tenir aquest recorregut. Sí que és ver que d’inici ens ho plantejàvem més com una festa un poc més juvenil que no tan infantil. Finalment les famílies i els al·lots petits ho han reclamat com una festa seva.
Pareixia que passat un temps la cosa podia derivar cap a una festa més juvenil. En el cas de Sant Antoni allò que ha definit l’aspecte massiu de la festa ha estat la implicació total del jovent. És curiós que, passats deu anys, aquells infants que llavors en tenien sis o set i ara en tenen setze o desset no hi tenguin tanta tirada…
Nosaltres al principi fèiem comptes que la Mulassa estigués vinculada a dues begudes alcohòliques. D’una banda el resoli, com a beguda oficial de Sant Jaume i de la qual, fins i tot en férem un curs, i després la beguda de la Mulassa, que era una cosa més refrescant. Dins el sector juvenil si hi ha el factdor d’alcohol o d’aigua, fa que la gent s’hi sumi. Quan vàrem veure que no podíem sortir amb alcohol tiràrem cap a la part més infantil. Els joves que s’hi volen acostar hi intervenen d’una altra manera, que és ficant-se davall la Mulassa o també participar-hi amb la xaranga. Molts d’aquests joves la primera sortida que fan és la de la Mulassa.
Hem sentit a dir que heu hagut de fer reparacions a la Mulassa. Ha sortit qualque any intacta de les festes de Sant Jaume?
Molts d’anys les ha acabades intacta. Però sí que li hem hagut d’arreglar els mecanismes de les orelles, perquè és una part que té moviment i és bo de fer que es deteriori. Més que jo, però, també ha hagut d’intervenir-hi moltes vegades Sebastià Garba, per la feina de fuster amb l’estructura. També li hem hagut de pintar qualque palada.. Però en general tot el que és fix no se sol tocar. en canvi tot el que té un moviment suposa un punt feble de la Mulassa, on hi ha frontisses, per exemple. Enguany per primera vegada hem canviat les esponges. La Mulassa és de l’Escola de Mallorquí, i la decisió per fer aquestes tasques més complexes com la de les esponges, ho han de decidir ells, perquè hi ha una feina de tapisseria important, perquè les esponges han d’estar bé.
Durant aquests deu anys, a banda del dia de la presentació dia 2 de juny de 2015, heu ballat més enllà de les dates establertes per Sant Jaume?
El 2019 vàrem anar a Girona perquè la Mulassa d’allà feia cinc anys. I ara ells vendran per les festes de Sant Jaume. També participàrem un any a Palma a la celebració del Dia de les Illes Balears.
La majoria de danses tenen una data fixada i és important no sortir-ne, no és ver?
És molt important que cada dansa tengui les seves dates, perquè tothom ho recordi i que tothom recordi la ruta, també. Però hi ha d’haver una certa flexibilitat. Nosaltres hauríem fet més esdeveniments per celebrar aquests deu anys, però ens han dit que la Mulassa havia de sortir els dies preceptius per les festes de Sant Jaume. Ha estat una discussió important entre totes les parts.
Quants de mulassers han passat per la colla aquests deu anys?
Fins ara un total de 20. Ara mateix en surten 10 i jo com a cap de colla. S’ha oficialitzat que a partir d’ara siguem cinc parelles i el cap de colla. Els primers anys no érem tantes parelles.
Com ho gestionau? Hi ha gent que queda defora i no pot ballar?
L’any passat teníem bastanta més gent que la que ens feia falta per ballar, i hi havia gent que encara no havia ballat, que va quedar en reserva. Qui vulgui ser mulasser no ha de tenir sentit del ridícul i ha de tenir sentit de l’espectacle. També has de tenir força per poder moure la Mulassa. En el nostre cas no és tan important la qüestió del ritme o dels passos, que són molt més senzills. Sí que hi ha un requisit important, que és el de l’altària. Miram que la Mulassa quedi proporcionada com si fos una mula de veres, per això el mulasser de davant ha de ser més alt que el de darrere. El que miram normalment és que cada parella pugui fer almenys un ball, per això a l’Encamisada, que té una volta més curta, forçam els canvis més ràpid perquè cada parella pugui fer un ball. Si no, pot generar frustració ser a tots els assajos i després no ballar. L’Ajuntament treu un anunci cada dos anys demanant qui vol ser mulasser… I el que ens fa falta, sobretot, és gent a davant, que siguin més alts, amb resistència i molta força, perquè els de davant de cada vegada són més vells i no trobam relleu. A darrere sí que hi ha molta gent que pot ballar.
Com ho feis per assajar?
Solem quedar a principi de juny els diumenges capvespre a l’Escola de Mallorquí. Enguany abans ja ens havíem vist més vegades, però no per assajar, sinó per preparar la festa dels deu anys de divendres. En els assajos els qui comencen ho fan amb la primera estructura de fusta que va tenir la Mulassa, així ens podem veure els uns als altres, i també els ensenyam a alçar la Mulassa, a fflexionar els genolls per poder aixecar l’estructura sense fer-se mal…
Teniu contacte amb altres colles de mulasses d’arreu del territori?
Tenim contacte amb els de Girona, però res pus. Ens feia ganes fer una trobada de mulasses… i tenim pendent contactar amb les Someriues d’Alaró i amb la Somera de les Mosques de Santa Margalida, però com que de moment no podem fer la trobada encara no hi hem contactat.ç
Quan una festa va bé tendim a voler-la fer més grossa encara? La Mulassa continuarà sent una, o tendrà una germaneta petita?
La Mulassa de Manaccor és una. Ara bé, enguany també va sortir na Polida al barri del Convent, a partir de la iniciativa d’uns al·lots que el temps del pati jugaven a ser mulassers. Feim tràmits amb l’Obreria perquè puguin sortir el dia de l’Encamisada. La idea és que enguany en qualque moment surtin, i pensam que el lloc ideal és l’Encamisada. Nosaltres no estam oposats a res, ens pareix perfecte que l’hagin feta, i a més em demanaren consell per saber com ho podien fer. Vaig passar molt de gust d’anar a veure la presentació.
Les músiques de la Mulassa també han crescut?
Sí. De tot d’una eren dues. El ball de la Mulassa, de n’Antònia Bassa, i Anar de Copes. El segon any vàrem incloure “És l’hora dels adéus” per fer el comiat després de cada sortida. Després sumàrem l’Animal, i vàrem anar ampliant, perquè amb tres cançons iguals durant dues hores la gent s’arriba a avorrir.
I ara, festa grossa pels deu anys.
Sí, divendre a les 19h a l’Escola de Mallorquí. Gràcies a tota la gent que sempre hi ha estat, a la gent que ens ha acompanyat, que ens han ajudat a fermar mocadors, a en Guillem Melis, que ens ha ajudat a cordar-nos les espardenyes, a la gent que ha fet els vestits, a la xaranga, i als mulassers!
