Foto de portada: Jaume Claret
Joan Manuel López Nadal (Palma, 1951) és un diplomàtic i escriptor mallorquí afincat a Son Servera. És llicenciat en dret i en periodisme per la Universitat de Barcelona. L'any 1980 comença la seva carrera diplomàtica i ha estat destinat a les representacions de Pekin, Jakarta, Nova Delhi, Bangkok i Lisboa. Recercant en els arxius familiars va trobar un document que pertanyia al seu oncle, Guillem Nadal i Blanes, de la família de Can Llunes de Manacor. Amb l'editorial Cuadernos del Laberinto publica aquest text sota el títol de "Memoria del curso en el extranjero de los aspirantes a la Carrera Diplomática" que aquesta setmana a presentat a Món de Llibres. Parlam amb ell sobre el llibre.
Com trobau aquest document històric? Què sentiu en trobar-lo?
Un bon dia, recercant entre els arxius de la casa familiar vàrem trobar una carpeta que contenia un original de 78 pàgines escrites a màquina a través de les quals el conco Guillem fa la seva memòria del viatge que varen fer per Europa els aspirants de carrera diplomàtica de l’única promoció diplomàtica que va sortir amb la República l’any 33. Això va ser durant el mes de juliol i d’octubre d’aquell any. Aquesta troballa ens va emocionar i un dia més endavant, va venir en Damià Pons i ens va dir que això ho havíem de publicar. Li vàrem prendre la paraula i m’hi vaig posar. He rellegit el text i he fet notes al peu sobre les situacions i personatges que apareixen al text i a més vaig fer un pròleg sobre el meu tiet i una petita introducció sobre el motiu i la forma del viatge i sobre allò que va resultar d’aquesta promoció que com tantes altres coses, després es va dividir, després de la Guerra Civil espanyola. Posteriorment, també explic la carrera diplomàtica que va fer el conco Guillem.
Qui hi havia en aquesta promoció?
Eren 27 persones. Al final del llibre, de fet, hi ha també un apèndix que llista qui son i crec que n’hi ha un parell que val la pena destacar. Per exemple, Margarita Salaverría Galárraga, la primera dona diplomàtica espanyola, que no és casualitat que entràs en aquesta època, coincidint en el temps en què les dones aconseguien el dret a vot a l’estat, a conseqüència de la República. Una altra persona que val la pena esmentar és el germà del poeta, Federico García Lorca, en Federico. Va ingressar en la carrera, que va acabar la carrera i després de la guerra es va exiliar i va acabar la seva vida a Londres. Altres que es varen quedar al costat de la República son per exemple Luís Tobío o Salvador Téllez. Per altra banda, n’hi va haver d’altres que varen donar suport al règim franquista. Per exemple, Ángel Sanz-Briz, que es va distingir durant el període de la II Guerra Mundial. Era conegut com “el ángel de Budapest” perquè va estar destinat a l’embaixada espanyola d’Hongria durant la Guerra Civil i va salvar la vida a molts jueus. També hi havia en aquesta promoció Pedro Cortina Mauri, el darrer ministre d’Afers Exteriors de l’època franquista. Tot això indica una mica la composició especial d’aquesta promoció conformada per personatges que d’una manera o altra, varen distingir.
La Promoció de la República va partir entre els mesos de juliol a octubre de 1933, eren aspirants a ingressar a la carrera diplomàtica i va resultar en l’única promoció que hi va haver durant la II República espanyola. Què conta el seu oncle en aquesta petita memòria, d’aquest viatge?
Don Fernando de los Ríos, que en aquell moment era ministre d’Afers Exteriors i que era un intel·lectual socialista i un dels pioners de l’escola moderna i l’ensenyament lliure, va considerar que els aspirants de carrera diplomàtica havien de fer dos viatges. Un per Espanya, que de fet, està molt ben relatat per Fernando García Lorca i que també està publicat. El text del meu oncle, en canvi, se centra en el viatge per Europa que va començar a Ginebra a la seu de la Societat de Nacions, antecedent de les Nacions Unides. Hi varen anar durant el mes de juliol i a principis d’agost varen fer un curs amb matèries com Dret Internacional, Geopolítica o Història Europea amb figures molt eminents que també se citen al llibre i que d’alguna manera explicam a les notes la personalitat de cadascun d’ells. Entre agost i setembre varen recórrer tres països: Txecoslovàquia, Polònia i Alemanya, incloent-hi també el que en aquell moment era la ciutat lliure de Danzig, que se situava entre els dos darrers països esmentats. Tot està descrit amb molt detall: el recorregut, les trobades, les institucions que varen visitar… I destaca particularment la impressió que li va fer la situació a Alemanya, quan just havia entrat Hitler al poder. Cap al final del viatge, tornen a Ginebra per assitir a l’assemblea plenària de la Societat de Nacions i escolten els discursos dels dirigents polítics de l’època. Segons la meva opinió, aquesta memòria és tot un document històric que ens explica moltes coses d’una època crítica: el moment de República a Espanya, l’auge del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia i els conflictes que ja es començaven a donar a tot Europa i que prefiguren el panorama previ de la II Guerra Mundial.
Donat aquest context històric i la posterior Guerra Civil, el seu oncle va mantenir contacte amb els companys de promoció?
Sí, cadascú de la seva manera. Sempre hi ha una relació especial entre els companys de promoció però la Guerra, Civil els va dividir. La majoria varen quedar donant suport al bàndol franquista, però si mateix, hi va haver una dotzena de persones que varen seguir en el bàndol republicà; la majoria d’ells varen acabar morint a l’exili.
Si ho comparam amb l’actualitat, podem fer qualque paral·lelisme?
Jo mateix em faig aquesta pregunta cada dia, i estic segur que molta de gent també se la fa. De fet, he començat a llegir un llibre d’Steven Forti, historiador italià i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en l’estudi dels feixismes i les extremes dretes. Ell diu que aquest auge de l’extrema dreta actualment està desnaturalitzant les democràcies i s’estan convertint en democràcies electives . La gent que arriba al poder és votada democràticament però un cop dins, distorsionen, extorsionen i erosionar el sistema democràtic. És molt inquietant, perquè no podem oblidar que Hitler va arribar al poder guanyant unes eleccions. Fa pocs dies hem vist també en Trump guanyant les eleccions, i de quina manera, amb tots els personatges que ha anat anomenant posteriorment per formar part del seu govern… A tot això li sumam la crisi i la descomposició que viu la Unió Europea. Dos països clau, com son Alemanya i França tenen crisis polítiques internes molt complicades. A França en Macron està hipotecat per l’extrema dreta i Alemanya tendrà eleccions anticipades en el mes de febrer i no sabem el que pot passar. No vull caure en un alarmisme excessiu però aquests símptomes son motius que ens han de preocupar. Davant d’això i desgraciadament, i això ho dic amb pena i amb ràbia perquè me’n sent part, tenim una esquerra fragmentada que perd més temps en barallar-se que en fer un front per pensar quines polítiques hem de seguir per aturar aquesta tendència tan perillosa. Els antecedents històrics no son molt estimulants.
