“No són els 200 habitatges de la urbanització Terrapolis que varen quedar a mig fer, són 77 de nous que es faran just darrere, allà a l’Estany d’en Mas. El Gob ja en va parlar el 2013 i en demanàrem la desclassificació. Canviaren uns usos hotelers per passar-los a residencials. I això, allà, amb Terrapolis aturat, és un desbarat, perquè te’n vas a un terreny verge”, diu Margalida Ramis, portaveu del GOB, sobre la imminent construcció de 77 habitatges a l’Estany d’en Mas, cadascun dins parcel·les de 800 m2. Ramis insisteix que la desclassificació “ja la demanàrem a l’Ajuntament i al Consell de Mallorca, tot i sabent que amb el pla parcial aprovat, ja hi havia una part de drets adquirits per part dels promotors”. Demanàrem la desclassificació a l’Ajuntament de Manacor i al Consell de Mallorca. Pla parcial aprovat. Amb aquesta aprovació de pla parcial ja hi havia dret per part dels promotors” i en aquest sentit recorda les declaracions de Miquel Oliver, que diu que “ara ja no hi podem fer res”.
La portaveu de l’entitat ecologista afirma que “aquesta és una qüestió que sempre ens hi trobam”, quan li demanam pel contrasentit que suposa que en temps de governs progressistes es duguin a terme accions de consum de territori. “Quan es fa la passa per fer una desclassificació hi ha un enfrontament amb tot aquest statu quo. I això l’esquerra ho hauria d’assumir, s’hauria de ser més valent i al·legar que l’illa no ho pot sostenir”. Així, Ramis creu que “en un context de crisi climàtica, de manca de recursos hídrics, de saturació turística, de manca d’habitatge… el que no es pot assumir es que continuem permetent urbanitzacions com aquesta. I caldria posar-s’hi. Potser la primera no la guanyes, però si vas fent passes, vas generant jurisprudència per fer front a casos que en el seu moment podien tenir el seu sentit, però que ara ja no en tenen cap ni un. No tenim aigua per donar suport a això… i hem de poder al·legar com afecta el turisme residencial a la manca dhabitatge. Això s’hauria de batallar amb el risc de poder perdre, perquè la societat ja està preparada per donar suport a una administració que, per coherència política, assumeix aquests riscs. L’esquerra ha de fer passes d’aquestes per guanyar credibilitat”.
Ramis acaba afegint que “la realitat implica un altre marc que desborda. És molt fàcil de dir des defora, però partits sencers s’haurien de plantejar a dedicar recursos per aturar les inèrcies que ara mateix ni les podem ni sostenir. No es posen damunt la taula els costos que té no tenir aigua i haver-la de dessalar. La desgràcia és que ja es dona per feta la seva inevitabilitat, com minimitzarem els impactes del desastre? Despropòsit. HI ha una responsabilitat política. Necessitam marcs polítics i administratius que capgirin una mica aquesta realitat i facin minvar una acceleració del col·lapse que ja és evident”.
