Antoni Bauçà (Manacor, 1986) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona des de l'any 2009 i té el grau en Llengua i literatura catalanes per la UIB des del 2016. Dedicat a la docència, és també actualment coeditor de la revista cultural Morlanda. Ara ha afrontat el repte de l'elaboració d'un llibre que explica la història de Can Lliro i que molt aviat veurem a les llibreries.
Com neix la idea de fer un llibre sobre Can Lliro?
La idea va venir perquè tenia pensat fer una comunicació per les Jornades d’Estudis Locals. Tenia material acumulat d’abans de la pandèmia, amb entrevistes fetes a la família, i allò havia quedat aparcat. Ara, amb els quaranta anys del naixement del cafè vaig pensar de reprendre la tasca.
Com està pensat, el llibre?
Està estructurat en tres grans parts. La primera fa referència a la història del local, des del naixement del forn fins a l’actualitat. Després hi ha una segona part que titulam “Més que un cafè amb estrella”, amb referènies al lloc que hi troba l’associacionisme, la vinculació del local amb la llengua, amb la música… i després també una secció amb l’aportació de Cati Rigo com a cuinera, perquè el secret de Can Lliro és dins la cuina. Més que un cafè amb estrella, associacionisme,. Vinculació del local amb la llengua, musica. Concepte horabauxa. Llengua i cultura pròpies d’aquí. Una secció de Cati com a cuinera, el secret de can lliro és dins la cuina. L’aportació més enllà d’una sala de concerts, d’un bar, la qualitat que aporta i que si vens aquí passaràs gust, d’un menjar fresc i a un preu raonable.
També hi posen veu els clients… recordem la mítica frase de l’exbatle Llorenç Mas: “El millor de Can Lliro són els clients”.
Sí. És una secció titulada “Els clients parlen”, on una dotzena de parroquians són entrevistats i parlen de la seva relació amb Can Lliro, del seu punt de vista i d’allò que els ha aportat el bar com a espai de socialització, per què hi continuen venint després de tants d’anys . Hem triat clients que hi són des del primer dia, i d’altres que hi han comparegut després de la pandèmia i també hem cercat que hi hagués un equilibri de gènere. També hi ha un apartat amb memòries i anecdotari i una secció de fotografies d’aquests quaranta anys dels moments que hem cregut més significatius. També hem mirat que els lectors i els clients s’hi puguin sentir identificats i reflectits.
Hi parles de l’esquitet.
Sí, ho feim als Intermezzos, que són unes petites seccions que parlen d’aspectes com aquest. L’esquitet és la marca de la casa de Can Lliro. També hi abordam com ha quedat l’estètica actual del cafè després de la reforma, o el logo creat en el seu moment per Tomeu Caragol i l’evolució que li han donat més modernament Miquel Sansó i 24PM per adaptar-lo a l’ús dins les xarxes socials.
24PM es cuida del disseny del llibre, precisament.
Sí, volem que el llibre tengui un disseny atractiu i per això els ho hem demanat a ells. Són coneixedors de Can Lliro, fan feina amb ells, i són amics nostres. Són els que millor ho poden fer, en aquest cas.
De locals que han durat molts d’anys n’hi ha molts. Què fa, però, que Can Lliro tengui aquest tret diferencial que provoqui que ara se’n faci un llibre o que el local tengui transcendència més enllà de Manacor?
Allò que el diferencia és tot això que intent explicar en el llibre. És un casino de tota la vida. Pots venir a veure-hi el Barça, de festa per Sant Antoni, a una xerrada, a una presentació d’un llibre, a fer una copa en haver sopat, hi pots sopar, perquè la cuina marca una diferència, aquí, o a berenar els dematins… són molts de factors que fan que aquesta diversitat generi una diferenciació respecte d’altres establiments que també són històrics, però on no conflueixen aquesta diversitat d’elements. Es tracta d’un lloc on compareix gent de tot tipus, intergeneracional, quan es ve aquí, ara qualsevol s’hi pot sentir bé, des de la meva veïnada, fins al meu amic més conscienciat políticament. A més, hi ha una flexibilitat horària, amb totes les possibiltiats queet dona l’espai, amb les sales de concerts, el pati… També les Nadales han esdevengut un esdeveniment de referència, i Can Lliro n’ha agafat el relleu, acceptat per tots els propietaris dels locals anteriors on s’han celebrat. Hi ha tants de factors… també com tracta la família els clients, i també com és el personal que hi fa feina. Aquí pots venir-hi sabent que no importarà que diguis el que vols… I això agrada.
Can Lliro és conegut més enllà de Manacor.
Sí, un poc també perquè hi pots trobar aquesta diversitat de disciplines culturals. Pot venir un artista important de Catalunya, o hi pots veure una exposició, una jornada cultural… i això té a veure amb la predisposició que hi tenen els que ho duen. Això fa que Can Lliro arribi pertot i sigui conegut a Mallorca i a fora. L’altre dia a un programa de ràdio es demanaven “per què tot passa a Manacor”. Can Lliro és un d’aquests punts de confluència que contribueix al fet que “tot passi a Manacor”. Un altre exemple d’això és la cabuda que hi tenen les associacions de Manacor, que si necessiten res saben que Can Lliro hi serà. Ara hi ha l’Espai Goya i esperem que pugui durar molt de temps així com funciona ara, però si un dia pel que fos, s’acabàs aquesta aventura, les associacions saben que Can Lliro hi serà. A Manacor no hi ha casals o centres socials com sí que passa a altres llocs, i Can Lliro supleix aquesta falta.
Per quan preveis que podrà sortir?
Confiam que pel novembre estigui maquetat i imprès i que el puguem presentar pel desembre. El presentam amb un segell nou Quíbia Edicions. Podem dir que és una autoedició, perquè volem controlar els tempos nosaltres, i volem poder controlar també els continguts, Amb 24PM ho tenim bé per anar de la mà i assegurar-nos que sortirà un llibre al nostre gust. Vull deixar clar també que aquesta edició és una iniciativa a banda dels propietaris de Can Lliro. Ells hi han vengut a bé i ens han donat tot el suport del món, però la iniciativa del llibre és nostra.
Abans has parlat de la reforma… Sí que hi ha hagut parroquians d’un temps que per ventura se n’han allunyat en veure que Can Lliro ja no és aquell espai familiar amb els mateixos parroquians de sempre…
Allò que ha passat és que la dinàmica ha canviat. Hi ha gent que no hi ve tant i que ha cercat llocs més petits i familiars. Però crec també que les puntes d’assistència massives són puntuals, i que aquest ambient familiar i el tu a tu no ha canviat. La gent que venim hi sortim guanyant, perquè tot suma. I si hi veus gent nova et fa més goles venir que si hi has de veure sempre els mateixos. El que està clar és que tot canvi sempre té unes conseqüències.
Ens hem trobat amb Antoni Bauçà a Can Lliro per fer l'entrevista. En acabar la conversa s'acosten a la nostra taula Guillem Cànovas, Lliro, i el seu fill Joan. “Estam molt contents de la feina que ha fet en Toni i de la il·lusió que hi ha posat”, diu Guillem, que s'emociona en recordar que “el cafè ens ha anat molt bé per la feina que hi hem fet entre na Cati i jo, que ho hem duit endvant amb lluita, amb il·lusió i amb caràcter”. Per a Joan Cànovas, Lliro, “que una persona externa a la casa s'interessi per Can Lliro i ho faci com a iniciativa seva ens fa sentir orgullosos”.
Fotos: 24PM màrqueting i José Hevia
