Carlos Garrido presentarà aquest dijous a partir de les 20.30 h a la Sala La Fornal “La guitarra platònica, una història musical”. Periodista de professió, però músic de vocació, en aquest monòleg musical ens conta les seves peripècies musicals al llarg de la vida. Són el que ell anomena “fracassos musicals”; la seva història amb la guitarra elèctrica: “Això em serveix per fer una crònica i explicar el moment en què sorgeix el rock, parlant dels primers grups com els Beatles o els Kinks i després com va evolucionant cap a cantautors o la cançó de protesta”. De fet, Garrido parteix de l’experiència propia però que parla sobre tota una generació que va viure la seva adolescència i joventut als anys 60 i que tenia el desig de rompre amb el món gris del franquisme.
Amb molt d’humor, Garrido ens relata com va intentar fer un grup de rock a la seva adolescència o els seus esforços per convertir-se en cantautor. També repassa altres projectes personals, com per exemple el “Mallorcatur”, un musical satiritzant sobre el turisme que va engegar conjuntament amb Rafel Ferrer: “Tot i que ara s’ha convertit en disc de culte, ningú ens va fer cas, tot i que en els anys 80 ja estàvem anunciant coses que han passat ara” diu. Així mateix, aquest monòleg parla sobre la seva fórmula de “rock municipal” amb la Banda Miranda, el “Multero Blues” o la seva etapa de “periodisme punk” amb els mítics Rock&Press, un projecte. En aquest sentit, Garrido afirma que “la música és sentiment: una part important en la vida. No ho entenc com quelcom que t’aporta fama, doblers o èxit. De fet, per jo, l’èxit de la música és pensar que aquell adolescent que era jo i que amb 13 anys va començar a tocar la guitarra estaria orgullós de la persona que som ara, amb 75 anys”.
El punt de partida de reprendre aquest espectacle ha estat la petició directa de La Fornal, “un fet que només s’ha produït dues vegades en l’univers còsmic: m’he cansat durant anys d’enviar correus i proposicions i només he trobat dos llocs on m’han telefonat ells directament, aquí a Manacor i Can Jordi Blues Station a Eivissa” explica. Va ser llavors quan se li va acudir reprendre aquest monòleg musical, que és el primer format que va fer tot sol, cap a l’any 2000. De fet, Garrido té també un llibre amb el mateix títol en què narra les seves peripècies amb la guitarra elèctrica. “En aquell moment només tenia 4 o 5 fracassos i ara en tinc una quinzena” explica l’artista entre rialles. A més, Garrido conta que “està content” de totes aquestes històries musicals viscudes perquè diu que la satisfacció de la música mai és monetària sinó moral i sentimental. “El que treus tant de la música com també passa amb el periodisme, no són ni els doblers ni la carrera. Són petits moments que has viscut, aquella persona que entrevistes i coneixes i que val la pena, aquell esdeveniment que cobreixes i que per tu és important… Amb la música és el mateix”.
Així mateix, Garrido defineix el públic de Manacor com molt especial, exigent i de molta qualitat. “Amb els anys aprens també que és igual quanta gent hi hagi al públic; el més important és la comunicació que s’estableix amb ells. La quantificació que fem de la cultura, tan comercial i tan econòmica, per jo no té sentit: l’important no és el número, sinó la qualitat. No necessites tenir dos milions de seguidors o m’agrades”.
Carlos Garrido és escriptor, periodista i gran coneixedor de les Balears, on ha residit des del 1975. Guanyador de diversos premis periodístics, ha exercit, entre altres activitats, de subdirector del Diario de Mallorca. A més, ha treballat per tots els mitjans de premsa escrita de Mallorca. Entre altres obres, és autor de la sèrie Les Illes Màgiques sobre Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, i de les guies de Mallorca i Menorca d’El País-Aguilar Garrido també ha escrit diverses novel·les, entre elles Vaig al Tibidabo o Palmesan@s.
