Fa prop de deu anys que Joan Lladó (Portocristo, 1978) va encetar la seva carrera com a hoteler a Ciutadella amb la compra d’un Aparthotel. Ara té més de deu establiments hotelers, la majoria a Menorca i a més impulsa petites promocions de reforma de cases. Demà dimecres ofereix una conferència als Dimecres de l’Obra sota el títol “Turisme i política. Un New Deal per a les Illes Balears”.
Titules la conferència de demà com “un New Deal” per a les Illes Balears. Què és un New Deal?
El New Deal es planteja després d’una guerra mundial, suposa una nova planificació, que és el que fa falta, planificar des del punt de vista econòmic i social, però també polític i de visió de país. Els canvis dels darrers anys ens han deixat desfasats. No hi una planificació que s’adapti als canvisdel turisme els darrers vint anys. He tengut una allau migratòria brutal i el nostre nivell de riquesa i de benestar ha disminuït. Les Illes Balears han passat del lloc 46 en renda per càpita a Europa, al 148 els darrers vint anys. Això vol dir que la generació de riquesa no ha redundat en el benestar dels ciutadans en el conjunt de les Illes.
Vols dir que els Governs no fan la seva feina en matèria turística?
Els pactes de progrés i els pactes de dretes que hi ha hagut els darrers temps no han fet planificació turística, sinó que van a cop de proposta electoralista. Les propostes que ara fa el PP podrien ser perfectament assumibles pel Pacte de Progrés, amb la idea d’agafar l’espai del centre-esquerre. Apujar l’impost turístic és una proposta electoralista que pot tenir dues finalitats: recaptatòria o electoralista. Ara bé, no perjudica el sector hoteler. Simplement el que fa és disparar-nos un tir al peu. Ens resta competitivitat respecte d’altres territoris i repercuteix en l’oferta complementària. Però l’hoteler no hi perd mai, perquè és com la banca del casino. L’impost turístic es paga per mòduls i l’hoteler sempre es queda una part de l’impost turístic. A més, hi ha milers de places irregulars, i l’hoteler pot posar quatre persones on hi ha dues places declarades, però els cobra l’impost a totes… Pagues l’impost d’un i mig, però tres aniran directament a les arques de l’hoteler en qüestió. En definitiva, beneficia el que cobra i redunda en la pressió fiscal que patim els illencs. El Govern fa servir l’impost turístic per comprar pisos i arreglar canonades d’Ajuntaments, i el que hauria de fer és reclamar el finançament que ens pertoca per poder fer front a aquestes despeses. Està molt bé fer un tren fins a Llucmajor. Però per què l’hem de pagar nosaltres? Per què hem d’apujar els imposts als illencs perquè la comunitat autònoma hi pugui fer front?
Parles de manca de planificació, però observat amb ulls empresarials, el model dels hotelers illencs és exportat arreu del món. Han creat escola.
El model de la balearització és explicat de manera negativa arreu del món. Una cosa és l’èxit empresarial i l’altra és l’èxit social, que poden anar de la mà o no. Quan estudiava ADE vaig fer un treball sobre responsabilitat social corporativa de les empreses espanyoles a Amèrica Llatina. I allà l’aplicaven de veres. I a més les emprees que ho feien, i que no ho feien per maquillatge, eren les que obtenien millors beneficis. Si tu cuides l’entorn, l’entorn et cuida a tu.
Aquesta responsabilitat social corporativa que dius és la mateixa a Amèrica Llatina que aquí?
L’escala no és la mateixa. Començar és més complicat. En canvi és quan s’han engrandit que han anat millorant aquests aspectes. Però això no ha d’estar damunt la taula de l’empresari, sinó damunt la del legislador. Per exemple, és just que paguem més per l’aigua, des del punt de vista d’una fiscalitat escalonada. En canvi, és injust si és entès com una mesura recaptatòria per suplir una injustícia brutal que hem viscut les Illes Balears durant segles.
És possible, un canvi de model?
Ja pagam prop de 10.000 milions dels 25.000 del nostre PIB. I per què pagant aquesta pressió fiscal això no repercuteix en el nostre territori. Si volem un canvi de model necessitam aquests recursos que se’n van i no tornen. Un canvi de model no es pot fer d’un dia per l’altre. Què farem amb els hotels, i amb les dones de fer net, i amb els recepcionistes, i amb la gent que dona el bufet als restaurants? Fa la sensació que hi ha una part e la població que no s’hi dedica que es pensa que és molt fàcil canviar el model d’un dia per l’altre. Hi ha molta capacitat de fer un model alternatiu basat en el coneixement i a partir de la posició geoestratègica que tenen les Illes Balears. Però calen recursos per poder-ho fer.
El “new deal” arriba després d’una guerra, després d’una gran catàstrofe que fa que tot hagi de començar de nou. El model depredador ens ha duit aquí.
Fa falta una reflexió, no sobre el model econòmic depredador sinó sobretot perquè no hi ha planificació. Ara mateix hi ha una moratòria que va impulsar un pacte d’esquerres i la manté el Govern actual. I d’això els qui en surten més beneficiats són els qui ja tenen hotels. El més fàcil és fer una moratòria completa. Hi ha moltes places obsoletes, hi ha moltes places il·legals i un model turístic totalment desfasat. Hem de cercar com podem generar més recursos amb menys impacte, perquè com deia Joan Fuster, totes les polítiques que no facem nosaltres les faran contra nosaltres. Si no feim promoció és que no tenim model. I tant la dreta com l’esquerra no tenen model.
Abans parlaves de l’impacte de la immigració. Si no ens aturam de créixer, no s’autrarà de venir gent.
Perquè el model és cridaner. Però també hi ha canvis a nivell mundial: els moviments migratoris han passat de 40 milions de persones a 80 milions. La globalització ha generat uns moviments humans que són addicionals a l’oferta laboral i a la demanda de feina. El que va passar al boom turístic avui s’ha duplicat. I les previsions són que l’any 2032 a les Illes Balears hi visquin 150.000 persones més que ara. Això ens du al col·lapse territorial, culturual i identitari. L’esquerra tampoc no ha donat sortida a molts dels reptes que tenim. Hi ha una realitat de manca d’habitatge. A Manacor hi ha 4.000 cases tancades. Per què? La llei que tenim fa que el propietari tengui por de llogar, perquè es pot trobar que en segons quins casos hagi d’adoptar un llogater. Emparant el propietari, la llei facilitaria l’accés a l’habitatge i abaratiria el preu del lloguer. A Ciutadella hi ha 47 immobiliàries. Totes 47 anuncien els mateixos 15 pisos de lloguer. En canvi, per vendre hi ha de tot… Els propietaris tenen por dels impagaments i de les ocupacions. És cert que un 70 per cent són ocupacions de propietats de grans tenidors. Però i l’altre 30 per cent? No podem negar aquesta realitat i no donar-li sortida.
I dins aquesta regulació no hi hauria d’haver també la regulació dels preus de l’habitatge, per evitar els abusos que hi ha ara?
Si en lloc d’haver-hi dotze pisos n’hi hagués dos-cents, els preus baixarien. No és el mateix que tenguis tres tomàtigues que tres caixes. Si en tens tres caixes, els preus baixen. No passaríem de primer d’Economia, si no entenem això. Cal mirar com es posa tot aquest habitatge dins el mercat, i a partir d’aquí hi haurà una regulació totalment natural. Això ja va passar amb el boom del lloguer turístic. Va arribar un moment que la gent que s’anunciava a AirBnB tenia tanta competència que si no llogaves a 30 euros la nit, no te l’agafaven. El preu es regulava tot sol.
Ara que parles del lloguer turístic. No està molt clar que molts d’habitatges que podrien ser destinats a lloguer comú cerquen l’opció més llépola del lloguer turístic i això fa que no hi hagi habitatge?
Això ara ja no hi és, perquè es va regular i tenim el mateix problema d’habitatge que teníem, o més gran. Per què després d’haver-se prohibit el lloguer vacacional continuam igual? No hi ha una vareta màgica però si s’aplicassin aquestes mesures el canvi seria molt substancial. Si el propietari té una seguretat jurídica està més disposat a llogar.
I mentrestant no ens aturam de créixer.
A les Illes Balears no hi cap ningú pus. I no ho dic per racisme, sinó per ecologisme. Si volem ser assimilats culturalment, podem continuar com estam. Però hem de dir basta i hem de decréixer. Una de les mesures que s’haurien de dur a terme és l’eliminació dels ajuts socials. No parl dels serveis sanitaris o educatius, sinó estrictament dels socials. Els ajuts destinats a aquella gent que decideix no fer una feina no remunerada s’han d’acabar. Si volem planificar una cosa que va cap al desastre, hi ha d’haver mesures.
Hi ha molta gent sense feina que no ho ha triat…
Són mesures que no són populars des d’un punt de vista progressista, però és que el món ha canviat molt. No vivim en el món de Gramsci, Hegel o Marx, vivim a un altre món. L’imperialisme juga unes altres cartes, i si nosaltres ens volem protegir hem de tenir dret a decidir sobre tot el que ens afecta i hem de ser intel·ligents a l’hora de legislar. No podem ser càndids.
Dius que la moratòria absoluta només beneficia els qui ja tenen hotels, però alhora parles de decréixer. Això no beneficiaria encara més, precisament, els qui ja tenen els hotels?
S’han d’ammortitzar places obsoletes dels qui més tenen, o places de tot inclòs que no donen retorn a l’economia, places a indrets naturals que s’haurien de revertir… I sobretot les places il·legals, que n’hi ha 40.000. No té sentit que només hi hagi 20 inspectors per fiscalitzar això. El mateix conseller insular de turisme ha dit que són incapaços d’eliminar les places il·legals. D’altra banda, hi pot haver una planificació d’un model distint turístic que doni més retorn a l’economia. A Mallorca no hi ha càmpings, per exemple. També es podrien revitalitzar els centres antics amb grans casals patrimonials, hi podria haver un projecte que revitalitzas la Mallorca interior, i un retorn econòmic dins l’oferta complementària. Alhora, això cridaria un turisme de més poder adquisitiu que deixaria més recursos i consumiria menys territori.
Sense turisme Mallorca no pot viure?
Per canviar hi ha d’haver uns elements distints. De què subsistiran les Illes Balears, si no tenen teixit industrial i el sector primari i l’agricultura desballestats? Per diversificar el model necessitam recursos. Mira, un pagès d’aquí guanya un u per cent damunt la seva producció. Un de la Península hi guanya un deu. M’ho va contar Gabriel Company quan presidia Asaja. Aquí tot és més car, el gasoil, la terra, la distribució… Anam amb pedres dins les butxaques. Per això és troncal la recuperació dels recursos que pagam en imposts. Si no, serà un anar passant, i qui dies passa anys empeny. No podem creixer més, no podem rebre més immigració.
N’hem vist moltes notícies els darrers deu o quinze anys, però els hotels d’interior a Manacor no arriben. Tu tenies projectes… Ho veurem?
Al carrer de Francesc Gomila hi havia dos projectes, un el va impulsar la meva empresa. Quan vengué el Covid, l’actual propietat de l’immoble va adquirir el projecte que havíem fet nosaltres. I ho estan intentant. Cerquen inversors per dur-lo a terme. Si tot això es materialitzaria, nosaltrres faríem d’explotadors. Ja en tenim un altre dins Ciutadella i un a Portocristo. Em va enviar fotos de com van les obres de la Formatgeria, i pareix que la cosa va envant. No estarem gaire a veure hotels d’interior. I tot això gràcies a una esmena in extremis sobre immobles que són Béns d’Interès Cultural.
