“He descobert una terra
on lliuren combat en grup,
comandats pes rup-u-rup
d’un estrany tambor de guerra.
Dalt es tasser una amazona
tira versos inflamats,
i amb sa boca com a fona
nins afronten goliats
No és un poble violent,
però defensa amb bravura
sa paraula i sa cultura
que li serveix de sustent”.
Aquesta és la composició que ha guanyat enguany el premi especial al conjunt del Concurs de Glosa Escrita del Bar Mallorquí, sens dubte un dels certàmens pioners d’aquesta modalitat literària que combina l’escriptura amb un tipus de creació popular tan estretament vinculada a l’oralitat com és la glosa. L’autora de la composició guanyadora d’enguany és Lise Dufour, una manacorina d’origen francès que va cantar de forma emocionant i sincera la glosa guanyadora davant un públic sensible i entusiasmat que estibava l’espai diàfan que s’obri cada any entre les quatre parets històriques del mallorquí presidides per l’emblemàtica columna central. El conjunt guanyador fa referència al sentiment d’acollida i descoberta d’una terra i una cultura per part d’una persona nouvinguda i posa en valor la importància de la llengua i la cultura per assegurar la pervivència com a poble d’una cultura amenaçada.
Maria Magdalena Amengual va resultar guanyadora en la modalitat de millor quarteta, mentre que el segon en aquest apartat va ser Andreu Matamalas. Sebastià Capó va ser el tercer d’aquest podi magnífic.
1r premi
Amb la cendra recollida,
que haurem cremat entre tots,
adobarem els nous mots
per seguir glosant la vida.
Maria Magdalena Amengual
2n premi
Quan el Mallorquí t’acora
amb mots que no pots callar
tornes un infant que enyora
gloses que ha de fer demà.
Andreu Matamalas
3r premi
Aquest poble emmetzinat
Sols es cura dins una aula
On llueixi la paraula
Com llueix dins un glosat
Sebastià Capó
El jurat va considerar que calia donar dos accèssits a dos conjunts que també haurien pogut ser mereixedors del premi gros. Varen ser per a dos clàssics d’aquest concurs: Tomeu Fus i Pau Riera. Justament les quartetes presentades per Pau Riera varen haver de menester una explicació per part del jurat. Mateu Xurí alertà el públic que la glosa de Pau Riera, graduat en filologia catalana, estava reblida de faltes d’ortografia. Clarament, es tractava d’un joc lingüístic, d’una ànsia de crear una controvèrsia al jurat: la glosa, tant pel que fa a les regles compositives (tres sèries de quatre versos heptasil·làbics amb rima ABBA o ABAB) com pel que es refereix a la força poètica del contingut, era mereixedora d’una distinció, però calia no oblidar que, tot i el vincle evident entre glosa i oralitat, el concurs és de glosa escrita.
Pau Riera (accèssit)
Quan la vida t’atropella
que sembla que es cala foc
o el món sencer s’encamella
damunt tu. Ves poc a poc.
Quan el teu sebre es confon
i dins tu tot se capgira.
Atura’t . Seu i respira
i deixa que volti el món.
Quan l’existència s’imposa
i pitjor no et pot anar,
tanca els ulls, fes una glosa
i somriu. Ja es compondrà.
Tomeu Cifre, Fus