El jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa), Egipte, es localitza a 190 km al sud del Caire. Era un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica a la vora del Bahr Yussef, un braç del Nil que comunicava la ciutat amb el llac del Faium i la Mediterrània, i, també, en la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb finalitats comercials.
El proper dissabte 11 de gener el Museu d’Història de Manacor s’endinsa en la història de l’Antic Egipte a través de dues conferències: una a càrrec de la codirectora de la missió arqueològica d’Oxirrinc, la doctora Esther Pons, a les 17 h, i l’altra a càrrec de dos dels restauradors del projecte, establerts a Mallorca, Bernat Burgaya i Margalida Munar, a les 18.15 h.
L’arqueòleg Bernat Burgaya explica que la missió neix d’un projecte de la Universitat de Barcelona l’any 1992 a través de l’Institut del Pròxim Orient Antic, amb el suport de tota una sèrie d’espònsors com el Ministeri de Cultura, la Fundación Palarq, Societat Catalana d’Egiptologia i AIXA Serveis Arqueològics. Sota la direcció de Maite Mascort i Esther Pons, Burgaya va entrar en aquesta missió ara fa 20 anys i Margalida Munar, uns anys més tard, cap al 2013, formant part d’un equip de gairebé una vintena de persones. “Això va ser fruit de la necessitat del moment, ja que és necessitava un perfil més ampli en la missió, que no només actués amb les pintures murals sinó que pugués fer feina també amb altres elements, troballes d’altres tipus de material” explica Burgaya.
Aquesta darrera campanya ha tengut lloc a principis de novembre i una durada d’unes 5 setmanes. Els dos arqueòlegs mallorquins hi han estat entre 2 i 3 setmanes. “Hi anem cada any però les dates van variant així com la durada de cada campanya” diu Burgaya mentre afegeix que un dels handicaps de la feina in situ és que no pots extreure ni endur-te cap tipus de material ni tan sols mostres per fer analítiques posteriorment. “Quan estam en campanya, la feina d’excavació i documentació és molt intensa perquè posteriorment, a la tornada, cadascú pugui fer la part d’investigació, publicació i divulgació de totes les troballes”.
Enguany la troballa estrella és segurament la d’una tomba decorada. “És una sort, una gran troballa, amb unes pintures fantàstiques i amb una iconografia molt ben conservada i que a més té elements novedosos que mai havíem trobat en aquest jaciment” diu Burgaya mentre afegeix que la tasca allà no s’ha acabat perquè aquesta tomba consta de tres sales, una d’elles decorada i tenen una gran quantitat de cossos momificats, tot i que l’estat de conservació d’aquestes restes humanes és dolent i encara no s’han acabat d’estudiar. Aquestes pintures i decoracions compten amb inscripcions i escenes pintades del difunt rebent ofrenes de la seva família així com escenes relacionades amb el món funerari i representacions de diverses divinitats com Anubis, Osiris, Atum, Horus, Thot, Isis, Neftis i Nut.
L’altra gran troballa d’aquesta campanya han estat la trentena de llengües d’or, amb les quals s’enterrava als morts per “permetre’ls parlar en l’idioma dels Déus” explica Burgaya. “Tot i que no son una novetat, perquè ja en teníem documentades d’altres amb anterioritat, però que son molt vistoses perquè realment no hi han molts exemples d’aquest tipus de llengua en altres jaciments”. Aquest fet es dona perquè les momies que es troben en aquest jaciment solen estar en un mal estat de conservació i els permet fer una feina més profunda. A més enguany, com a novetat, han trobat també ungles d’aquest material.
Finalment, després d’un període d’inactivitat arqueològica a l’església del monestir copte de Sant Ciriac, enguany la missió ha reprès les excavacions a l’església així com en els seus annexos. Aquesta església va estar en ús des del segle V al VII i pot donar molta informació per comprendre part del moviment monàstic que es va produir a Egipte durant els primers segles del cristianisme, així com per entendre les funcions administratives i agrícoles que complien els monestirs en aquests segles a la ciutat d’Oxirrinc fins a l’arribada de l’islam.
La divulgació de tot aquest material es fa bàsicament a través d’imatges perquè la dificultat de treure les troballes del seu indret d’orígen és molt costosa i difícil de dur a terme. Puntualment, explica l’arqueòleg, també s’han fet exposicions a Egipte, tot i que no sempre passa. Per aquesta raó, si en voleu saber més, podeu assistir a les xerrades sobre el jaciment d’Oxirrinc de dia 11. Per a l’esdeveniment cal inscripció prèvia que es pot fer través de la pàgina web d’enviumanacor.com.
