Lucía Pereyra Bortagaray (Salto, Uruguai, 1968) és llicenciada en infermeria des del 1990 i és la supervisora de Cirurgia a l'Hospital de Manacor, on fa feina des de l'any 1998. És líder del programa BPSO (centres compromesos amb l'excel·lència en cures). Amb ella parlam de les afectacions i les casuístiques que envolten les persones ostomitzades, ara que se'n celebra el dia mundial.
Què és una ostomia? N’hi ha de diferents tipus?
És la creació d’una obertura a la paret de l’abdomen anomenada Estoma que permet la sortida de rebuig que no pot sortir de forma natural. Pot ser femta o orina, relatiu al sistema digestiu o a l’urinari.
N’hi pot haver de diferents tipus?
Sí, depenent de l’òrgan que es connecti, parlam de colostomia, quan supleix el còlon, ileostomia, quan parlam de l’intestí prim, íleum, o d’urostomia quan es deriva l’orina a través de l’estoma quan la bufeta no funciona o ha estat extirpada. La persona que du l’estoma ha de dur també una bossa o dispositiu col·lector.
Quin tipus d’afectacions poden fer que un pacient hagi de ser ostomitzat?
L’ostomia en si no és una malaltia, sinó que és el resultat d’una malaltia, i és una oportunitat de vida. L’ostomia pot arribar de forma programada. Per exemple per un càncer, per una malaltia inflamatòria (entre d’altres). Això permet que la persona pugui adaptar-se més progressivament a la nova situació. O de manera abrupta, també pot arribar per una cirurgia urgent, per traumatisme en un accident de trànsit… En aquest cas, a les persones normalment els costa més adaptar-se a la nova situació.
Les ostomies són permanents o irreversibles? O de vegades són només solucions temporals? En quins casos?
Poden ser permanents o temporals, dependrà de la zona afectada i del tipus de lesió. Hi ha moltes causes, però totes les decisions que es prenguin seran per prescripció mèdicas. Les cirurgies permanents es donen quan ja no es pot restaurar la funció natural de l’òrgan. En canvi, si són provisionals és perquè s’han indicat per a la protecció o el descans de l’òrgan. Amb la preceptiva prescripció mèdica, es podrà reconduir el trànsit natural.
Quina és la incidència de l’ostomia? Quantes ostomies es poden arribar a practicar en un any a l’Hospital de Manacor? Teniu dades de quants de pacients ostomitzats s’atenen ara mateix a Manacor?
A les Balears hi ha aproximadament 5.000 persones amb un estoma. A l’Hospital de Manacor el 2024 es practicaren més de 70 ostomies, entre les quals n’hi ha de digestives i d’urinàries. El 2023 n’hi hagué al voltant de 50. Es tracta de xifres bastant considerables.
Quines afectacions pot tenir una ostomia en la qualitat de vida del pacient? Una ostomia fa el pacient més dependent? Sempre necessita un suport clínic o d’un cuidador? O no té per què?
Quan donen una notícia a una persona tributària d’ostomia, totes les neurones entren en xoc, hi ha un xoc emocional, tot es bloqueja perquè surten moltes preguntes. El pacient pensa que s’ha cuidat, que no ha fumat, que menja sa, si podrà fer feina o no… I es demana per què li ha tocat a ell. És un gran impacte a nivell emocional. En principi no hauria d’afectar la qualitat de vida, però sí que cal adaptar l’estil de vida, adquirir determinades rutines… Cal fer visible, sensibilitzar i educar, perquè darrere una ostomia hi ha una història de lluita i d’esperança. Amb el suport de la família, dels professionals, de les associacions, del programa de pacient actiu, on es parla entre iguals… es tira endavant. No hi ha millor història viscuda que poder-la contar, els problemes es transmeten entre persones que l’han tengut o el tendran. Ningú s’hauria de sentir tot sol o limitat pel fet de tenir un estoma. Hi ha persones que en duen que estan en etapa laboral, i un estoma no ha de ser un impediment per reinserir-se en l’àmbit laboral. Nosaltres aquí tenim la consulta d’infermeria quirúrgica adreçada especialment a les persones ostomitzades, i tenim un contacte molt íntim amb el pacient i amb un seguiment molt exhaustiu o controlat, amb tot un seguit de visites programades.
Però sí que una persona ostomitzada es pot gestionar a ella mateixa…
Per suposat, molt pocs pacients. Hem tengut un pacient amb un problema de visió molt greu que no va poder ser totalment autònom. I nosaltres podem ajudar a suplir la necessitat. L’estoma a nivell social té un estigma . La bossa genera un rebuig. Un va a la platja podem veure persones amb sucre o hipertensió, però de persones amb un estoma en veim poques. No hi ha gaire visibilitat. I nosaltres hem d’intentar ajudar i donar aquesta visibilitat. Les persones ostomitzades poden tenir una vida activa, plena i amb molt de valor. És molt senzill aprendre a canviar un dispositiu, o fer neta la pell al voltant de l’estoma.
L’ostomia pot tenir complicacions? Pot ser un focus d’infeccions, per exemple?
No tenim gran incidència de complicacions, tot i que sempre n’hi pot haver, com ara complicacions immediates a la cirurgia, per això se’ls explica com s’ha de cuidar la zona; o també complicacions que apareixen de forma més tardana.
Quines afectacions psicològiques pot tenir un pacient ostomitzat?
A nivell d’imatge corporal, el pacient ostomitzat sol tenir una baixa autoestima, fins que pot veure que ha canviat la imatge corporal. La persona tota sola és molt difícil que pugui adaptar-se d’una manera correcta, per això hi som els cuidadors principals, professionals, els altres pacients, els grups de suport, i tot això du un temps. Hi ha diferents tipus de matisos, persones que necessiten molt per adaptar-se, depenent de la connotació que se li doni a l’ostomia. O persones que s’hi volen posar de forma immmediata i d’altres que necessiten més temps i més ajuda. La persona ostomitzada té un dol, té una pèrdua d’una part del seu cos, i cal un temps necessari perquè es pugui adaptar, tant en l’àmbit laboral, com familiar o social. L’afectació pot ser diferent si ha estat una cosa programada o abrubta. Però a la fi cal comprendre que l’ostomia en un principi és “la bossa o la vida” i després és “la bossa i la vida”.
