Skip to content

NOTÍCIA

“L’únic guanyador d’Eurovisió que renega d’Eurovisió”

PUBLICITAT

Ho va dir algú: “Avui Manacor pareix un poble normal”. La plaça del Palau va quedar petita ahir per acudir a un dels plats forts de la segona edició del Festival de Jazz de Manacor. Encetaren el vespre Roger Pistola i Jorra Santiago, que l’acompanyava amb el contrabaix i en la gestió de les bases. Pistola és un artista versàtil i virtuós, sensible i amb una gamma de colors immensa en els seus registres de veus. La música colorista, delicada i atrevida  de Jorra Santiago li suposava un complement idoni per escalfar motors davant una de les estrelles d’aquest festival, el portugués Salvador Sobral.

Sobral, que va viure de jovenet a Portocolom es va ficar el públic a la butxaca  d’entrada amb les presentacions de les cançons i els comentaris. De fet, el català que parla Sobral és après a Mallorca. “Amb els catalans de Barcelona sempre parl en el català que vaig aprendre aquí, però després els ve de nou perquè si em demanen paraules resulta que no les sé totes”. Però Sobral va ser molt més que paraules. L’acompanyaren damunt l’escenari Llorenç Barceló al teclat, Pep Garau a la trompeta, Pablo di Salvo al baix, Balta Bordoy a la guitarra i Pep Lluís Garcia a la bateria. El sextet comptà a més amb dos col·laboradors més als vents. Tant la veu de Sobral com els instruments que l’acompanyaven es movien amb comoditat dins el terreny del virtuosisme. A cada solo arrabassaven aplaudiments incontenibles de les prop de 1.000 persones que estibaven el Palau. Les llums de colors projectades a les parets de l’església gran i les cançons de grans clàssics com Joe Cocker o Nat King Cole feien les delícies dels espectadors.

L’aparent fragilitat i senzillesa de Sobral es converteixen el vigor i poder sobre l’escenari, amb una  força impensada i una veu que el cantant portuguès sap adaptar als registres que se li proposen. Manacor ja pot dir que ha vist actuar “l’únic guanyador d’Eurovisió que renega d’Eurovisió”, una figura de dimensions musicals gegantines i d’una ironia punyent i simpàtica: “Gràcies a tots per haver vengut a escoltar-nos a aquest concert de franc. Estic content d’haver tornat aquí, perquè davant vosaltres vaig començar a cantar, bé, davant vosaltres i els turistes alemanys, també”.

La setmana que ve, la festa continuarà amb Magalí Saré i Sebastià Gris.

Back To Top
Search