Júlia Parera (Manacor, 2004) cursa el darrer any de Producció musical a Girona. Aquests dies és notícia perquè ha publicat la seva primera cançó a la plataforma Spotify, amb el títol d'"Això és tot".
Com ha arribat aquesta idea de publicar aquesta cançó a Spotify?
Fa molt de temps que escric cançons i ara com que estudii producció musical, una part del meu treball de final de grau és el meu projecte com a artista. Per això ara trauré un parell de cançons i després arribarà l’àlbum.
Quan el podrem sentir?
No ho sé, perquè tot és bastant autogestionat. Els propers mesos trauré dos singles i enguany sortirà també l’àlbum. Si tot anàs molt rodat seria durant l’estiu, i si no pel setembre.
Així com has fet tu ara amb “Això és tot”, és habitual la publicació de singles a les plataformes i la seva difusió a xarxes, i pareix com si el concepte d’àlbum anàs perdent pes… tu com ho veus?
Ara mateix, sobretot per a artistes que comencen, és molt fàcil anar traient cançons perquè es demana molta quantitat de contingut, i has de treure cançons noves cada dos per tres. Els artistes grans sí que es poden permetre fer un àlbum i estar dos o tres anys a treure’n un altre. A mi m’agrada molt l’àlbum com a concepte, perquè hi pots identificar una sonoritat i un concepte diferent cada vegada. Com a artista emergent no veia massa lògic treure directament un àlbum. Avui en dia moltes vegades els que treuen àlbums, amb els avançaments de singles que fan acaben publicant gairebé tot l’àlbum. Jo no ho vull fer així. Hi haurà petits avanços, però vull que hi hagi un pes del concepte d’àlbum.
Ho fas tu tot? O hi ha altres persones que t’acompanyen en la producció o en l’acompanyament instrumental?
A nivell de producció ho coproduesc amb Adrià Fiol, que també és de Manacor i també ha estudiat Producció musical. Jo solc dur la idea bàsica de la cançó i després l’acabam junts. Després comptam amb amics de l’escola de Girona per gravar bateries, per exemple. Però n’Adrià i jo abans hem fet guitarres veus i cors.
Comences publicant cançons, però deus voler fer concerts en directe. Tota sola? Amb banda?
Fer directes m’agradaria bastant i m’agradaria fer-ho amb banda. Ara mateix, comparat amb abans, sortir una persona tota sola cantant amb una base és molt fàcil. Però a mi m’agradaria tenir una banda, on tots estiguéssim acostumats a tocar junts. N’Adrià m’ajudaria a muntar el directe i també hi tocaria a qualque cançó, perquè ell toca el saxo. Això arribarà una mica en paral·lel amb la publicació de l’àlbum i la resta de cançons.
Com ho faràs? T’instal·laràs a Mallorca? Continuaràs a Girona?
Serà una cosa bastant a mig camí. El panorama dels Països Catalans ofereix molt d’espai per a aquest tipus de propostes. Per exemple ho veim amb Reïna tant toquen a Mallorca com a Barcelona. Jo continuaré vivint de moment a Girona perquè vull continuar estudiant. Més endavant sí que m’agradaria tornar.
Com definiries la música què fas? De quins estils i referents beus?
Al final el que faig es pot encaixar en el pop indie, però també beu molt del folk, del rock… Pel que fa als meus referents, escolt bastanta música en anglès. M’agradar molt una artista americana, Lizzy McAlpine o una altra d’anglesa, Olivia Dean. I d’aquí a prop, Reïna o Maria Jaume, per exemple.
Et veus mantenint aquest estil? Molts d’artistes a mesura que es fan més coneguts incorporen nous estils a la seva música i tendeixen molt a la fusió.
Dins el que estic fent ja hi ha bastanta varietat i tenc clar que no faré cap tipus de cançó o estil perquè sigui el que s’ha de fer, som més de coses més típiques de pop rock de tota la vida, i si ho faig serà perquè la cançó ho necessita.
Tot i que no han fet el gir complet cap a aquí, veim que artistes com Maria Hein o Maria Jaume, per exemple, han fet aclucades d’ull a la música urbana. Tu t’hi sentiries còmode en aquests registres, i amb l’autotune, per exemple?
M’agrada molt tota la música urbana, no és el que més consumesc, ni és el que m’identifica, però sí que hi ha qualque cançó que hi fa més una aclucada d’ull. Hi pot haver una mescla, sí,, però sense deixar de ser jo.
La idea de les cançons la poses tu. D’on parteixes? Hi ha temàtica amorosa, sobretot? O parles abordes altres tòpics poètics com el pas del temps, o de fets quotidians?
En general partesc de les coses que em passen. La majoria de les cançons estan relacionades amb l’amor, el desamor, o els diferents tipus d’amor. Però sí, parl del que em passa, del que estic pensant, de fets molt quotidians…
Hi ha espai per a la reivindicació en les teves cançons, o tendeixes a la introspecció?
Crec que són bastant més introspectives en general. S’hi pot traspuar la ideologia, i hi pot quedar plasmada, però no és la intenció primera de la cançó.
Una vegada que els artistes prenen rellevància i presència social, abunden les extravagàncies, les posades en escena sumptuoses, els vestits… t’hi veus?
A nivell d’estètica damunt l’escenari, els meus referents són bastant naturals en el moment de mostrar-se. Seguesc molt música d’autor i de cantautor, amb estil més modern que no tradicional, i aquest tipus d’artistes tendeixen a mostrar-se d’una manera molt senzilla i del dia a dia, encara que sigui una cosa acurada. El que no faré és mostrar-me d’una manera que no sigui jo o que no em senti còmoda.
