Clàudia Mas Duran i Addaia Sánchez Escanellas són dues nines de dotze anys. Totes dues són jugadores del Fisiomedia Manacor, on juguen en la categoria d’alevins, i on són les úniques nines de l’equip, que comparteixen amb altres nins.
Ara, però, han tengut l’oportunitat de jugar per primera vegada amb un equip configurat tot per nines, atès que han estat triades per formar part de la selecció balear femenina de futbol sala, que aquest cap de setmana passat va disputar de manera brillant el campionat estatal. Les illenques varen aconseguir superar la primera fase La meva participació ha estat bastant bona. Per a mi ha estat una experiència única que mai oblidaré. L’equip de Balears ha arribat fins a semifinals, on les va eliminar el combinat de Catalunya, que han estat finalment les campiones, igual que l’any passat.
“Els meus amics jugaven a futbol sala i vàrem decidir que jo també m’hi apuntaria”
“Ha estat una experiència única per a mi”, diu Clàudia Mas que afegeix que està “molt contenta que m’hagin donat aquesta oportunitat i em fa sentir orgullosa”. Clàudia explica que a la fase de grups guanyaren els seus tres partits davant Castella-La Manxa, Múrcia i Extremadura. Clàudia Mas, que és jugadora de camp comenta que “sempre m’ha agradat el futbol, però els meus amics jugaven a futbol sala i per això mon pare i jo vàrem decidir que m’apuntaria a futbol sala”.
Ara és conscient que ha de jugar amb nins, i afirma que “no sé què passarà quan sigui més gran. L’any que ve seré aleví de segon any i l’altre que seré infanti, probablement podré continuar jugant” en els equips mixts del Fisiomedia. Després, ja hauria d’esperar a arribar a l’edat adulta per poder jugar en un equip femení. “A Manacor hi ha un equip de futbol sala d’adultes”, tot i que no descarta qualque dia “arribar a provar el futbol de gespa”.
Ara, però, més que pensar en el que vendrà li agrada pensar en el que hi ha ara: “Pas molt de gust de jugar i esper poder-ne continuar passant quan sigui gran”, diu.
Addaia Sánchez Escanellas ha estat la portera de la selecció balear al campionat estatal. Enguany ha estat “el meu tercer campionat i puc dir que el nivell cada vegada és més alt. El seleccionador ha fet molt bona feina amb nosaltres. Però també és veritat que la competició de la meva lliga fa que no baixi mai la guàrdia i aprenc molt amb els meus companys”.
La portera de la selecció balear està “molt contenta d’haver pogut arribar a les semifinals. Pel que fa a la meva aportació, puc dir que només m’han ficat tres gols, però el més brutal ha estat ficar tres gols des de mig camp”.
Per a Addaia, el futbol sala és més dinàmic que el futbol gran, i com que “jo som portera, el joc és més ràpid i més entretingut per a mi, perquè arriben a porteria més vegades”
En realitat no tenia amigues al sala fins que no varen crear la selecció femenina l’any passat. No és un esport que cridi molt l’atenció de les nines. Jo no he començat a entrenar a la gespa fins l’any passat. Vaig començar a entrenar al pati de l’escola en una extraescolar i em vaig passar al sala perquè estava a cobro i no passava fred, ni em banyava
Addaia recorda que “a Manacor hi ha un equip femení, però és de dones adultes, i jo no hi puc jugar encara perquè només tenc onze anys. Falta molt per això”. Diu Addaia Sánchez que “hi ha poques nines que juguen a sala i no basta per fer una lliga femenina, m’agradaria que em deixassin triar a mi si vull jugar amb nins o nines i que no em prohibeixin jugar amb nins passat la categoria de cadet”.
Addaia juga “per passar-m’ho bé i a vegades somii que acabaré sent professional, però això serà molt difícil. De moment, tenc un objectiu: continuar millorant i aconseguir guanyar el Campionat d’Espanya algun dia”.
