Miquel Oliver (Manacor, 1974) és batle de Manacor per tercera vegada. La primera va durar poc, 144 dies que du tatuats a prop del colze. La segona, amb una majoria d'esquerres suficient per primera vegada a la història. L'entesa va ser aparentment plàcida, però farcida de turbulències covades que esclataren a la cara dels protagonistes a l'inici d'aquest tercer mandat. Ara, que arribam a l'equador, el PSOE entra finalment a formar part de l'equip de govern. D'aquestes anades i vengudes, de la llet perduda pasturant, i dels llençols extraviats dins aquesta bugada tan controvertida com histriònica, en parlam en aquesta entrevista.
Primer de tot: com s’explica que després de dos anys qui no s’entenia ara s’entengui?
Juliol de 2023, entrevista al Bar Mallorquí, un Antoni Riera un poc més jove que avui em demana què ha de passar perquè es materialitzi aquest acord. Vaig respondre que el que feia falta era que tothom es col·locàs en el seu lloc i sabés en quin lloc està. Han hagut de passar dos anys perquè tots ens situem. Hi va haver un intent de pressupost, un pressupost el 2025 ja aprovat amb aportacions per part del PSOE acceptades per part de l’equip de govern, que va servir per reprendre aquestes negociacions. Tant els uns com els altres ens hem ubicat. El Partit Socialista i els seus membres han vist que nosaltres tiràvem per envant. I nosaltres enteníem que hi havia situacions en què necessitàvem majoria. Si hi afegeixes l’onada de dreta i extrema dreta i que el PP ho té molt bo de fer entendre’s amb Vox… Manacor és l’aldea gal·la, no sols en els resultats, sinó amb la gestió, i hem d’agrair els esforços fets per part del Partit Socialista. Hem de recordar que no havíem perdut mai de vista la possibilitat d’arribar a un acord, i ho demostra el fet que jo mateix duia les delegacions d’Urbanisme i Esports, que pensàvem que eren per als regidors socialistes. Fins ara a Junta de Govern érem cinc membres, i hi faltaven els dos que ara s’hi han afegit del PSOE.
Per perdonar les coses, continuant amb el símil d’una parella, és més senzill si hi ha fills a mitges.
Imaginem una situació de parella: hi ha hagut una brega, hi ha un propòsit d’esmena, una reconciliació… però sempre amb el risc que quedi coses covades… Quins propòsits d’esmena heu fet? Hi ha hagut perdons? Promeses mútues? Hi ha risc de recaiguda?
Per perdonar les coses, continuant amb el símil d’una parella, és més senzill si hi ha fills a mitges. Si tens un projecte compartit poses damunt la taula la responsabilitat col·lectiva per davant els interessos de l’individdu. A l’intent del 2024 ja s’havien posat mecanismes d’entesa, amb unes condicions per mecanitzar coses que en una relació normal funcionen de manera més orgànica. Per exemple, hem de ser capaços de fer un esforç per eliminar aquestes barreres de relació, i que no haguem de dur intermediaris per resoldre-les. El 2027 hi haurà unes eleccions, i hi haurà vida, després. Els partits hauran de fer camins junts, i no pot ser que visquem afectats per qüestions que havien passat entre el 2019 i el 2023.
Per tant, hem d’entendre aquest pacte com un acord a llarg termini? Són les bases per a una entesa en el pròxim mandat?
Seria molt egoista pensar que només s’arreglen les coses per les persones que hi ha actualment en els grups municipals.
Mirant com s’han resolt les negociacions dels tres mandats darrers, per a MÉS-Esquerra guanyar les eleccions és sinònim de batlia durant quatre anys? Si es repetissin resultats creus que s’hauria de tornar a fer així?
Miquel Riera va ser batle amb un regidor. Les batlies que s’han decidit passen per un acord de governabilitat i tot depèn de moltes coses, com per exemple, també, els acords supramunicipals o els compromisos d’inversions. Tot és molt flexible. No es tracta d’una dinàmica, ha anat així les darreres tres vegades.
Quines perspectives veus de cara al 2027 a Manacor? Creus que es pot allargar el cicle victoriós de l’esquerra quatre anys més, després de tot el que ha passat?
Hem de pensar també que governar desgasta, i dir-ho no és inventar la pòlvora, no ho fas bé per a tothom. És més bo de fer criticar el que es fa que no poroposar alternatives. Mentrestant, dreta no ha tengut capacitat per agombolar totes les opcions que hi ha hagut. És tan mèrit que les esquerres haguem tengut la capacitat d’agombolar molts de vots com també que la dreta no n’ha sabut. Això té a veure amb les persones que encapçalen candidatures. El repte serà per a les esquerres, serà demostrar que som una opció de gesitó. I les dretes tendran el repte de no espenyar-se i barallar-se més. El PP ha demostrat que no té cap mania per pactar amb Vox o amb altres candidatures freak que puguin sorgir a Manacor. Ara podem dir que una vegada passades les penúries, amb un procés d’estabilització que ha provocat una falta de continuïtat a molts de departaments, o directament una falta de personal, estam en condicions d’haver resolt això. Ara hem de demostrar que tenim la capacitat de gestionar tota la milionada que tenim d’incorporació de romanents. I si tot això és així, les esquerres tendran opcions de governar.
L’esquerra pot posar molt del seu ideari en espais que han estat verjos de dinàmiques d’esquerres
Fins a quin punt la captació de vot originari sociològicament de la dreta pot condicionar l’acció de govern i fer que les polítiques que es facin no siguin “tan d’esquerres” com es podria esperar en un principi?
Una de les coses que sí hem vist és que quan fas un programa electoral per presentar-te a unes eleccions penses una cosa, però quan fiques el nas i els peus dins l’administració és quan comencen les dificultats. Els programes electorals tenen a veure amb les polítiques efectives, que se’n fan, quan no depens d’uns tècnics que et posin dificultats. Per exemple, quan trobes les polítiques per fer a serveis socials, el polític perd molta força. A l’hora de pitjar el botó les dificultats venen de l’administració. L’esquerra pot posar molt del seu ideari en espais que han estat verjos de dinàmiques d’esquerres. La màxima dificultat és fer un canvi de dinàmica amb alguns dels funcionaris, perquè n’hi haurà que remen, i d’altres que es parapeten en l’administració. Quan la política no flueix és perquè troba resistències o comoditats del funcionariat.
L’INE ja ens ha avisat que el 2027 tenim altes possibilitats de ser 50.000 habitants
Fa anys que parlam de l’assoliment dels 50.000 habitants a Manacor, però no sembla que la confirmació oficial arribi…
Ja hem rebut una comunicació de l’INE avisant-nos que el 2027 tenim altes possibilitats de ser 50.000 habitants. Els darrers anys hem tengut un creixement vegetatiu de 700 persones anuals. El 2024 el creixement va ser de 1.300, gairebé el doble. Hi ha hagut un canvi normatiu que farà que padró i cens de cada vegada s’assemblin més. Farà falta revisar les darreres dades, però hem de tenir en compte que el darrer cens que s’utilitzarà el 2027 per votar serà el del desembre de 2026. Des de Madrid ja ens han avisat: “Preparau-ho tot, que quasi segur que passareu dels 50.000”. A Calvià el dia de les eleccions hi havia 50.000 habitants, i Vox va presentar un recurs per això, però no tenien en compte que la dada era de mig any abans.
Més enllà d’Urbanisme, que és una àrea de moltíssim de pes, sembla que la resta d’àrees fortes continuen en mans de MÉS-Esquerra o d’AIPC. Hisenda, Recursos Humans, Medi Ambient, Cultura… Ho veus així?
Més o manco l’esquema és molt semblant al que ja hi va haver en el mandat molt passat, ,i com he dit, per això Urbanisme o Esports els duia batlia.
S’han posat damunt la taula càrrecs de confiança, en aquesta renegociació? N’assumirà cap el PSOE?
En tenim un a Medi Ambient i un a Comunicació. I també la gerència de la Institució Alcover i la direcció de l’Escola de Mallorquí. Els tres queden estan vacants. El d’enginyer de brigada aquest mandat no l’hem proposat. La gerència d’urbanisme continua sense ocupar. I hi ha un darrer càrrec que no ha tengut mai nom ni llinatges. No s’han posat damunt la taula.
La remodelació de govern ha de servir també per poder interpretar com serà la teva successió? Quins regidors en surten reforçats en aquesta cursa?
No, de cap manera. Qui ha de començar a fer-hi feina és el partit, Jo puc tenir les meves opinions, però en realitat és el partit qui ho ha de decidir.
Completaràs els quatre anys de mandat, o dimitiràs abans per donar força a un eventual candidat que et succeesqui?
No m’ho havia plantejat. Jo li dec molt al partit, i és una cosa que haurem de decidir.
Tornem a la política de partit. Quines aspiracions tens més enllà de Manacor? Han de passar pena Lluís Apesteguia o Jaume Alzamora? Vols un número u? O no hi optaràs i els qui ara ocupen aquests llocs hi volen continuar?
Des que vaig comunicar que no em tornaria a presentar, hi ha hagut gent que m’ha donat l’enhorabona, però dins el partit també hi ha gent que s’ha posat nirviosa. Ho volia fer amb temps per donar peu a canvis. Les meves intencions no són de cap manera entrar en confrontació amb ningú. Que sigui el més natural possible. Que tengui experiència a un ajuntament no vol dir que en tengui al Parlament o al Consell. Em pos a disposició del partit per estar en el lloc que consideri oportú. Hem d’aprofitar el coneixement acumulat, la política autonòmica no està per perdre efectius, i ho dic tant per la gent que hagi estat en primera línia a nivell autonòmic o insular però també a la vegada per gent que pugui haver liderat ajuntaments importants com el de Manacor. El procés de primàries s’ha d’haver acabat entre l’octubre i el novembre. Serà un procés que ara farà molta de via. I pel que fa a la darrera part de la pregunta, el que m’ha arribat d’algun d’ells és que es planteja fer-ho a l’inrevès, és a dir, fer una passa al costat depenent del que faci jo.
“El principal motiu de la paràlisi municipal ha estat el procés d’estabilització. No s’ha deixat de fer res pel fet d’estar en minoria”
Estàs d’acord amb la sensació de paràlisi que s’ha percebut aquests dos primers anys de mandat?
Sí, ja ho he dit. Ara bé és una paràlisi per les circumstàncies que ja he explicat. No s’ha deixat de fer res pel fet d’estar en minoria. Hi ha hagut intent d’aprovar pressuposts, molta conversa amb l’oposició intentant fer entendre determinades necessitats. Però no hi ha hagut res que s’hagi deixat de fer. Al contrari, s’han duit coses a ple, s’ha millorat la mobilitat… El principal motiu ha estat un procés d’estabilització que ha provocat que coses tan senzilles com tenir personal que faci uns plecs per construir qualque cosa no hi eren. Interins que als dos mesos partien, dificultats per cobrir places… Hem exhaurit borsins sencers, i n’havíem de fer de nous. Ho hem patit tots els ajuntaments. Però nosaltres teníem places no estabilitzades que eren estratègiques, vinculades a la part jurídica, amb TAG que aporten i organitzen cada un dels departaments. Un exemple: encara pagam les subvencions de façanes del 2023, perquè fins enguany no s’han pogut aprovar.
De veres que cal un permís de Recursos Hídrics per tirar endavant la potabilitzadora? Parlam d’una qüestió tècnica o política? O hi ha altres motius que l’han feta aturar?
Tenim un pla general aprovat que estableix que la manera de dotar d’aigua a Manacor era de forma compartida entre recursos propis i l’arribada d’aigua en alta. Ja deia que hi havia d’haver una potabilitzadora. No serveix dir el que va dir Joan Calafat: que no tenim cap instància demanant una potabilitzadora. Però resulta que no conta que no n’hi ha d’haver cap, d’instància. La SAM treu l’aigua, la tracta i la llança a la xarxa. Ens poden retreure dues coses, i ens la retreuen: un, que no tenim prou aigua. I dues, que es genera un residu amb el tractament. I és per tot això que feim les tasques de sectorització, amb comptadors i claus controlats telemàticament, per reduir les pèrdues a la mínima expressió. De moment, hem passat d’un seixanta a un quaranta per cent, i això que només tenim un sector en marxa. Si tenim un aprofitament del 99 per cent, cosa que podria arribar a final de l’any que ve, traurem menys aigua que la que trauríem ara si potabilitzàssim. D’altra banda, el residu que surt de la potabilització, clar, és el mateix residu que du l’aigua no tractada… Per tant, tot són excuses.
I quin és el motiu, idò?
Que el Govern de les Illes Balears té una reserva de crèdit de 20 milions d’euros per fer arribar l’aigua en alta a Manacor. Si Manacor fa la seva pròpia aigua tendrem un problema de viabilitat. No hem negat mai l’aigua en alta. El que volem és que no tot sigui aigua en alta o aigua extreta. I si les compartim, podrem evitar que l’aigua de Manacor no sigui el doble de cara del que ho és ara.
Pel que dius, a final de 2026 es podria arribar a la pèrdua zero. Si fos així, es reactivaria el projecte de la potabilitzadora?
Sí. No descartam la potabilitzadora, simplement queda aparcada.
Feim feina per trobar una sortida a la successió de Tomeu Amengual com a gerent del Teatre
Tomeu Amengual, gerent del teatre acaba el seu cicle laboral l’any que ve. Com afrontau la seva sucessió?
És un repte i ja ens hi hem posat a fer feina. Hem tengut reunions amb tècnics i amb Tomeu Amengual, i miram de trobar una sortida. Hem de mirar que si Manacor ha de perdre Tomeu Amengual, no pot perdre també el teatre.
S’aprovarà a la fi la Relació de Llocs de Treball? En quines condicions?
Estan aprovats uns factors de valoració, i la qüestió està pendent de dur a ple. Si tot va com ens hem compromès, la endrem tota aprovada el 2025.
Què suposarà?
A nivell d’ajuntament hi haurà una estabilitat. Tothom tendrà les funcions clares, i es podrà ordenar l’organigrama de cada departament. Sabrem què cobra cadascú i per quin concepte. Ens trobam que departaments que haurien de tenir una estructursa per a una població de 50.000 habitants ara la tenen per a una de 20.000 inflada. I així ens trobam amb un esquelet amb uns membres esquifits i d’altres de desproporcionats. Tenim un Frankenstein estructural. Quan entrin els 50.000 l’ajuntament haurà de començar a estructurar els nous serveis. No voldrà dir que l’endemà ho tenguem. La feina serà adaptar-se a aquesta nova estructura. Tendrem noves funcions i noves competències i també més ingressos i més percentatge dels tributs de l’estat.
Hi haurà marge en dos anys per rescabalar el temps perdut? Quines execucions visibles creus que podran estar acabades el maig de 2027?
Tot el que es posa en marxa està pressupostat. No hi ha pressupost si no hi ha projecte. Hi ha un pressupost assignat amb incorporació de romanents. L’únic que queda per fer són projectes i necessitats que no tenien projecte. La condició és que tots els doblers s’han d’haver adjudicat el 2025. Si es materialitza voldrà dir que haurem tengut capacitat de contractació i d’adjudicació.
