Manel Santana (Consell, 1972), professor d’ensenyament secundari, escriptor i col·laborador d'aquest mitjà estrena nou llibre. Es tracta de Querubí, l'al·lot de paper, la seva tercera novel·la editada ara per Purpurina Editorial i que s'endinsa en el món de la infantesa i l’adolescència a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Presentarà el llibre dissabte 22 de març a les 12 h a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor amb l'escriptor i poeta, Jaume Santandreu. Parlam amb ell d'aquest nou projecte editorial.
En aquest llibre parteixes de la vida d’un infant. Com es desenvolupa la història?
Partesc de la biografia d’aquest al·lot per explicar la història d’una família, amb llums i ombres. Històries antigues i fondes, algunes d’elles es remunten a l’època de la Guerra Civil, però arriba fins a l’època dels vuitanta. Un dels aspectes en els quals he volgut posar molta importància és la fragilitat de la infància: tots aquells aspectes que nafren la història d’una família i que repercuteixen de manera molt potent en la vida d’un al·lot. En aquest cas, el context familiar, repercuteix en la vida d’aquest al·lot i alhora aquest al·lot viu un temps i unes circumstàncies en què hi havia abusos de poder i persones que tenen poder damunt del cos d’altres persones, fins al punt de poder capolar la infància d’aquell nin. Per circumstàncies que ell no cerca, esdevé una jugueta trencada. Hem de pensar en el pitjor que li poden fer a un infant, en aquesta novel·la surt.
La presentació de Manacor comptarà amb la presència de Jaume Santandreu. Això ja ens pot donar pistes.
Ell és coneixedor de la realitat que jo explic al llibre. És un personatge molt interessant i ens podrà donar molt de joc. Després d’aquesta presentació, supòs que en vendran més, una, ben segur, la farem al Raiguer.
I passa al Raiguer de Mallorca. Quin és el context històric?
Sí, jo som d’allà i aquest és l’univers que jo vaig viure. Eren localitats del voltant de Palma, però que encara funcionaven com a poble. Aquests pobles varen experimentar una metamorfosi en aquesta època: encara hi havia residus d’una moral molt restrictiva i d’una ètica basada en el nacionalcatolicisme, però també hi havia elements de canvi com per exemple l’arribada de persones provinents de la Península, l’arribada d’activitats industrials i tot això també duia vents de modernitat. Això generava un conflicte entre l’antic i el nou, entre l’estatisme i el dinamisme. Aquest és el món que jo vaig viure… Què és ficció? Res en aquesta vida és totalment ficció ni res és totalment real. Les persones ens inspiram en allò que veim, en el que ens expliquen, en l’univers que vivim. Tot són coses fictícies però perfectament versemblants.
A més, provenint del món de l’ensenyança i essent llicenciat en Història, i amb un vessant divulgador potent, aquesta vocació deu ser inevitable.
Sí. Tenc la voluntat d’explicar Història mitjançant històries. Jo conjug les dues coses sempre: hi ha en Manel historiador i en Manel escriptor. El llenguatge i l’estil no són iguals i els intent fusionar. Jo sempre intent mesclar capítols en primera persona, en forma de diari o de monòleg del protagonista amb altres explicats per un narrador omniscient i objectiu des de fora. Vaig combinant aquests dos punts de vista i intent explicar les parts íntimes i més relacionades amb els sentiments a partir d’un i amb l’altre explic el marc i el context. L’objectiu sempre és arribar al públic, que els agradi.
Com són els teus processos d’escriptura?
D’una banda, el coneixement històric de cadascuna de les etapes que tract i després s’hi suma la imaginació. Amb això intent donar peu a la literatura.
Querubí, l’al·lot de paper forma part d’una trilogia que comences amb El Sementer de ses Mines. Després vengué La plagueta vermella. Què tenen en comú? Quin és el nexe d’unió?
Amb aquesta història tanc la trilogia del Raiguer intent reflectir la segona meitat del segle XX. Aquesta època i aquest espai son el que uneix aquestes tres novel·les a més de la qüestió de les transformacions socials que comentava per mor del pas del temps i aquest xoc de moralitats.
Tens més projectes entre mans?
Sí i és una cosa que no em sol passar, ha estat una casualitat que ha vengut així, però no és comú que surtin dos llibres meus en un sol any! Querubí, l’al·lot de paper, surt ara, però fa quatre anys i mig que hi faig feina i justament ha coincidit amb una altra història que sortirà durant l’estiu, que serà una història sentimental de l’estiueig a S’Illot, un espai on les classes populars manacorines podien passar l’estiu.
