“És el meu novè Correvers consecutiu, i seré casualment el novè poeta a qui es dedicarà una placa a na Camel·la, a prop del carrer de l’Esperança, on vaig viure els meus primers vint-i-cinc anys”, així d’emocionant encetava el manifest del Correvers d’enguany el poeta i traductor Joan Antoni Cerrato a la primera estació de la ja tradicional i pionera ruta literària manacorina, a la llibreria Món de llibres, estibada de versadors, rapsodes, cantaires, músics i amadors de la poesia en general.
Cerrato, mestre d’escola ara ja jubilat, reivindicà que “a les escoles, que tracten amb un material tan sensible i influenciable com aquestes criaturetes que constituiran el nostre futur, no oblidin que es pot ensenyar també llengua a través de la poesia”. La poesia, digué, “no ven ni es ven, es comparteix, i de cap manera és el menor dels gèneres literaris. La seva grandesa és incommensurable”.
Però on es troba la poesia? “La poesia la trobam pertot arreu, tot i que molt sovint passa desapercebuda. Hi ha sensacions que són pura poesia. Les olors, per exemple, que et poden transportar en un moment donat a llocs transitats anteriorment i que t’omplen de sentiments nostàlgics. Jo tenc tres olors preferides: el llavorim d’un taller de fusta, la mescla de borra de cafè i alcohol de darrere el tasser d’un bar d’hotel i la darrera no l’he tornada a experimentar des de la infància, aquella olor del carei i el cel·luloide encalentit que desprenia la fàbrica de pintes que hi havia a na Camel·la”, digué l’autor del manifest d’enguany.
Per a Cerrato, “un bon poeta ha de reunir una sèrie de característiques: energia, gosadia experimental, poder creatiu, ritme o musicalitat i sobretot la capacitat d’emocionar. Les dues darreres per mi són les més importants”.
El poeta manacorí clogué el seu discurs amb deu “n’hi ha prous”: “Basta de corrupció en qualsevol àmbit. Basta de magnats de propicien les guerres. Basta d’especulacions urbanístiques, de no permetre que la gent pugui tenir un sostre i de maltractar la nostra illa. Basta de sous desequilibrats entre dones i homes. Basta de violència masclista. Basta de racisme i de mirar l’extern com si fos un extraterrestre. -Basta de censurar la llibertat d’expressió. Basta d’actes de fòbies intransigents contra els grups minoritaris. Basta de no deixar que la gent pugui morir amb dignitat. -Basta de no permetre que les dones siguin mestresses dels seus cossos.
Tot seguit els alumnes del batxillerat d’Arts Escèniques de l’IES Mossèn Alcover, dirigits per Joan Carles Andrés, cantaren algunes cançons tan entusiastes com engrescadores per encetar la ruta. A la mateixa llibreria encara, Joan Manuel Homar llegir un poema de Bernat Nadal, encara convalescent d’una malaltia de la qual a poc a poc es va recuperant.
El Correvers d’enguany es va vincular a l’artesania. Així, la primera de les estacions visitades va ser l’emblemàtica botiga de Can Garanya, al carrer de Ciutat, on llegiren els seus versos Joan Adrover, Margalida Brunet i Roser Amills. Els presents pogueren fer una copa de cava, gentilesa de la casa. A Fil-i-Botons, també al carrer de Ciutat, hi esperaven uns senyorets en forma de lletra i poesia amarats de moscatell. Juan F. Hermida, Alícia Olivares i Cati Eva Canyelles, digueren i cantaren els seus versos, escrits o improvisats. D’allà, la comitiva s’adreça cap al carrer de n’Amer, a Mendèmic, el més jove dels comerços artesans que ha participat enguany en el Correvers. Joan Manuel Homar, Maria Magdalena Gelabert i Dolors Garcia hi recitaren els seus versos.
Al passeig de na Camel·la, a Bona Idea, hi recitaren Maribel Servera, Mateu Xurí i Miquel Mestre. També Margalida Ginard hi recità uns versos bells i emocionants escrits expressament en memòria de son pare, l’escultor Llorenç Ginard.
La ruta pels comerços artesans de Manacor s’acabà a Calabruix, al mateix passeig manacorí. Allà Antoni Riera Font, Manel Santana i Antoni Riera Vives digueren els seus poemes.
Restava només la darrera estació, la que havia de servir per descobrir la placa amb els versos de Joan Antoni Cerrato, que agraí la instal·lació de la placa amb aquestes paraules: “Aquesta placa significa molt per a mi, perquè procedeix del meu poble i perquè és un reconeixement de la meva tasca d’escriptor sense haver de competir amb ningú i a més sense esperar-m’ho. No me cansaré mai d’agrair aquest regal”.
Cerrato, emocionat, recordà la seva família, els pares, els padrins, i la seva infantesa, al carrer de l’Esperança, “on de petit, m’agradava més jugar a mestres que a teies, bolles o amb els cromos, que era allò que feia la majoria. Jo crec que ser diferent no és cap cosa dolenta, sempre que te sentis bé i acceptat. Hem de fer allò que mos agrada i a mi, escriure i llegir són les meves vertaderes passions”.
Joan Antoni Cerrato és un apassionat dels versos, de la poesia i dels llibres: “Vos contaré una anècdota, i és ben certa: un dia, cansat que botassin els fusibles de casa per culpa d’un forn elèctric, me’n vaig comprar un altre. Com que el vell formava part de l’armari de la cuina, ara el tenc ple… de llibres”.
I el correvers es clogué amb la descoberta de la placa amb versos de Joan Antoni Cerrato, i fins l’any que ve!
