Mateu Matas, Xurí (Santa Margalida, 1982) ha estat president d'Esquerra Republicana a Mallorca des del 2017, i des del 2020 ha estat president del partit a les Balears. Després del darrer congrés, el glosador margalidà deixa el lideratge d'Esquerra Republicana, tot i que hi continuarà vinculat, ara com a membre de l'executiva.
Com arriba aquest canvi a la teva vida recent?
És un canvi meditat, tranquil. No me’n vaig enfadat amb ningú, i crec que no deix ningú enfadat. És una etapa i he estat uns anys al capdavant del partit. Ara toca passar-hi a un altre.
Què te’n dus, d’aquests anys de ser a la primera línia de la política?
La capacitat que tenim de posar-nos d’acord aflora més quan les coses són més difícils. Quan les coses van bé, és quan més ens costa posar-nos d’acord, perquè tothom té el seu trosset de jardí, i no parl de cadires, ni de càrrecs, sinó de la capacitat d’influència que fa que menystenguem la capacitat que tenim d’arribar a acords. Hi ha el sacrifici, la dificultat o la frustració que provoca haver d’arribar a acords amb determinats partits amb els quals a priori no t’hi entendries… com ara PSOE, Sumar, o qualsevol altra opció política no autocentrada. Però al mateix temps saps que, o hi arribam a acords tàctics i puntuals, per fer com els judokes, que aprofiten la força del contrari per tombar-lo, o estam condemnats a la marginalitat política, desgraciadament.
I en l’àmbit més personal?
Me’n vaig content d’haver-me pogut entendre amb persones que pensen diferent de jo, i potser me’n vaig perquè la frustració que he de patir per ser on som comença a passar a davant a la il·lusió. De fet, aquesta era una de les condicions que m’havia posat, que quan la frustració passàs davant a la il·lusió era el moment del canvi. I per això també me’n vaig.
Perds llibertat quan ets al comandament d’una nau política?
Sí. I el meu cas segurament és diferent a la majoria casos. Les persones militen a una determinada opció política, i assumeixen responsabilitat per poder ser també una veu pública. Jo ja tenia el meu petit altaveu, que és precisament el que fa que l’entorn polític en el qual jo milit sense carnet, em proposi com a candidat de Sobirania per les Illes. I és quan MÉS decideix anar amb Podem. Ara podem dir que he perdut incidència política,, perquè la meva veu lliure sense aquesta marca d’Esquerra i de MÉS era interpretada d’una determinada manera. A partir del moment que jo entr… la meva veu ja no és interpretada com “Mateu Xurí diu”. Encara que pogués mantenir la meva llibertat, allò que diré ja no serà interpretat de la mateixa manera. Ara bé, en cap moment he fet públic el meu desacord amb ningú del meu partit. I les lluites que trobava que havia de defensar, les defensava en els òrgans interns del partit… i per cert, les he perdudes gairebé sempre.
Avui sembla que l’encaix d’Esquerra Republicana dins MÉS està més que consolidat. I tanmateix, perdem un llençol a cada bugada?
Segurament sempre perdem qualque llençol, o els calcentins que de tant de dur-los es foraden i n’hem de comprar de nous. Jo veia poc lògic que el sobiranisme d’esquerres de Mallorca i de les Illes balears en general, no fos capaç d’entendre’s perquè segurament els matisos són tan pocs i tan insubstancials que qualsevol persona que ho intentàs hauria de mester hores infinites per explicar per què no podem ser allà mateix. Creia, crec i creuré que el sobiranisme d’aquestes illes ha d’anar aglutinat a una mateixa opció electoral. Hi perdem? Haurem de ser més hàbils per defensar les nostres postures ideològiques, amb els matisos o la valentia que pugui tenir determinat sector a l’hora de batallar amb el conservadorisme que hi pugui haver a un altre sector no tan agosarat. Si dins el PP durant dècades hi ha hagut totes les ocpions, nosaltres que som més poquets i estam més acostats entre nosaltres que ells, hem de tenir diverses opcions electorals? Jo crec que no. El 2014, venint de la legislatura de José Ramón Bauzá, vaig tenir molt males de pair aquelles trifulques… I segurament MÉS també va tenir una mala gestió amb aquells 57.000 vots del 2015… I segurament és a partir de tot aquell guirigall que jo entr dins el panorama polític. El que tenia clar era que no faria el contrari del que havia pregonat. I hem de tenir una cosa clara, quan entrin “els locos”, perquè si el PP els ha de menester, els entrarà, no faran cap diferència… Ens hauríem d’entendre amb la majoria més àmplia que puguem aconseguir per ser una opció de govern.
Quin preu es paga per governar? Hi ha tanta de gent decebuda…
La clau és on cadascú posa el llistó. Les opcions de governar sempre són amb un pacte amb el Partit Socialista i l’esquerra alternativa espanyola. I amb els socialistes com a socis majoritaris. Culpar l’esquerra sobiranista de no haver duit a terme el seu programa electoral i després votar el PSOE és incongruent. Aquesta esquerra sobiranista ha de dir que sí a qualsevol pacte amb el Partit Socialista? Sempre que he tengut opció de dir-hi la meva, he votat que no. Votaré que sí el dia que es donin les condicions necessàries per fer-ho, que són tenir capacitat de decisió en totes les polítiques que el govern hagi de dur a terme. Del que es tracta és d’espolsar-se la por, que no sé si la duim del 36, o de quan, i esser valents en les decisions que prenem. Sí o sí, necessitam esser valents i coherents, perquè les incoherències grosses les pagam molt cares. Les petites decisions, ben preses, quotidianes, no serviran de gaire si quan hi ha les grans decisions el pols ens tremola.
Junts acaba de retirar el suport al govern espanyol de Pedro Sánchez i sembla ser de cada vegada més a prop de la dreta espanyola. Esquerra de cada vegada es mostra més alineada amb l’esquerra espanyola… I els dos grans partits catalans, de cada vegada més lluny un de l’altre.
Hi ha una diferència. Junts ha llevat el suport a l’esquerra espanyola i hi ha possibilitats que pacti amb la dreta espanyola. Esquerra té un pacte d’investidura amb l’esquerra espanyola, però és impossible que Esquerra doni mai suport a la dreta espanyola. Junts juga a dues bandes. I a mi m’agradaria que no fos tan de dretes com és, i com més enfora de Catalunya es fa, més de dretes pareix. Al cap i a la fi, però, a l’hora de Governar Junts i el PSOE són gairebé el mateix. No hem après totes les lliçons que pertocava. No hem decidit si dia Primer d’Octubre vàrem guanyar o vàrem perdre. Hi ha qui diu que vàrem guanyar, però no deixa de ser una retòrica buida que no ens du enlloc. Sense tenir en compte la victòria moral que suposa, no serà la gent la que tendrà força per fer un nou embat a l’estat. Tot resulta massa llarg, o més llarg, del que voldríem. Posar fites ajuda a clarificar el camí, i no tenim cap fita posada… Els glosadors, quan comencen a glosar, tenen el final de la glosa… I ens tornam a trobar amb cadascú defensant el seu trosset de jardí. La clau ara és veure com hem de gestionar aquest “mentrestant”. Junts ha acabat negociant després d’anys de criticar els qui negociaven. I Esquerra ha posat un preu massa baix pel seu suport a l’esquerra espanyola, que ens trairà cada vegada que podrà, i quan no ens necessiti ens pegarà una coça al cul cada vegada que podrà. Dins ca nostra el pacte nacional no s’ha de trencar en cap moment. No sempre s’ha de fer Junts pel Sí, però sí que hi ha d’haver ponts.
Fixa’t que t’he plantejat la pregunta partint des de Madrid. No sé si és perquè a la Generalitat hi ha el PSOE o si són efectes del Primer d’Octubre… però sembla que ens ha canviat el focus.
Rufián és un focus mediàtic brutal que tots els partits voldrien. El problema és que és l’únic focus o el més important del partit. Quan teníem el focus posat a Catalunya, Rufián sumava per a tothom. A hores d’ara, entenc que en molts de moments la crítica del sector més independentista, vaig cap a Rufián, perquè des d’aquí costa d’entendre que digui segons quines coses. I segons com per a l’esquerra alternativa espanyola seria el millor candidat. Una cosa està clara: si el focus mediàtic es trasllada sempre a Madrid, nacionalment hem perdut.
Hi ha un altre element que sembla distorsionar el sobiranisme que havíem conegut fins ara: Aliança Catalana i Sílvia Orriols. Com ho analitzes?
És una conseqüència del procés del Primer d’Octubre, començant per la seva líder i continuant per qui l’envolta. Agafa l’independentisme com a excusa i com a pretext, fins i tot com una falsa bandera, per posar-hi tota la resta: racisme, homofòbia, xenofòbia… La gran qüestió és què hem fet els altres i que hem oferit els altres com a solucions als problemes del segle XXI, perquè l’emigració entesa com trenta milions de persones que volen cada dia per damunt nosaltres com no ho havíem vist mai és un xoc, és un problema. No hem oferit solucions per a aquests problemes des d’un vessant humanitari, social i d’esquerres. Com que això no ho hem fet venen el missatge fàcil, aquest missatge de “sobra gent”, “són delinquents”… Per a mi la mentida més grossa és la hiperbolització de la veritat. La dreta i l’extrema dreta tenen la gran habilitat d’agafar una cosa que té part de veritat i l’amplifiquen fins a convertir-la en una grandíssima mentida. Pots tenir qualcú gat devora tu que et molesta, i pot ser d’una determinada nació. En podem fer una fotografia i és real. Però quan l’amplificam… la convertim en una gran mentida mitjançant la hiperbolització.
Aquí Som Mallorca i Joan Lladó sostenen tesis que s’assemblen molt a les que defensa Sílvia Orriols.
Joan Lladó i qui l’acompanya no són nous a dins aquest món. Hi entren dominant bastant les normes del joc, i saben o són conscients que la saturació poblacional hi és i afecta tothom en major o menor mesura. Deixant a banda la qüestió de la immigració, segurament la majoria de manacorins s’estimen més un Manacor de 40.000 que un Manacor de 80.000, i a partir d’aquí és bastant fàcil que la gent et compri aquest discurs. Si és ver que tenim una sobrepoblació, tant residencial com flotant, i les teves primeres mesures van cap a aquells més vulnerables i desvalguts que venen perquè no tenen altra opció, i no parles en primera instància del problema que té Mallorca, que quatre de cada deu habitatges són ventuts a no residents… si fas això ets un racista i un aprofitat del sistema, perquè ho dius des d’una talaia de privilegi brutal. Veurem com es concreta aquesta opció. El que no faré serà el que pugui fer el wokisme o el bonisme… Perquè aquesta gent que ha començat aquesta opció política, són autocentrats i d’aquí, i aborden qüestions com la del finançament en les quals podem estar d’acord. Si qualcú que és manifestament d’esquerres i de caire sobiranista, perd més temps criticant Som Mallorca o el PI, que criticant PP o Vox, vol dir que no té clara la nació que habita. Que no estiguem d’acord amb determinades qüestions que manifesta Som o el PI, això no fa que sigui més perjudicial ni més perniciós per a nosaltres que Jorge Campos, Sebastià Sagreras o Pedro Sánchez. Sempre he pensat que Mallorca i les Illes Balears han de tenir una opció de dreta, i de centre dreta nacionalment forta. Junts no és tan de dretes com la dreta espanyola i voldria que la dreta mallorquina no fos tan de dretes com la dreta espanyola.
Anam d’un extrem de l’arc ideològic a l’altre. Com valores que hagi sorgit una opció com Embat a Manacor?
Conec, he coincidit i tenc coincidència amb persones de l’entorn de MÉS-Esquerra a Manacor, i tenc estima i afecte per moltes persones que són dins l’entorn d’Embat. Quan una opció política esdevé majoritària i no ho havia estat abans, és perquè interpel·la una part de la societat més àmplia. I això vol dir que de qualque manera haurà de modular el seu discurs i les seves accions. I sempre m’agradaria que no ho haguéssim de fer tant com la maquinària ens obliga a fer. Si surt una opció política a l’esquerra, vol dir que hi ha una opció majoritària que ha ocupat un espai que abans ocupava la dreta a Manacor, i és lògic que aquest sector més esquerranós vulgui estirar cap a l’esquerra i crec que és bo que ho faci. Aquest govern ha de saber llegir aquesta aparició d’Embat, que estaria bé que manifestàs més prest que tard si ha de participar a les eleccions, perquè no ens hauria de passar que perquè tots tenguem el trosset de jardí ens tornin a fotre el sementer sencer. En cap cas hauria de passar que la no entesa propiciàs que torni a governar la dreta. I és una merda, amb perdó, dir que “per governar Miquel Oliver com governa, val més que governi la dreta”. Si Embat s’ha de presentar a les eleccions, hem d’intentar entre tots que tengui representació a l’Ajuntament de Manacor. I si no s’ha de presentar, també que tots aquests votin l’opció més a l’esquerra que hi ha a Manacor. Més enllà de la questió electoral, hem d’intentar tant com sigui possible, que MÉS-Esquerra pugui dur a terme tantes demandes com sigui possible de les que fa el col·lectiu d’Embat, perquè si MÉS-Esquerra ha guanyat les eleccions a Manacor és perquè el teixit social i cultural de Manacor és el que és. Com més cas ens facem i més escolta hi hagi entre les parts, millor ens anirà a tots.
Sense ànim de fer xovinisme, el teixit social i cultural de Manacor és especial?
No hi ha cap poble amb el teixit social i cultural que té Manacor. Als pobles petits també hi és, però no en la mateixa dimensió. El que el fa excepcional és la dimensió del poble de Manacor i alhora aconseguir mantenir aquesta xarxa cultural i social. Haurem de veure si el canvi demogràfic que patim, que va més accelerat del que podem assumir tots plegats, ens afecta, i si som capaços de posar fils nous a aquesta xarxa que connectin tot Manacor, perquè les manacorinitats som molt canviants. Quan vaig entrar en política, la meva obsessió, o el meu objectiu, era traslladar allò que passava municipalment a llocs com Manacor a nivell insular o autonòmic i a altres municipis on no passa en la mateixa mesura, perquè si políticament passa el que passa a Manacor és conseqüència de tot aquest teixit social i cultural, i allò que hem d’exportar no és la política, si nó la capacitat de generar a Inca, a Calvià, a Llucmajor… allò que hem generat a Manacor. Hi influeix la qüestió lingüística, els referents culturals… tot. És dolenta, la immigració, per això? No ho sabem, però sabem que haurem de cercar maneres diferents per arribar a llocs similiars als que hem arribat a Manacor. La despersonalització dels pobles i les ciutats no és tant una qüestió de fluxos demogràfics, sinó una conseqüència del capitalisme ferotge que suportam. Si ho vull, puc viure aïllat socialment dins Manacor, i no tenc cap necessitat de sortir de les quatre parets de ca meva sense implicar-me. I el que vol el sistema són aquests pobles i ciutats de zombies que segurament acabaran votant les opcions polítiques més ràndom que es presentin… Ara pensava en ma mare, que està convalescent d’una operació, i ha estat brutal veure la xarxa que té, no dels seus fills o nores, sinó de la seva xarxa veïnal… i això cap de nosaltres ja no ho té a dia d’avui. Això ho és tot: conèixer-te, poder-te explicar, compartir la història en minúscula. Tenir el veïnat llanterner, saber que fa feina no sé on, que cada dia va no sé on més… això cohesiona i teixeix, fa xarxa i ens fa resistents davant les amenaces del món. I sempre serà més fàcil d’integrar qui vengui com a nouvingut si cau damunt aquesta xarxa resistent, perquè entre tots l’acomodarem. Si no tenim aquesta xarxa, potser caurà dins un forat, i no sé si som a temps de reteixir-la…
Malgrat l’auge evident de l’extrema dreta… pareix que hi ha molta de gent disposada a posar peu fiter. I no està tan clar, que guanyarà les pròximes eleccions…
Perquè el principi d’acció i reacció de Newton funciona. Ara està de moda ser d’extrema dreta. Està de moda ser ignorant. Deu ser perquè tornam vells, però jo trob jovenets a qui no sap greu reconèixer que no saben que Toledo no és a les Illes Canàries. I això segurament té a veure amb aquest teixit social, amb aquesta xarxa, perquè a mi, quan era petit o adolescent, una persona que no coneixia del poble també m’educava. Que ser feixista estigui de moda, costa de dir i d’acceptar, però això generarà una resistència i un peu fiter d’aquests determinats valors. Com més l’extrema dreta estiri cap allà, més forta serà aquesta reacció.El que em preocupa és allò estructural que passa, si a l’eix d’esquerra-dreta fa deu metres, la centralitat política és als cinc metres. El problema que tenim és que aquesta centralitat política es trasllada cap a la dreta, i l’esquerra necessita més valentia i seguretat amb el seu postulat perquè té la centralitat més enfora. I aquest fet provoca la legitimació i la naturalització dels discursos més tronats que hi pugui haver a l’extrem.
